Nacionalisme i Llibertat

La història n’és plena d'exemples on la llibertat de pensar diferent, de sentir diferent i de viure diferent ha estat retallada, moltes de les vegades recolzades en supòsits mandats democràtics sorgits de la voluntat majoritària, en les urnes, i les més de les vegades, de resultes d'accions violentes i revolucionàries dirigides a tenir el poder.

Gairebé sempre, el nacionalisme ha estat utilitzat per mantenir privilegis o per assolir-los; ha estat utilitzat com una eina, per, a través de sentiments particulars, mobilitzar una part de la societat i un cop assolits els objectius de poder i privilegis, imposar la seva voluntat sobre la totalitat.

Igualment, en el major dels casos, el nacionalisme no ha resolt els problemes reals de la
societat que ha pretès alliberar; per contra, els ha incrementat i quan no, ha portat aquesta a límits extrems d'autodestrucció. Sí que ha resolt el canvi de dependència d'aquesta societat d'una classe dirigent per una altra, aparentment més pròpia, però en realitat el què ha passat és que la nova classe dirigent abast majors privilegis i que per mantenir-los segueix fomentant les seves particularitats i les seves pors al contrari .

Si entenem que la democràcia liberal, que és la nostra, ha de ser una fórmula perquè la societat visqui en l'harmonia de tots els individus amb el govern de les majories però amb respecte a les minories i sobretot, respectant la llibertat de la persona com a eix fonamental de l'acció del govern, cal convenir que qualsevol nacionalisme, és a dir l'assumpció de la nació com a base de la conformació d'una societat, avui al segle XXI, ha de recolzar-se inexcusablement en la llibertat individual.

Ha de ser un nacionalisme que prengui seriosament el pluralisme i la complexitat de la societat, que defensi el dret dels ciutadans a la diferència, a una identitat lliure, descartant qualsevol pretensió d'homogeneïtzar a la societat mitjançant la utilització de mecanismes d'enginyeria social. Un nacionalisme que promogui una societat on prevalgui el dret dels ciutadans a la diferència en el sentiment de pertinença, de sentir-se pertanyents a una, dues o totes les nacions que vulguin o a cap, tot el contrari resultarà un trencament de la voluntat d'una part important d'aquesta societat.

Per tot això, des del Partit Popular entenem i ho hem manifestat en múltiples ocasions, que la Nació espanyola ha de ser la garant, a través de les lleis emanades de la Constitució de 1978, de la llibertat individual de cada un dels ciutadans que conformem aquesta nació, davant dels que pretenen, en nom de nacionalismes excloents, violentar la legalitat per imposar les seves concepcions polítiques i quan no, fins i tot els seus sentiments.

Preservar i mantenir aquesta llibertat individual hauria de ser l'eix fonamental per a la presa de decisions polítiques, tant a nivell personal mitjançant l'acció de votar els seus representants com a nivell col•lectiu mitjançant l'acció de govern en qualsevol dels nivells existents.

Partit Popular de Sitges