El desgavell de les terrasses

Al Gener de 2011 es va aprovar l'acord i aleshores des d'Esquerra Republicana de Catalunya vàrem presentar tot un seguit d'al•legacions. Ens vam personar a diferents terrasses i amb el metro en mà vàrem examinar exactament allò que l'ordenança limitava, es a dir tots els mesuraments entre terrasses i carrer, voreres, alçada de testos, tendals, etc.. Després d'un seriós i rigorós estudi de dita ordenança varem presentar al•legacions a l’acord i algunes (no totes) van ser acceptades.

Ara, després de tanta feina, tantes hores invertides mirant-nos l'ordenança del dret i del revés, tants planells, mesuraments i tantes discussions de si aquests tendals o aquests testos, ara resulta que l'ordenança NO es compleix. Tot aquell treball, l'acord de tots els partits polítics que en el moment d'aprovació estaven en el ple, ha resultat inútil? Es així com s'ha de fer política? Gastant temps i diners perquè després tot quedi en paper mullat.

Donant un cop d'ull a l'ordenança pots identificar ràpidament quins establiments compleixen i quins no. La regulació diu, entre d'altres, que s'ha de deixar un espai lliure per vianants d'una amplada de 1,80 metres, o que la terrassa ha d'estar enganxada a la façana, ens parla dels colors dels tendals, les separacions, testos, etc. Però el més trist de tot es que hi ha molts empresaris que compleixen escrupolosament les ordenances però que veuen amb impotència com d'altres no en fan cap cas amb l'agreujant que ningú els hi diu res o almenys no es veu que canviïn la seva situació d’il•legalitat. És així com l'administració vol la confiança dels ciutadans? Fent lleis que després no es vetlla pel seu compliment.

Però el tema de les terrasses és segurament molt més important del que pot semblar en un inici. No es només la regulació d'uns metres o uns colors, és la fesomia de tot un poble, allò que queda en la retina de tots els que ens visiten. Hauria de ser una aposta de futur de quin poble turístic volem ser, però no per aquest any o el que ve, sinó pels propers 15 o 20 anys. Però evidentment per fer això s'ha de tenir un model turístic clar i s'ha d'estar segur del que es vol i del què no es vol, fent polítiques de futur pensant en els beneficis de tots a llarg termini i no d'uns quants per sortir ara del pas. Segurament en moments de greu crisi econòmica com ara estem passant és molt llaminer donar llicències de terrasses i poder cobrar uns diners que es necessiten ara mateix, però s'ha de ser conscient que es molt perillós donar segons quins privilegis o permetre segons el què, ja que després serà molt difícil fer marxa enrere.

En conclusió: cap a on volem anar? No podem seguir parlant de "turisme de qualitat" o "excel•lència turística" frases totalment desfasades i que han perdut tot el seu significat gramatical. Ara, tal com recomana la OMT (Organització Mundial de Turisme) es parla de turisme sostenible i jo diria que a Sitges ens fa falta turisme de "seny". És tan fàcil com veure que no tindrem un "bon turisme" si els carrers estan bruts, les papereres a rebentar, els jardins plens de gent fent la becaina i els carrers intransitables entre l'ocupació de terrasses i la venda ambulant. No tindrem un bon turisme si no es fan complir les ordenances i no s’aconsegueix un poble ordenat turísticament. Només s'ha de treballar des del seny i el sentit comú i aconseguir que Sitges sigui un lloc agradable per passar una estada de vacances i quan aquests visitants marxin se’n portin el record de deixar una vila neta, ordenada, bonica i amb ganes de tornar a visitar-nos.

Aurora Carbonell Abella
Presidenta ERC Sitges