OPINIÓ

Davids i Goliat

Núria Casanovas 09-11-2009 23:03 Lectures 1206

Arxivat a:

Com a primera opció podem decidir tirar la tovallola. L'idealisme no ens fa cecs davant l'obvietat: som Davids massa febles davant un Goliat sòlidament estructurat. Però no només això sinó que els canvis demanen picar molta pedra per a poder guanyar terreny, i és ben legítim decidir deixar fer a altres que disposin del temps i de les ganes per a dur-ho a terme.

Com va dir Winston Churchill, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, i cal afegir-hi que en la democràcia burocràtica prevalen les garanties i, per tant, la lentitud n'és una característica.

Com a segona opció podem optar per la intervenció. Motius n'hi ha molts. La política i els polítics, ens agradin més o menys, són necessaris: algú ha de decidir – per bé o per mal - la gestió del denominat bé comú. Però una altra evidència és que tots nosaltres fem la política. Així doncs, qualsevol de nosaltres té algun granet de sorra per a aportar. Podria simplificar dient que tots aquells que tenien el granet de sorra més pervertit eren els que decidiren intervenir-hi, però estaria faltant a la veritat. Entre els granets pervertits n'hi ha de ben sans que, tot i ser molts, són els que menys venen: la feina ben feta potser no té fronteres, però el que segur que no té és altaveus. N'hi haurà alguns, i algunes, de tots nosaltres que, també legítimament, poden plantejar-se això d'utilitzar els instruments que la mateixa democràcia ens dóna per a aportar-hi impulsos, iniciatives i, sobretot, voluntat. I només així podran forçar-se els canvis.

I és que darrerament no deixem d'escoltar demandes com les llistes obertes, la nova llei electoral, un finançament dels partits més transparent... Sense cap dubte són bones propostes, però no es faran soles, i mentre alguns de nosaltres ho veiem passar tot deixant via lliure als qui persegueixen altres interessos, difícilment podran ser efectives. Un canvi de les regles pot ajudar a la millora, però mentre el nostre sistema faciliti la participació als que només tenen a guanyar-hi i la dificulti als que poc hi volen guanyar, no n'hi haurà prou amb noves normes. Horaris maratonians o desajustats que no sempre es poden titllar d'eficaços, discursos populistes o poc raonats que troben fàcilment un gran ressò, crítiques no argumentades i ofenses pel senzill motiu d'acompanyar el nom de sigles, són alguns vicis del sistema, però també de la nostra cultura política, que primen l'accés dels que farien millor quedant-se fora.

Tampoc n'hi ha prou amb un nou finançament dels partits, cal una contenció de la despesa per part d'aquests, gran part dels costos no van encaminats a guanyar electors, ni tan sols a publicitar-ne la feina feta o per fer, sinó a mantenir els que ja fidelment tenen. I tampoc n'hi ha prou amb llistes obertes, caldrà augmentar la nostra participació (no només en el moment de dipositar un vot a l'urna) i el nostre control com a electors i, per tant, part indispensable del sistema, per a evitar clientelismes i favors que serveixin d'intercanvi personal dels vots. Però també una nova llei electoral és insuficient si no ens molestem a distingir entre els que hi són de més i els que fan bé de ser-hi. Estem en un moment en el que ens hi juguem molt, però no només els polítics i els que se'n fan dir, sinó tots nosaltres, alguns d'ells poden quedar-se sense feina, però nosaltres ens estarem hipotecant el futur i tancant les portes a l'aparició de gent vàlida.

George Bernard Shaw no era tan crític amb el sistema com amb els que en formem part. Així, a ell li devem frases com “La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que ens mereixem”. Ni l'optimisme desmesurat ni el pessimisme més recalcitrant són bons consellers o fidels emissors del missatge. Però el que no podem oblidar és que tots formem part d'aquest joc anomenat política i que tot aquell qui legítimament prefereixi quedarne al marge, deixarà la seva plaça a aquell qui tingui interès en fer-s'hi un lloc. A les nostres mans ha d'estar evitar que hi pugui instal.lar-se.

Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles


Esquerra Republicana

Esquerra Republicana

Esquerra Republicana

Informació i opinió sobre la vida municipal

http://www.esquerra.cat/garraf

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres