Democratitzar la mobilitat al Penedès marítim

Quan parlem de democratitzar la mobilitat ens referim al fet d’eliminar tot una sèrie d’impediments que penalitzen la mobilitat al nostre territori.

El nostre territori, el Penedès marítim, és la franja urbana que, quasi continuadament, s’erigeix entre les ciutats de Sitges i El Vendrell, passant per Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit i Calafell.

Podríem dir que les vies de comunicació, però sobretot, la seva accessibilitat, determinen la mobilitat d’un territori. L’accessibilitat de les vies de comunicació depèn de diferents factors. El primer el nombre de possibilitats que tenim per anar d’un lloc a un altre, i en segon lloc, el cost que pugui tenir el desplaçament depenen les vies de comunicació que tinguem a disposició.

Un exemple pràctic; per anar del Vendrell a Sitges, tenim la possibilitat d’anar per dues vies de comunicació diverses.

La primera la C-31, circulació gratuïta, la via de comunicació que ha agafat el relleu de l’antiga C-246. Aquesta via passa pel centre de tots els municipis que van del Vendrell fins a Cubelles. De Cubelles fins a Sitges transcorre per una via ràpida, fins a arribar a Sant Pere de Ribes, a partir d’aquí comparteix traçat, a penes 5km, amb l’autopista C-32. El temps de recorregut entre El Vendrell i Sitges, depèn de la saturació que presenti la via, però 30 minuts com a mínim; a l’estiu podem estar parlant d’una hora de temps.

La segona opció per fer el recorregut entre El Vendrell i Sitges és el de la C-32, una autopista de pagament que permet fer aquest recorregut entre els 10 i 15 minuts aproximadament, sigui a l’hivern com a l’estiu, però a un cost considerablement elevat.

Com es pot entreveure, la mobilitat del Penedès marítim està condicionada per dos elements. Per una banda, la limitada possibilitat d’elegir entre vàries vies de comunicació per anar d’un lloc (el Vendrell) a un altre (Sitges). Per l’altra la impossibilitat de gaudir d’una alternativa, almenys pels residents al territori, gratuïta per tal de corregir aquesta deficiència en infraestructures de comunicació.

El que sobta a la gran majoria de ciutadans del Penedès marítim és veure com altres territoris de Catalunya gaudeixen de polítiques de mobilitat que permeten corregir el dèficits i les condicionants en la mobilitat, convertint en gratuïtes vies que en d’altres llocs, com succeeix al Penedès marítim són de pagament.

Sobta que una comarca com el Baix Llobregat, tingui la mobilitat gratuïta per una sèrie de vies, que al seu pas pel Penedès no ho són, com per exemple la AP-7, i la C-32. Sobta com un ciutadà del Baix Llobregat pot fer fins a 40 km amb un bitllet de rodalies d’una zona, mentre al Penedès per anar d’un poble a l’altre del costat, s’han de fer, a vegades, dues zones de Rodalies.

Segurament l’impuls de la gratuïtat dels desplaçaments pels residents al Penedès marítim pot tenir un conjunt d’externalitats més que positives pel conjunt dels municipis i pels seus ciutadans.

En primer lloc, una política que permeti “democratitzar la mobilitat” al Penedès marítim convertiria automàticament aquest territori molt més competitiu des del punt de vista econòmic i d’atracció de noves industries, gràcies a l’abaratiment dels costos de la mobilitat. Moltes inversions al Penedès marítim han fugit veient els alts costos de la mobilitat de les seves mercaderies pel sol fet d’estar ubicades en aquest territori.

En segon lloc, aquesta política de “democratitzar la mobilitat”, augmentaria considerablement la qualitat de vida dels seus ciutadans. D’una banda perquè tindrien la possibilitat d’una mobilitat més ràpida i més econòmica. Per l’altra banda, la qualitat de vida es determinaria per la disminució de l’accidentalitat de la C-31, doncs el seu pas pel centre de municipis, posa en perill la seva “porositat”, la possibilitat de travessar-la  a banda i banda.

Creiem doncs que queda més que justificada la demanda social que des de fa unes setmanes esta canalitzant-se per tal d’aconseguir la gratuïtat de l’autopista, i la demanda d’una reinterpretació del servei de Rodalies al seu pas pel Penedès marítim.

Al Penedès marítim no demanem res més que el que ja gaudeixen altres territoris, altres ciutadans. No entenem com pot ser que al segle XXI encara existeixin aquests dèficits de mobilitat entre territoris catalans, com pot ser que unes comarques tinguin privilegis sobre unes altres, volem el mateix tracte, ens mereixem el mateix tracte.

Haurà arribat el moment que les negociacions que ja s’estan fent a nivell tècnic entre els Consell Comarcals i la voluntat de la ciutadania amb la mobilització de la recollida de signatures per tal de sol•licitar la “democratització de la mobilitat” al Penedès marítim, es canalitzi des d’un mateix canal, per tal de tenir més força i poder aconseguir el mateix objectiu.