Votar CiU o votar Esquerra?

Aquesta comunió es fonamentava en el pujolisme i en els èxits nacionals, gens menyspreables, val a dir. Resumint: estem satisfets amb la transició, ara s'ha de governar fermament amb una majoria absoluta i, a més, ser decisius a Madrid.

Fins aquí, tot correcte, si no fos perquè la societat catalana ha evolucionat, els problemes són uns altres i perquè estem més informats que mai, detall cabdal. Malauradament, aquesta informació no arriba per igual arreu. Catalunya evoluciona, però em fa l'efecte que no tots els catalans ho fem de la mateixa manera, és a dir, no tots tenim accés a la mateixa qualitat de la informació, ni llegim ni escoltem el mateix. Mantenir-se alerta a d'altres punts de vista, a la història, a la llengua o a la economia, capbussa l'esperit per un reguitzell de tendències que no són pas revolucionàries, sino merament actualitzacions d'allò que s'esdevé al nostre voltant.

Avui, sabem que tot allò que es decideix a Madrid no ens ajuda gens, i també hem après a acceptar l'ideari independentista moderat, com a fita perfectament assolible i democràtica. Ara bé, si la plena sobirania no és un sentiment majoritari respón al fet que encara sóm molts els qui no rebem la informació que ens mereixem. Comprar un diari en castellà cada dia i veure el TN cada nit, és còmode, és un costum que omple el meu present però: rebo la informació esbiaixada? M'estic jugant deixar de ser competitiu en tots els aspectes de la meva vida.

El parany d'aquest col.lapse és la manca de perspectiva d'una comunitat que es tanca en banda i posa pals a les rodes al desenvolupament nacional en tots els camps. L'embassament crea un sentiment d'impotència i aleshores, sorgeix la ràbia personificada darrerament en la figura de l'Artur Mas. Ni l'agressivitat de'n Mas és bona per un país que malda per obrir-se arreu, ni CiU pot cobejar el poder tan descarada i ferotgement. Si jo fos un client i en Mas un venedor, no em refiaria mai d'algú que em vol vendre el seu producte adverant que no té competència, que és el millor i que tothom el té. Són arguments desfasats.

Qualsevol empresari d'èxit sap que no només és cabdal imposar criteris propis perquè una marca sigui valorada, sinó que cal adaptar-se al mercat: l'excelència en política significa saber-se dotar d'un discurs prou flexible com per ser acceptat pel conjunt de la ciutadania basant-lo, sempre, en els ideals propis. Aquí és on me n'adono que no puc votar CiU, car ho fa sempre a l'inrevés: imposa els seus criteris sense adaptar-se al nou context. Per mí això és fer marxa enrere. CiU és un empresa ofegada per estocs inactius que només mira de reventar preus per vendre: d'això se'n diu sobreviure amb l'aigua al coll. I els catalans ens mereixem moltíssim més que no pas retalls i engrunes.


Robert Cavaller i Delsing
Secretari Comunicació Esquerra-Sitges.