OPINIÓ

Escola Pública Unitària i Mixta del poble

Com a observador privilegiat dels esdeveniments escolars,no pas des del bàndol republicà, però sí des de la recerca i l’estudi del perìode republicà als Arxius Històrics de Ribes, dos anys i de Sitges, dotze anys, vaig fer una anàlisi objectiva d’aquella Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó, que en l’actualitat és un Casal de Cutura del poble, tot i essent suprimida en paquet amb les Escoles unitàries d’Olivella i de Garraf, per raons econòmiques-.

*Aquella “plaça major de l’ensenyament primari” com l’anomenaven els ciutadans i ciutadanes de la petita “vila”, quelcom més que un nucli de Ribes del Penedès, com a darrer mestre públic d’aquell centre escolar, ja convertit en un Casal de Cultura per obra i gràcia del socialisme ribetà, hi celebro la Memòria Històrica penedesenca, en un moment que el Gran Penedès fa un recull en el projecte “Tots els Noms” i “L’Escola Republicana”-.

*La Generalitat Republicana, creadora de l’Escola Unitària i Mixta, va seguir, en el camp de l’ensenyament, els passes iniciats per la Mancomunitat-1914-. En la meva recerca hi constato que els catalans que potenciaven la renovació educativa anteriorment,s ón els que reemprenen el camí dins la Generalitat Republicana, que a més de crear escoles republicanes, formava els mestres catalans en profunditat-. Dotada, però, de més embranzida que la Mancomunitat, ràpidament preparava les eines tant per catalanitzar l’ensenyament com per dotar a Puigmoltó i al Garraf de mestres capacitats, de visió àmplia i humana i que responguin a les exigències dels municipis garrafencs-..

*La Generalitat Republicana va revitalitzar Ribes del Penedès tant reanudant les Escoles d’Estiu de la Mancomunitat com l’Escola Nova com a metodologia, és a dir, els escolars de Puigmoltó eren el centre i les mestres les coordinadores practicant l’escola activa-. L’any 1931, any del naixement de l’Escola republicana a Puigmoltó, la Generalitat creava el Consell de Cultura, el secretari del qual era l’Alexandre Galí i, aviat l’Escola Normal amb l’objectiu de preparar el personal per a l’escola pública-.

*En iniciar-se la Guerra Civil espanyola, els religiosos ribetans són obligats a plegar-. El 27 juliol 1936 va nèixer el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), una delegació del qual era a Sitges, integrat per tots els sectors que representaven els corrents de l’hora, es va intensificar el laïcisme i es acrecentar la unificació docent, es va implantar la coeducació i l’Escola Nova o règim d’escola activa-.

*La Generalitat va intervenir directament en la bona marxa de l’ensenyament al municipi de Ribes, adaptant el col.legi religiós i creant l’ Escola Unitària Mixta de Puigmoltó amb l'ùnica finalitat d’acollir en règim graduat tots els infants dels Carç i de les masies dels voltants fins a 60 alumnes-.

*En inciar-se el període de la postguerra l’Escola Unitària de Puigmoltó es transforma amb les bases de la reforma educativa franquista de l’any 1938, transformacions que fan el cim amb la Llei General d’Educació de l’any 1970 (EGB)-. El nou Estat espanyol és autoritari de partit únic. L’Escola puigmoltonenca segueix sent d’educació mixta i a l’espera de la nova reforma educativa de l’any 1945-. El control ideològic a Puigmoltó és asfixiant, a través de depuracions que afecten a alguna mestra d'ideologia republicana-.

*L’Estat deixa la inculcació ideològica en mans de la Falange i de l’Església, a vegades amb tensions entre l’Església i sectors falangistes-. L’Escola de Puigmoltó portarà la confessionalitat catòlica amb pràctiques religioses obligatòries i una orientació religiosa en els programes escolars-. S’ataca tota reminiscència de signe republicà com ara el laïcisme i tota mena de rastres de la Institución Libre de Enseñanza, bo i retornant a la formació religiosa, clàssica i humanística, segons les lleis de 1938 i 1945-.

*A l’Escola Unitària de Puigmoltó,com arreu de Catalunya, s’elimina l’ensenyament amb referència específica a Catalunya i es va prohibir tant l’ensenyament com l’ús de la llengua catalana com a vehicle escolar-. I, així fins a l’entrada de Ruiz Jiménez al Ministeri d’Educació Nacional l’any 1951,que són els primers intents de reforma de l’aparell escolar,bo i coincidint amb l’inici d’un procés d’integració de l’Estat espanyol al capitalisme internacional.

*L’any 1956 es concreta el primer Pla Nacional de Construccions Escolars per a l’Ensenyament primari, però l'Ajuntament de Ribes del Penedès segueix amb el mateix edifici a Puigmoltó, una antiga vivenda comprada per govern municipal republicà-. Els progressistes defensen la democratització de l’ensenyament públic, bo i entenent per tal la possibilitat per a tots els infants d’accedir a la instrucció-. En aquest any el Ruiz Giménez és destituït i passa a formar part de la
denominada “Oposició democràtica”-.

*No seguiré endavant en aquesta anàlisi, fruit de la meva recerca i estudi d’una escola unitària “plaça major de l’ensenyament a Puigmoltó” durant 52 anys, sinó només insisistir en la Memòria Històrica d’una petita Vila, que alguns (no s’hi val) la cataloguen com el C/ Puigmoltó de Sant Pere de Ribes-. Déu n'hi dó...!!

*Les escoles de l’Opus Dei marquen la pauta a Catalunya, però un sector de la burgesia inicia pel propi compte el canvi en l’aparell escolar-. Les institucions Rosa Sensat i la Coordinació Escolar, consoliden tant la formació dels mestres com l’extensió del moviment educatiu-. Sant Pere de Ribes no va quedar gens ni mica endarrerit, que afavorirà l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó durant anys-.

*L'any 2010 la petita vila de Puigmoltó del Garraf,c onvertida la seva "plaça major de l'ensenyament" en un Casal de Cultura, encara sense un titular, ja només espera la Memòria Històrica de la seva escola acollidora i republicana sota la publicació del llibre "L'Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó, entre la Utopia i la Realitat "1931-1983)", a més de la Digitalització del nou centre cultural al C/Major,9.

Froilan Franco, àlies El Mestre de Puigmoltó

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local