Problema de mates

Ja fa temps, mesos, que s’està donant voltes i més voltes als pressupostos 2026 de la Generalitat de Catalunya. Si no s’aproven i cal prorrogar els actuals (que ja són prorrogats), suposaria, com a mínim, no poder disposar de l'increment de 1.500 o 2.000 milions d'euros previstos en els nous. Hi ha qui parla que serien 4.000. La proposta de nous pressupostos inclou un augment de la despesa financera que no es podrà aplicar en cas de pròrroga, això limitaria la capacitat de la Generalitat per augmentar el finançament en àrees com el sistema de salut, educació o els Mossos d'Esquadra.

Aquesta situació es deu a manca d’acord entre els partits catalans sobre el volum del pressupost? El motiu de desacord és com s’han de distribuir els diners en les diferents partides? El motiu ve de Madrid? La televisió, TV-3 en concret, fa fins i tot anuncis donant a conèixer els diners que es perdrien si no hi ha nous pressupostos.

Això es contradiu amb el tractament que el govern de Salvador Illa ha donat a la balança fiscal. Fins ara els governs catalans hi donaven relleu però l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet cap presentació i l’ha introduït en un annex de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, sense destacar-la informativament. Això no ha de sorprendre, perquè no en volen ni sentir parlar del resultat. I, si no fos obligatori per llei, ni tan sols s’hauria publicat.

A cap partit del govern espanyol li interessa que se sàpiga que l’any 2022 es van “evaporar” 21.092 milions segons el càlcul de la balança fiscal pel flux monetari. El tractament és tan diferent entre una i altra informació econòmica que ens pot portar a pensar que aquests 2.000 o 4.000 milions d’increment de despesa són absolutament vitals i que, en canvi, els 21.000 milions que es perden a la balança fiscal no ho són tant? De fet, posant la balança a l’annex, sembla que aquest càlcul es consideri poc més que una teoria. I la desviació que denota no és una qüestió puntual de l’any 2022, des de 2020 cada any ha sobrepassat els 20.000 milions. Fins i tot amb el càlcul que fan a Madrid, aplicant el mètode de càrrega i benefici, surt que s’evaporen una mitjana de 14.500 milions d’ençà del 2020. És a dir, només en quatre anys han marxat més de 80.000 milions, amb un mètode, o més de 58.000, amb el sistema de Madrid.

En un moment que ens adonem que hi ha moltes aportacions de l’estat que aparentment funcionaven i que en realitat no s’aguanten, quan veiem què passa amb la xarxa de trens i de carreteres, ens trobem amb punts i més punts perillosos. Són la creu de la propaganda estatal de tenir la xarxa de gran velocitat més extensa del món, després de la Xina. Per què la volem, aquí? Per què s’han desviat les inversions i cap a on?.

Entre 2012 i 2024 la Generalitat ha obtingut 78.473 milions del FLA (fons de liquiditat econòmica) amb un interès creixent que ha passat, de l’1% al 3,11%. Estem pagant aquest interès per poder disposar d’uns diners que haurien de ser nostres segons les balances fiscals?.

A Catalunya treballem com podem. L’entorn és molt millorable, a causa de la manca d’inversions estatals, entre altres coses. Malgrat tot produïm gairebé la cinquena part de tot el que es fa a l’estat, i per aquesta producció paguem els impostos. Però la part de diners que ens retorna l’estat és molt inferior a la que aportem i també a les necessitats de la nostra societat. Però no patim, no hi ha cap problema, el FLA ens ajuda a pagar l’excés de despesa deixant-nos diners, pagant naturalment uns interessos. I com que això passa sempre, acumulem fins a uns 90.000 milions en deute, que ens costen uns 1.600 milions d’euros d’interessos.

No dic que els possibles 4.000 milions que es poden perdre per no tenir aprovats els pressupostos siguin menyspreables, el que dic és que si els diners que s’han invertit en donar a conèixer els milions que es perdrien sense pressupost 2026 s’haguessin gastat també per explicar la situació de les balances fiscals, segurament les discussions d’economia haurien d’anar per un altre camí.