La crisi retorna a la Formació Professional la seva digintat ( i II)

Així, amb posibles prevencions sobre eufòries, sí que pot servir aquest procés, en l’actual context –segle XXI- de crisi económica, també escolar i pèrdua de lloc de treball, per tal que aquets enorme grup de joves que van deixar d’estudiar un cop acabat l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), un 31%,si més no s’hi animi a retomar la seva Formació en la Formació Professional (FP), si en té l’incentiu de veure i d’aconseguir convalidada una part del Títol (sic).

Altrament, això és el que espera el Govern Central,l’objectiu del qual és treure aquesta Legislatura, si fa no fa, a 200.000 alumnes més a la Formació Professional de Grau Mitjà, al següent glaó la F.P. de Grau Superior,que s’accedeix des del Batxillerat per tal d’atenuar, ai las!, un dels punts més foscos i més foscos i més negre del Sistema Educatiu espanyol, i, que,justa la fusta, dibuixa una deforme Pirámide en la qual els Grups més nombrosos de la població activa i eficient són els que no en tenen cap Títol Profesional (resic) , un 60% i els que en tenen el màxim, que atorga la Universitat, un 12%,segons les estadístiques-.

Les convalidacions: és a dir, els ponts entre les diferents Formacions –de l’Ensenyament Bàsic a la Formació Professional, de la FP a la Universitat, de qualsevol d’ells a les Acreditaciones que dóna el Ministeri de Treball…, són fonamentals en l’Estratègia del Govern Central, segons confirma la Secretària d’Estat del Ministeri d’Educació l’Eva Almúnia-. I, al nucli d’aquesta Estratègia hi són els Programes de Qualificació Profesional Inicial (PCPI), dels que s’hi volen oferir en aquest any 2010 unes 80.000 places, Déu n’hi dó! si tot hi va bé.

Sembla ser que aquests Programes,repassant-ne l’hemeroteca al respecte, són la Revisió pura i dura (sic) de l’antiga Garantia Social, que consistía i d’això me’n recordó ben bé, en la recollida dels nois i les noies que ja s’havien donat per fracassats i per perduts al Sistema Educatiu regnant per tractar que se’n sortissin al Mercat de Treball, si més no,amb els rudiments d’un Ofici-. Ara bé,a partir de l’any 2010, els P.C.P.I. sí que donaran un Certificat de Profesionalitat de Nivell-1, el més baix, però, al cap i a la fi,un paper, dels que concedeix el Ministeri de Treball-.”Menys dóna una penya, hom diu…”

Bo i estudiant uns Mòduls Opcionals, fins i tot podrán treure, també, el Títol de Graduat de l’E.S.O, molt bé!, encara que, potser el més important sigui que sense ells, també podran seguir estudiant en la Formació Professional de Grau Mitjà –hom diu que en aquest any 2010 s`hi estudia el procediment per facilitar-ne aquest aquest pas-.

N’hi ha dades sobre nois i noies -uns 50.000 que ja són alumnes de P.C.P.I. aquest curs 2009-2010- són precisament els qui estrenen a més a més l’altra pota de tota aquesta Reforma a la vista, el Sistema Nacional de las Qualificacions (SNQ), és a dir,aquest Tronc comú per a què allò que s’estudia en la F.P. a través del MEC i Educació o del Ministeri de Treball hi estigui basat en el mateix-.

El SNQ, clar i sitgetà, consisteix en descriure el que hom deu saber fer, per exemple, un electricista, un hostaler-. Cada una de les Qualificacions es divideix a a la vegada en tasques més petites, àlies les Unitats de Competència, que és allò que s’avalua en les anomenades Acreditacions i allò que es deu ensenyar en cada Assignatura de la Formació Professional i en cada Certificat de Professionalitat.

Heus ací, doncs, el canvi: en aconseguir un Esquelet comú, que en perrmeti saltar (sic) d’un a l’altre i tanmateix animi a seguir formant-s’hi. Seguríssim que el joven triarà la Via Educativa i els grans la Formació Contínua, és a dir, on més li convingui a l’estudiant o al treballador.

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges