-
El món està boig …i jo estic en ell
-
Lorena Zeballos
- 03-11-2009 18:22
EEES
Si abans no entenies perquè parlàvem del Pla de Bolònia ara ho entendràs encara menys.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Bolònia per aquí, Bolònia per allà, Bolònia, Bolònia, Bolònia...
No sé vosaltres però jo estic una mica farta de parlar tant d’aquest “plan” i no treure conclusions clares.
Doncs mireu per on avui parlo més de Bolònia, és el que hi ha.
Ho faig a partir de l’entrevista al professor Miquel Àngel Comas qui ha fet una tesina sobre la Declaració de Bolònia per “clarificar” alguns punts que encara alumnes, professors i professionals no entenem.
No sé si després de llegir l’article estic més tranquil•la o encara més desconcertada però n’he estret algunes idees.
Resulta que jo sóc una estudiant de periodisme que m’aixeco a les set del matí, cada més pago 65€ de tren i 20€ de bus. Total: cansament acumulat + 85€ de transport mensuals.
Continuem parlant de mi.
Arriba el començament de curs i em diuen que hauré de pagar 1200€ per poder estudiar els dos quadrimestres i, si els meus pares són “mileuristes”, no tindré pràcticament cap opció a obtenir beca. ¡TOMA YA!
I continuem.
Resulta que ara llegeixo que, no només la meva Universitat no es troba entre les 100 millors d’Espanya, sinó que entre les Universitats del món està, aproximadament, a la posició 1724 (segons la pàgina Web http://universidades.universia.es/ranking ) i Universitats realment públiques i gratuïtes com la Universidad de la República(Uruguai) es troba a la posició 530.
O sigui que, segons el professor Comas, els estudiants universitaris d’Espanya no assolim amb ganes el Plan Bolònia perquè estem acostumats a “Como es gratis no me preocupo”.
Doncs, mira per on, sí que estic preocupada. Preocupada perquè no és gratis i m’ho he de pagar. I com m’ho pago? Dir que treballant seria una resposta intel•ligent si no fos perquè entre feines, deures, classes pel matí i per la tarda i “moodle” abans de dormir, no podem aconseguir un treball ni tan sols de cap de setmana.
He de dir, per acabar, que només trobo dues sortides al meu problema: casar-me i rebre els calés que em donen els convidats o tenir un fill i rebre els 2500€ d’ajuda.
La proposta ja està fixada, a veure si amb alguna de les dues opcions em pago els estudis i, potser, trec de la crisi a la meva família.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
