OPINIÓ

El nen ja té el pare i la mare, només un, no hi ha substituts/tes...

VD.

VD.

En canvi, com sempre he dit, si hi ha un baix nivell de conflictivitat i existeix col•laboració en les practiques de criança, recolzament mutu, i la NO confrontació, els nens s’adapten millor, no només en el divorci, sinó a altres situacions com per exemple, una nova parella del pare o la mare.

Existeixen evidències de que els fills de pares divorciats/separats tendeixen a desenvolupar més problemes d’adaptació quan es produeixen contínues friccions entre els seus pares, poden arribar a sentir-se “atrapats” en els conflictes matrimonials, sentir estrès i por a que un dels progenitors desaparegui. L’enfrontament crònic entre els pares, augmenta el risc de que els fills puguis sentir-se frustrats, ansiosos o deprimits.

Però els efectes del divorci no té per què ser necessàriament negatius. Quan suposa acabar amb una situació familiar conflictiva o abusiva per passar a una altra més harmoniosa, els fills presenten menys problemes de conducta. Malgrat les dificultats que comporta l’estrès associat al divorci, la majoria dels nens, aconsegueixen adaptar-se sense masses dificultats.

Resulta fonamental que el progenitor que viu amb el nen/nena ha de mantenir el recolzament necessari i disciplina i control eficaç durant la “transició”, és a dir, el pas de la família nuclear, a la família monoparental.

Caldria també que els pares que es separen tinguessin en compte que tota adaptació comporta un temps, i que cada persona, sense excepció, té el seu temps. No es pot exigir que els nens hagin d’adaptar-se a tot el que se’ls presenta amb la separació en poc temps. El trencament de la família, canvis de tota mena, a vegades no només de vivenda sinó de localitat, d’escola, de companys, mestres, veïns.... distanciaments que es poden produir amb altres membres de la família, com poden ser els avis o tiets d’una banda o l’altre, cosa que passa sovint i que els nens ho pateixen també com una pèrdua més.

Si a tot això li sumem, que en poc temps, pot aparèixer una nova parella per alguna de les parts, la cosa encara es complica més. Sobretot depenent com s’enfoca la situació o se li presenta al fill/a.

Hi ha pares que confonen aquests rols i presenten a la parella com a la nova mare o pare al fill, cosa que és absolutament errònia, el nen ja té el pare i la mare, només un, no hi ha substituts/tes. Malauradament m’han arribat casos on se li demana al nen/a que li digui mare o pare a la nova parella, errada de magnitud important, perquè això pot comportar greus conseqüències, confusions i patiment innecessari pels nens, entre altres.

Que el pare o la mare, vulguin i optin per “substituir” amb una altra persona la seva relació de parella, no vol dir que els fills també hagin de substituir a un dels pares, això és erroni del tot.

Permeteu-me que insisteixi, no hi ha substituts, això cal recordar-ho sempre i no caure en la trampa de que la nova parella podrà fer millor el paper de pare o mare del nostre fill/a.

En molts casos, les noves parelles, creuen que tenen que actuar com a pares, i s’atribueixen drets i deures que no li pertoquen. Intenten imposar la seva pròpia autoritat, inclús estils educatius molt diferents al que està acostumat el nen. Això pot comportar que el nen es retregui més i es mostri més hostil, que puguin aparèixer conductes disruptives i que la relació quedi afectada, entre pares, fills i la nova parella.

Està clar que no són situacions fàcils, que també necessiten d’un temps d’adaptació per tothom i, sobretot de prudència per part dels pares. No és necessari fer-ho tot alhora i de manera desordenada.

Cal reflexionar-ho i us animo a que ho feu sempre pel bé pels nens.

 

Marga Pagès                                                                                                               
Psicòlogaforense                                                                                                                                                Col. COPC 13 956                                                                                                                                             609 970 880                                                                                                                    marga@consultapsicologa.com

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!