Penedès, d'àmbit a realitat

Fins aleshores els àmbits de planificació territorial havienestat un màxim de set amb el reconeixement de l'àrea de l'Alt Pirineu i Aran el 2001 que es sumaven als ja establerts: Àmbit Metropolità, Àmbit de Ponent, Camp de Tarragona, Comarques Centrals,Comarques Gironines i Terres de l'Ebre. El reconeixement de l'àmbit Penedès és el primer pas per a la definició de les nostres comarques com a entitats amb característiques pròpies que així han de ser reconegudes, per la seva ubicació particular, per les seves necessitats concretes i per tot el potencial que poden oferir sempre i quan siguin vistes i tractades no com un afegit a altres comarques amb les que, tot i ser properes, no comparteixen característiques comuns, sinó com un territori amb veu, voti preparat per decidir sobre el que és i el que vol ser, el que ha de rebre i el que té a oferir.

Des d'esquerra sempre hem defensat que la globalitat no pot suposar la desaparició de les particularitats. De fet, la millor manera de seguir sent visible en un món global i en xarxa com elnostre és mantenir-se fidel a les particularitats del territori i consolidar-ne la identitat pròpia. Que ja no sigui necessari el fet presencial per a formar part del teixit econòmic global ha d'ajudar a municipis com els nostres a aconseguir unes xarxes locals amb el nivell tecnològic suficient com per a no limitar-se a ser un lloc de pas, sinó per a consolidar-se com a entitat amb potencial propi.

En els darrers anys, la planificació de noves infraestructures apunten cap a aquesta nova perspectiva. El desenvolupament de l'Eix Diagonal o el plantejament del nou ferrocarril orbital són un exemple de com el Penedès no ha de ser només un lloc de pas d'aquelles infraestructures de comunicació de l'àrea metropolitana, sinó que cal cohesionar els diferents municipis que en formen part mitjançant aquelles infraestructures que en possibilitin la proximitat.

No és de rebut que la comunicació en transport públic sigui més complicada entre municipis de les nostres comarques, fins i tot que calgui dedicar-hi més temps, que no pas amb altres municipis o ciutats més llunyanes.

El Penedès ha de tendir, doncs, a ser un espai amb serveis complementaris a l’abast en el mateix territori, amb ciutadans i ciutadanes cohesionats i amb empreses, institucions i entitats, tan públiques com privades, que reafirmin aquesta identitat particular d'un àmbit que pot gaudir de la dualitat litoral/interior i de la riquesa que això suposa. Hi ha alternatives per a aconseguir-ho: consolidar espais informatius i comunicatius de referència, impulsar la participació ciutadana, però també d'empreses i entitats, en l'assoliment d'objectius comuns que ajudin a fer d'aquest territori un punt de referència gastronòmica, turística, cultural... En tenim els recursos i disposem dels instruments d'acord entre institucions, ciutadania i entitats que derivaran en l'assumpció d'una sola veu del Penedès: la Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf.

És força evident que alguns dels que abans pressionaven per considerar l'àmbit Penedès insuficient ara semblen no tenir tanta pressa per a que la Vegueria Penedès pugui passar a ser una realitat, i d'ells depèn en gran mesura que així sigui, el joc democràtic així ho estableix. Però tampoc podem oblidar les nostres responsabilitats com a territori, i entre aquestes hi ha la de seguir treballant per a que la nostra sigui una àrea de cohesió social, complementarietat en quant a serveis i de consens en quant a veu. La resta, haurà d'assumir-se ineludiblement; l'organització territorial no pot ser indiferent al sentiment del poble que en forma part.

Federació Comarcal d'Esquerra del Garraf