El que ens fa pensar la campanya d'on van els envasos

La campanya de promoció del reciclatge d’envasos de la Generalitat de Catalunya, Ecoembes i Ecovidrio ha estat un èxit mediàtic. Gairebé tothom l’ha vist, en sap la melodia i l’ha comentat amb la família o els amics. Un èxit que és, sense cap mena de dubte, gràcies a la cançoneta “Envàs, on vas.cat” i a la interpretació del trio femení  “The Mamzelles”.

Una altra cosa son els continguts i els missatges contradictoris de la campaya que confonen als ciutadans i, de retruc, desincentiven el reciclatge i la recollida selectiva. El problema de la campanya rau en que determina si un producte es reciclable en funció de l'ús, si és envàs o no, i no en funció del material en que està fet. Els ciutadans no cal que siguin experts en gestió de residus per a fer la recollida selectiva!

Els missatges de la campanya s’han fet només tenint en compte els interèssos econòmics d’Ecoembes i Ecovidrio, i no pas els de la Generalitat i ajuntaments. Uns interèssos que no poden ser uns altres que augmentar els percentatges de reciclatge dels materials presents a la brossa per a reduir els milions de tones d’escombraries que tenen com a destí final els abocadors i les incineradores de residus del país.

Amb la campaya no és vol incentivar el reciclatge, sinò convèncer als ciutadans que fan la tria dels materials a casa que no dipositin en els contenidors groc i verd productes que no formen part del sistema d’Ecoembes i Ecovidrio tot i ser 100% reciclables.

Els missatges erronis de la campanya que diferencia els productes entre els reciclables del sistema d’Ecoembes i Ecovidrio, que han d’anar al contenidor groc i verd, i els reciclables que no formen part del sistema, i han d’anar al contenidor de rebuig i a la deixalleria, confonen els ciutadans més concienciats amb la recollida selectiva i a la població en general.

La Generalitat ha de ser conscient que la recollida selectiva dels residus és un acte voluntariós amb cap recompensa, material o econòmica, per a les persones i famílies que ho fan i cap penalització per a les que no. Per això, si el sistema es complica i necessita d’un manual d’instruccios per a funcionar el més probable és que cada cop hi hagi menys gent disposada a fer l’esforç de reciclar i més gent que passarà la responsabilitat del triatge i el reciclatge a la Generalitat i els ajuntaments.

Esquerra creiem que el sistema de gestió dels residus més senzill per a la ciutadania és aquell que es basa en la promoció de la recollida selectiva de la matèria orgànica, i no pas l’actual que es fonamenta en els interessos econòmics d’Ecoembes i Ecovidrio. El missatge és molt senzill d’explicar i d’entendre “tots els residus orgànics han d’anar al contenidor marró”. Uns nivells elevats de recollida selectiva de matèria orgànica garanteixen un millor reciclatge de la major part dels materials presents a la brossa, i no només d’aquells productes dipositats als contenidors verd i groc.