El carnaval no és mort ni morirà mai

Però el que crec que està clar és que el Carnaval ni es mor ni es morirà mai. Sí que hem vist morir actes del Carnaval. És normal, els temps canvien i també els gustos de les persones que conformen la festa. A cada moment de la història està de moda alguna cosa que marca el que es fa durant Carnaval, però el que sí caldria seria atorgar a cada acte el seu valor.


Així, que l’Arrivo, l’Enterro, els actes infantils…. es modifiquin no és un problema, i fins i tot crec que serveix per enriquir, perquè el que neix avui pot acabar sent tradició demà. Tenim exemples d’entitats que han iniciat alguna activitat interna –“els coros” “actes esportius” …– que han acabat sent acceptades per la gran majoria de la resta de societats. Però sí que hi ha un acte en el que hi participem tots i totes: la Comparsa.


El nostre Carnaval té un punt a part dintre de la disbauxa pròpia de la festa: la Comparsa, un acte emblemàtic que entre tots hauríem de mantenir en el seu format més tradicional, per tal que fos un dia “net, polit i endreçat”. Quan l’any 1954 els companys del Foment varen recuperar la Comparsa, poc s’esperaven que a dia d’avui ens hauríem tirat de la moto, tindríem un tractor amarillo, totes seríem “pechugonas” com la Ramona, alegres com la Macarena i faríem files d’elefants com ens marcava l’os Balou al Llibre de la Selva.


Així, any rera any formen part i consentim en l’empobriment de aquest acte diferenciador i únic que tenim. Aquest acte que és integrador perquè la primera Comparsa t’enganxa per sempre més i et fa sentir part d’una cosa molt i molt gran.


Hauríem de lluitar entre tots per recuperar l’estètica de la Comparsa, tant pel que fa al vestuari com, per suposat, al calçat: desterrem les sabatilles esportives, per un dia no passarà res, segur.


Tinguem cura de la música, recuperem el Turuta, que és tan alegre com la “canción del verano”. Fem passada, ponts, totes les figures que coneixem i les que pugem recuperar fullejant la història del nostre Carnaval. 200 anys donen per a molt.


Però tot i que alguns actes necessitin reinventarse, que uns altres hagin de millorar, el millor de tot és que el nostre Carnaval “no es mor” i, el que és més important, que és “el millor del món mundial”.


Visca el Carnaval.