L'autoajuda m'ajuda?

Amb aquest pensament social no és d'estranyar que cada cop més persones es trobin en un laberint de caos emocional donat que no arriben a assolir les expectatives, no tant les pròpies, sinó les que dicta la societat. El sistema econòmic ens ha condicionat a fer-nos creure que "allà fora" (consum) tindràs el benestar que necessites. I malgrat la majoria de nosaltres sabem que això no és veritat, que la satisfacció personal depèn d'un mateix, de l'estat intern, decidim continuar amb el propi engany.

Però, per què arriba un punt d'inflexió (sigui a l'edat que sigui) que ens plantegem un canvi? un trencament del que fins ara sóc o estic fent? Perquè davant del panorama social i econòmic és del tot improbable que puguem trobar resposta a fóra, ja que aquest fóra que coneixíem s'està ensorrant; però quan comencem a mirar-nos dins, a buscar les pròpies habilitats, competències i gestionar les emocions, ens adonem que no ens agradem, que no sabem com ni què fer. És per això que en els últims anys ha proliferat tant el mercat de “l'auto ajuda” amb llibres, vídeos i cursos que prometen, com a poc, -com ser feliç en una setmana-. Està clar que depèn de nosaltres el saber triar correctament, sempre i quan tinguem les idees clares del que realment volem aconseguir, però no sempre és així. Davant d'una necessitat, d'una desesperació personal, d'un neguit intern ens apareix la impaciència per tornar a restablir el nostre equilibri emocional, i les presses juntament amb la necessitat no són la parella correcte per escollir amb seny. És per això que l'auto ajuda té tant mala premsa, opinions contràries, crítiques negatives i ofenses generalitzades cap a moltes persones que es dediquen a la “pseudopsicologia” tractant-los de “venedors de fums” o “gurus”.

La paraula “auto ajuda” significa ajudar-se a un mateix, però hi ha certa incongruència en el significat. Segons Albert Einstein “No es pot resoldre un problema des de el mateix nivell de pensament des de on es va generar" ; la PNL (programació neuro-lingüística) estudia els nivell neurològics dels individus per poder fer canvis en el sistema mental i la seva teoria ens diu que “un canvi en un nivell superior afectarà irremediablement al nivell inferior, però a l'inrevés és impossible”. Els nivells neurològics o de pensament ens parlen de necessitats primàries, comportaments, capacitats, creences i identitat. Així doncs, com un mateix amb un sistema concret i únic de pensament pot auto-ajudar-se a canviar d'un nivell de bloqueig al nivell superior? Força complicat. El canvi només depèn d'un mateix, això és cert, però sempre i quan te n'adonis dels processos mentals erronis que apliques i reconeguis com pots utilitzar un altra tipus de patró mental que t'ajudi a millorar.

Per tant la gran base de l'auto ajuda comença per l'auto coneixement. Hi ha moltes corrents psicològiques de pensament que promouen el procés de l'auto-descobriment, com funcionem, què necessitem, quines són les nostres capacitats i habilitats i com posar-les a treballar. Això, si, és base indiscutible, vèncer la por, desitjar-lo de veritat i tenir paciència en aconseguir els resultats. Moltes persones que busquen assessorament per millorar qualsevol àmbit de la seva vida, en realitat volen un “parche” per sentir-se bé a curt plaç, trobar la fórmula definitiva de la felicitat. I això no existeix. Malgrat això, són molts els que amb l'afany de sentir-se bé, acudeixen a molts cursos, creient que l'acumulació de coneixement podrà solventar els seus problemes; practiquen la meditació en grup quan, a soles, són incapaços/es de potenciar la seva calma interior; aprenen tècniques de perdó, quan encara, no han perdonat algú o alguna ofensa del passat; busquen amulets i guies guardians, quan ni tant sols escolten a les persones que més els estimen..... I hi ha algunes persones, poques, que estan disposades a qüestionar-se, a admetre que hi ha alguna cosa dins que no els deixa avançar, a assumir que són responsables del seu propi estat d'ànim, de les actituds i accions que emprenen. I només amb aquesta entrega de desitjar el canvi escolliran la opció de deixar-se orientar i acompanyar per algú que els inspiri confiança, que sigui un mirall on es vegis reflectits, un referent que els hi transmeti energia, compromís i voluntat de servei transcendint la impaciència de l'ego i co-creant la responsabilitat del canvi personal.

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en Educació Emocional. Psicoterapeuta. Vitalissim, centre de salut integral