Estils Educatius

Pare i mares democràtics? Autoritaris? Permissius? Quin és el teu Estil Educatiu?

No hi ha receptes màgiques per ser un bon pare o bona mare

No hi ha receptes màgiques per ser un bon pare o bona mare

A vegades els pares es fan preguntes que els angoixa i de les que no tenen una resposta efectiva, i és natural. No hi ha una manera perfecte de fer les coses, perquè allò que és saludable per un fill/a, no ho és per l’altre, malgrat siguin ambdós fills dels mateixos pares. Amb això vull dir que no hi ha receptes màgiques per ser un bon pare o bona mare, així com per garantir que el nostre fill/a sigui feliç i tingui un comportament ajustat. Tanmateix, existeixen certs “ingredients” que combinats en la justa mesura sí poden facilitar la tasca educativa i contribuir a formar persones saludables: Afecte i comunicació, fer-los sentir estimats i cuidats, normes i límits ajustats a la seva edat i autonomia, promoure un comportament independent i responsable. El com combinar aquests aspectes, dependrà de molts factors així com de la situació concreta del fill/a, la seva personalitat i grau de maduresa, creences i valors com a pare i mare. No existeixen fórmules que serveixin per tots els fills iguals, ni per totes les situacions, per la qual cosa l’estil educatiu dels pares hauria de ser “flexible”.

Tots els pares són diferents entre si i difícilment trobem dos pares/mares exactament iguals: trobem de més afectuosos, altres més estrictes, controladors, negligents...etc. La combinació de l’afecte, comunicació, i el control que tenen sobre els fills donaria lloc al que en diem “ESTILS EDUCATIUS”.

Podem diferenciar quatre estils o maneres de comportar-se amb els fills-filles, però això no vol dir que “sempre” un pare o una mare es comporti de la mateixa manera amb el seu fill o filla, sinó que parlem de la “seva tendència habitual”.

L’estil democràtic: són pares afectuosos, amb alts nivells de comunicació, normes i límits clars, explicats i justificats davant dels fills de manera raonable, ajustats a l’edat i les necessitats. L’estil Autoritari: són pares i mares poc afectuosos, baixos nivells de comunicació, imposen normes i límits sense explicacions i poc ajustats a l’edat, control rígid del comportament del fill/a. L’estil Permissiu: són molt afectuosos, alt nivell de comunicació, però no posen límits ni normes i no hi ha control del comportament dels fills. I l’últim, estil Indiferent, pares i mares poc afectuosos, baix nivell de comunicació, no posen masses límits i normes, així com poc control del comportament.

En aquest article ens centrarem en l’estil DEMOCRÀTIC, ja que s’ha demostrat tenir més beneficis per al desenvolupament dels fills-filles. Els pares que es manifesten en aquest estil, al marge de ser càlids i afectuosos, posar normes clares i coherents, supervisar i guiar les conductes, fomenten l’autonomia, animant al fill/a que sigui més independent, estimulant així el desenvolupament. Si els fills se senten estimats i recolzats sabran que sempre poden comptar amb els pares quan ho necessitin, però al mateix temps, tenen que tenir clar que no poden fer el que vulguin, que hi ha uns límits que no es poden traspassar i, que s’han de complir pel seu benestar i, el benestar dels altres. Això farà que tinguin una bona autoestima, un bon comportament i una actitud responsable cap als altres. Al ser pares i mares afectuosos, fa més fàcil la transmissió de valors i formes de comportament amb els que es vol educar, ja que els fills són més receptius si se’ls ensenya les coses en un ambient d’afecte i respecte mutu.

L’afecte és necessari per transmetre’ls seguretat. Sentir-se estimat i acceptat contribueix a la formació d’un bon autoconcepte i autoestima adequada. D’altra banda, la comunicació fa que hi hagi freqüents diàlegs arribant més fàcilment a saber les inquietuds i interessos dels fills. Això també facilita als pares saber com són i què fan els seus fills i, arribar a acords. D’aquesta manera, també els fills poden conèixer més i millor als seus pares, creant així un clima de confiança on sentin més llibertat per comunicar-se de manera oberta i sincera. Tot això permetrà també, que els fills aprenguin a relacionar-se i posar-se al lloc dels altres, desenvolupant capacitats importants per a la vida en societat: expressió i comprensió de sentiments, empatia, habilitats socials... etc.

Encara que l’estil democràtic sigui el que comporti més avantatges, tant pel benestar dels fills, dels pares i de les relacions familiars, també és cert que no és fàcil ser sempre democràtic en tot moment i en totes les situacions, però el més important serà esforçar-se per adaptar i integrar els aspectes esmentats: afecte, control i foment de l’autonomia, amb les característiques dels fills i filles i a les diferents situacions que es vagin vivint. 

Com diu la dita: ningú neix ensenyat, però com tot, això també es pot aprendre. Es poden millorar les formes d’expressió de l’afecte,  d’establiment de normes, supervisió i guia dels comportaments, aprendre a comunicar-se, i en definitiva, aprendre a deixar-los “volar” sempre amb  recolzament i ajuda, fent-los més independents i capaços d’afrontar les situacions que la vida els plantegi.

 

Marga Pagès

Psicòloga. Especialista Psicòlogia forense

Col.COPC13956                                                                                                                                                                     Consulta prèvia al mòbil 606970880

marga@consultapsicologa.com

www.consultapsicologa.com

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!