Elena o Lloveras (Primera part)

Joan Ignasi Elena o Neus Lloveras. Només un d’aquests dos caps de llista serà escollit alcalde (o alcaldessa) de Vilanova i la Geltrú el proper diumenge 22 de maig. La nova convocatòria electoral municipal arriba aquesta vegada plena d’incògnites i dubtes pel que fa al repartiment de regidors, però amb una certesa incontestable i irrefutable: només Elena o Lloveras opten a ocupar la cadira central de la taula presidencial de la sala d’actes del consistori vilanoví. Agradi o no, la capital del Garraf s’ha convertit des de fa més de quinze anys en una fotografia força exacta de la realitat social, cultural i demogràfica del país; a Vilanova, la sociovergència guanya per golejada; dels 25 regidors que té actualment l’Ajuntament, 19 són la suma de PSC i CiU. Dit d’una altra manera, PP, ICV, ERC i la CUP es reparteixen sis regidors d’un total de 25. La distància és a totes totes insalvable, i haurà de passar molt de temps perquè el mapa polític vilanoví comenci -i en cas que els ciutadans així ho desitgin- a experimentar canvis substancials. La distància entre els dos grans partits i la resta és abismal. Un exemple: a les darrers eleccions municipals la diferència entre la segona força, CiU, i la tercera, el PP, va ser de set (set!) regidors i més de 5.000 vots de diferència. Però si agafem els extrems la distància arriba a nivells estratosfèrics: el PSC va superar al seu soci de govern, ERC, en més de 6.500 vots i nou regidors. Per molt que ara variï la participació respecte fa quatre anys, per molts canvis que es produeixin, per moltes sorpreses que es puguin produir a darrera hora, és evident que el PP, en aquestes eleccions, no superarà ni a CiU ni al PSC, com també és evident que ERC està més a prop de quedar-se en blanc que no pas d’obtenir un tercer regidor. A Vilanova, la distància entre els dos grans i la resta són insultants, d’aquí que, amb pactes o sense, només Joan Ignasi Elena o Neus Lloveras optin a l’alcaldia. És així, i així ha estat des de principi dels anys 90 del segle passat.

Radiografia local i del país

Els actuals deu regidors socialistes i els nou convergents ofereixen pistes d’on se situa la immensa majoria de la ciutadania de la capital del Garraf. I la primera constatació és que els vilanovins rebutgen els extrems. Des d’un punt de vista ideològic el vilanoví se situaria en posicions de centre amb una certa inclinació a (o amb tendència a) l’esquerra, amb un alt grau d’associacionisme i d’implicació en el batec de la ciutat (Festa Major, Tres Tombs i Carnaval són tres grans exemples) i força tolerants amb la immigració; en canvi, des d’un punt de vista nacional, els vilanovins tendeixen cap al sobiranisme i marquen distància amb posicions radicals. L’espanyolisme i l’independentisme, a Vilanova, no tenen, de moment, gaires devots (no confondre sobiranisme amb independentisme, d’això en parlarem un altre dia, si convé). Un breu repàs als resultats de totes les eleccions municipals que s’han produït a partir de la restauració de la democràcia demostra que les opcions polítiques netament independentistes no han superat mai els dos regidors (quan ERC en perd un el guanya la CUP). El mateix passa amb l’espanyolisme: ni el PP, ni Ciudadanos, ni en el seu temps Alianza Popular, han superat mai els dos regidors. A Vilanova, els extrems empaten per la part de baix, tot i que això no vol dir que en aquestes eleccions es produeixin uns petits canvis que demostrarien el que ja està succeint a la resta del país, i és l’allunyament i el divorci cada vegada més gran que s’intueix entre Catalunya i Espanya i com la qüestió nacional i identitària centra bona part del discurs polític. En aquest sentit, els extrems poden tenir més pes en el nou consistori que sorgeixi de les eleccions municipals del 22 de maig.

Eleccions molt obertes

Sigui com sigui, les eleccions es preveuen apassionants. Els partits petits poden fer perillar majories. És el cas de Compromís amb Vilanova i la Geltrú, una llista formada per exmilitants i simpatitzants socialistes emprenyats amb José Montilla i, també, molestos amb Elena, que ja fa quatre anys va arraconar la vella guàrdia. Mireu la llista de Compromís i compareu-la amb la del PSC dels anys 80 i observareu amb sorpresa que les diferències són mínimes. Només que el senyor Joan Carles Duran obtingui 500 vots Joan Ignasi Elena pot quedar-se sense la vara d’alcalde. I que Elena no oblidi que tots els vots que pugui esgarrapar Duran provenen directament del PSC. De la mateixa manera Ciudadanos, per segona vegada, pot evitar que Santi Rodríguez obtingui el seu preuat i desitjat tercer regidor per al Partit Popular. Però de tot això en parlarem en el proper article...

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com