Boomburbs

Concretament es tractava de “la Carte des Boomburbs”. El concepte de Boomburbs, d’origen anglosaxó, està format per les paraules Boom, i Suburb. El primer significa un creixement accelerat en un curt període de temps. Aquesta paraula es fa servir quan ens volem referir a un fet que creix desmesuradament, com per exemple el boom immobiliari. La segona de les paraules Suburb, significa suburbi, nucli urbà situat a les afores d’una gran ciutat d’una gran Urbe, que diria l’Ildefons Cerdà.

Pensant i creuant dades vaig arribar a la conclusió, que aquest concepte geogràfic, el boomburbs, és un concepte,  sinó el que més, adient per tal de definir una comarca com la nostra, la del Baix Penedès.

Les boomburbs sorgeixes a les perifèries de les àrees metropolitanes americanes, i també s’està reproduint a Europa, com el cas francès demostra, i com el Baix Penedès , ara veurem, també demostra aquest tipus de fenomen geogràfic en una perifèria urbana, en aquest cas la de Barcelona.

Entre els anys 1986 i 2012, la comarca del Baix Penedès va créixer un 204%, mentre que el ritme de creixement de Catalunya es situava en un 27%. A la nostre comarca trobem municipis que superaven la mitjana comarcal, com per exemple Cunit (920%), el Montmell (551%), Calafell (321%) i Albinyana (272%).

Com poden veure aquest índex de creixement poden ser definits com a brutals, respecte el creixement de la comarca, i encara més respecte al creixement que s’ha realitzat al conjunt de Catalunya.

Aquestes dades no deixen de ser simptomàtiques de que la transformació demogràfica, urbana i geogràfica ha estat molt destacable. La llàstima de tot això és que aquesta transformació no ha anat acompanyada de cap ordenació del territori, de cap planejament tècnic, exceptuant només els plans urbanístics que cada municipi havia aprovat i que desenvolupava, majoritàriament de manera parcial, sense tenir ni una visió conjunta del propi municipi i encara menys d’una visió comarcal.

Aquest anàlisi es podria extrapolar tranquil•lament a la realitat geogràfica del Garraf, i en menor mesura de l’Alt Penedès i de l’Anoia per restà dins de l’Àmbit Penedès, un Àmbit territorial que ha patit la descentralització funcional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els francesos poden tenir, com tothom, molts defectes, però el que tenen és una cultura territorial envejable. I entenen que un territori ben ordenat produeix moltes externalitats positives, sense tenir en compte que un territori ordenat és més fàcil de gestionar. La qualitat de vida depèn de les qualitats territorials, un territori desordenat i sense cap tipus de lògica interna determinarà que la qualitat de vida no sigui la millor de les possibles.