-
Educació Emocional
-
Joelle Cervera
- Sant Pere de Ribes
- 29-05-2013 19:04
Família
La Nostra manera de comunicar-nos determina les nostres relacions. L'estrés i l'atenció cap allò que no té un valor profund, desvia la mirada del que val la pena
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar.
La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena.
Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent.
Preguntar com ha anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels nostres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc.
Amb les parelles, la comunicació moltes vegades està viciada o abandonada. Per això es necessari establir certes preguntes de manera rutinària que ens apropin a saber com està l’altra persona.
Què tal? Com ha anat el dia? T’has pogut enfortir d’aquell problema que tenies a la feina? Com et sents? Etc.
La comunicació és un gran instrument al nostre abast que hem de saber utilitzar-lo. Es per això que les preguntes són tan necessàries com les respostes. Tal i com diuen els savis “el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència”
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
