VNG

Comença una nova legislatura

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Neus Lloveras és la nova alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Finalment no hi van haver sorpreses ni teories recargolades. Ni cap pacte a la desesperada, ni cap patata calenta a les mans de la Candidatura d’Unitat Popular. Amb la sala de plens i el vestíbul municipal plens a vessar s’ha escenificat el traspàs de poders entre els caps de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya i Convergència i Unió. Abans de començar la sessió constituent tot han estat salutacions cordials i educades entre uns i altres. La primera regidora a entrar a la sala, molt abans que comencés la investidura, ha estat una Marta Rius visiblement nerviosa i emocionada. La tercera regidora de la formació independentista ha compartit la mesa d’edat en qualitat de regidora més jove amb Jaume Munné, regidor de més edat i representant de Convergència i Unió. Mentrestant, Albert Sanabra, esbufegava impacient i potser ofuscat per la cassolada organitzada a la Plaça de la Vila pels indignats vilanovins, o qui sap si exasperat per la calor i la multitud que omplia la sala. De fet, com ja comença a ser habitual quan arriba la calor, han tornat a aparèixer els vanos a la sala de plens.

Entre el públic assistent cal destacar la victòria per majoria absoluta dels militants de la CUP, que ocupaven la última bancada de la sala. La resta de seients d’un espai que comença a quedar-se petit havien estat igualment ocupats per familiars dels regidors, periodistes, fotògrafs i velles glòries de la política vilanovina com ara Esteve Orriols i Assumpta Baig. Entre les absències al debat d’investidura en destaquem dues especialment significatives: les dels anteriors alcaldes de la ciutat, Sixte Moral i Josep González. En canvi, sí que va haver-hi una àmplia representació d’Esquerra Republicana de Catalunya per acompanyar Josep Tomàs Àlvaro en el seu comiat com a regidor. Àlvaro va rebre una càlida ovació de tothom i especialment dels regidors del PSC, que es van posar drets i tot. Els socialistes, que són gent molt disciplinada, no obliden que han pogut governar la capital del Garraf durant dotze anys gràcies a ERC.

Quant a la pressa de possessió dels regidors, la fórmula més utilitzada va ser “Ho prometo”. Alguns representants convergents van prometre el seu càrrec per imperatiu legal sense renunciar al dret d’autodeterminació de Catalunya. Caldrà veure quin serà el grau d’ambigüitat calculada de la federació catalanista un cop es presentin a la institució municipal futures iniciatives de caràcter sobiranista. Els regidors de la CUP també van prometre el càrrec per imperatiu legal, reivindicant els interessos de la classe treballadora i la llibertat dels Països Catalans. Iolanda Sánchez va prometre el càrrec amb el cap i el cor, pensant en Vilanova i la Geltrú. Només els tres regidors del Partit Popular, més pendents de les xarxes socials i dels telèfons mòbils que del desenvolupament del ple, van jurar el seu càrrec. Això sí, sense la presència de cap creu litúrgica...

Alguns ho han entès i d’altres encara no

Un cop més, per tal que el ritual no perdés el seu encant, un dels micròfons va deixar de funcionar en el moment que Iolanda Sánchez responsabilitzés la CUP de no moure fitxa impossibilitant així una suma d’esquerres a l’Ajuntament vilanoví. La rotunditat de la recriminació es va perdre entre vells esquemes i paraules de la formació ecosocialista que, ara per ara, continua impotent per haver perdut poder i cadira. Quim Arrufat, portaveu de la CUP, va fer el discurs més lluït: complex, poètic i heterodox. I descarregat de tipismes recurrents. Carismes i ideologia a banda, Arrufat serà per oratòria un brillant regidor. I no volem obviar tampoc que Joan Ignasi Elena va improvisar el discurs més reflexionat: seré i emocionant, ple de bones maneres, Elena no va deixar de compartir amb Marta Rius somriures i comentaris, i va recollir al seu parlament moltes de les propostes prioritàries de la CUP, tot afirmant que entenia i respectava la decisió de la formació independentista. L’alcalde sortint sí que ha arribat a la conclusió que les esquerres s’hauran d’entendre a l’oposició bo i guardant la possibilitat de presentar una moció de censura o una alternativa d’esquerres (refeta) a llarg termini.

Neus Lloveras, un cop investida alcaldessa, va llegir un discurs sentimental i protocol•lari, de poc contingut polític. És evident que la primera regidora del consistori haurà de treballar l’expressió i la determinació per vetllar pel correcte desenvolupament dels plens. Ara ja no valen els dubtes ni els excursos.

Un parell de flashos més: la imatge dels regidors socialistes sortints, emocionats a l’hora del comiat i sabedors que han esgotat una època daurada (el gest inexpressiu de Mila Arcarons era ben definidor). Ara, hauran de tornar a picar pedra. I, finalment, l’adéu del regidor Josep Ibars, que va recollir l’homenatge i els aplaudiments més sentits de tots els regidors dempeus.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!