La fal·làcia del bilingüisme al segle XXI

*El primer que cal desmentir és que “estem en una societat bilingüe (català-castellà)”. Evidentment que la societat catalana és molt més diversa i que en ella es parlen una infinitat de llengües, fruit de l'arribada de població de diferents indrets del món conegut.

*No obstant, la injusta legislació vigent a l'Estat espanyol assegura un estatus de superioritat per al castellà en exigir-ne l'obligatorietat a tot el territori i admetent una situació de cooficialitat amb les llengües pròpies d'altres territoris històricament no castellanoparlants-. I aquest Legalisme és el que s’agafen els defensors del bilingüisme com un pilar fonamental-. Ara bé, per molt legal que sigui aquesta llei,clar i sitgetà,el que defensa és una imposició a més d’històrica també política-.

*Aquest bilingüisme recollit en la Legislació no és “natural” ni “sempre ha existit” perquè no es parlava el castellà a Catalunya en l'Edat Mitjana com es fa hores d’ara al segle XXI-. Però la història és la que és: el castellà és parlat àmpliament als Països Catalans al segle XXI, fruit d'aquesta imposició històrica i política-. Sí,és ben bé cert que en determinats moments, part de les Èlits territorials dels Països Catalans el van adoptar “voluntàriament” perquè era la llengua de prestigi social i cultural i a més de poder tant des de la trona pels predicadors com pels comediants al carrer (sobretot a partir del segle XVI amb l'hegemonia de Castella), però la seva adopció per les classes populars és un fenomen del segle XX i XXI no gens “voluntari”.

*El projecte polític-social que hi havia darrera la creació de l'Estat espanyol des del segle XVIII i sobretot des del segle XIX - amb la implantació de l'Estat liberal – n’implicava una voluntat d'homogeneïtzar tots els seus territoris peninsulars i això passava per la imposició del castellà en tots els àmbits de la vida diària i l'eliminació o reducció fins a nivells testimonials de les altres llengües, entre elles la llengua catalana,per tant un bilingüisme gens “natural”.

*Als defensors a capa i espasa del bilingüisme se'ls hi veu el llautó,perque només denuncien les “discriminacions” del castellà respecte el català, però fan els ulls grossos davant el fet més evident: “Que és el català el que al segle XXI encara es troba en una situació d'inferioritat (sic i resic)” i el dic com a docent, el català es llatinitza,és a dir, s’aprèn a l’aula i fora no hi existeix.
 
*Cal tenir present que una cosa és el “Bilingüisme a nivell personal”, que ens hem criat en una llengua diferent de la catalana, però que hem fet el procés d'adaptar el català i que tampoc renunciem als nostres orígens i, per tant, podem parlar tant en català com en altres llengües habitualment en les nostres relacions personals-. Una altra cosa molt diferent és aquest “Bilingüisme territorial català-castellà” , com a Dogma de Fe, amb la clara i subjectiva intenció de continuar mantenint la supremacia social de la llengua castellana.

*Esdevenir bilingües, s’hi val,però sempre a favor de l'adopció del català per aquelles persones d'origen espanyol i estranger, perquè s’ha d’adoptar la llengua pròpia on hi vas, perquè és la forma natural de comunicar-te i conviure a la nova societat, i això és el que faríem tots nosaltres si anéssim a viure i conviure a Alemanya, la Xina o el Iemen.

*El que sí cal respectar és el “Dret a ésser bilingües” a tots els qui tenim el nostre origen a l'Estat espanyol-. Però per què ha d'estar obligat a saber castellà una persona nascuda en una família de parla catalana?. Per què no pot triar lliurament ser bilingüe català-anglès?. Per què una persona arribada de la Xina ha d'estar obligada a saber castellà?. No es pot ser bilingüe xinès-català respectant així la llengua d'origen i la llengua del país d'acollida?. Com a bercià (antiga 5ena província a Galícia amb capital a Vilafranca del Bierzo) els 40 municipis de la franja Galícia i Castella en parlem gallec, bable, lleonès i imposat el castellà.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges