Un aeroport per Catalunya o per la Gran Barcelona?

Abans d’ahir sortia la notícia de la proposta del Govern de la Generalitat per ampliar l’aeroport del Prat. Una proposta que insistia en allargar la pista per tenir més capacitat de vols de llarg recorregut per fer de l’aeroport de Barcelona un Hub de vols internacionals.

La pregunta que ens hauríem de fer, allargant la pista serem un Hub?, o ens cal tenir la governança de l’aeroport per ser un Hub? La història de AENA, la seva manera de gestionar el sistema aeroportuari espanyol ens demostra que el que determina la capacitat de ser un Hub no es tant l’allargament de la pista, sinó tenir el control del sistema aeri a Catalunya. 

Sense governança aeroportuària ja podem tenir la pista més llarga del món que no hi passaran els avions. La Generalitat hauria de posar l’èmfasi en el traspàs de la governança no només del Prat, sinó del conjunt aeroportuari català.

Estem fent la casa per la teulada? Segurament si.

Que Barcelona esdevingui un Hub de vols intercontinentals és un objectiu que compartim la majoria de catalans, Aquesta transformació passa per ampliar si o si la pista?, crec que no és o seria la solució més interessant per Catalunya, pel conjunt del País.

Cal repensar el sistema aeroportuari català, que tingui en compte els 4 aeroports catalans, especialment els de Reus i Girona, per la seva connectivitat amb Barcelona. Ben aviat aquest dos últims aeroports estaran connectats amb trens d’alta velocitat amb l’estació del Prat de Llobregat, des d’on es podrà accedir a l’aeroport del Prat de manera ràpida i còmode.

Descongestionar el Prat com aeroport per facilitar l’operativa dels avions intercontinentals, derivant els vols domèstics i europeus, no tots, alguns, cap als dos aeroports auxiliars de Reus i Girona, ben connectats amb AVE, podria ser una bona solució pel País. Enfortir el sistema aeroportuari català, potenciant Reus i Girona i augmentar la seva connectivitat amb l’aeroport del Prat pot ser una bona proposta per Catalunya, descentralitzar els pols de connexió, pensar el País en xarxa.

Sembla que la proposta del Govern no sigui una proposta de País, ni una proposta per Catalunya, sinó una proposta per aquest projecte, d’amagatotis, de la Gran Barcelona, la Barcelona dels 5 milions habitants, que pensa només en la metròpoli i no en el conjunt de Catalunya. 

Centralitzar, centralitzar tot a Barcelona i anar buidant Catalunya.