Esbossant Coco Chanel

Remenant entre les caixes i baguls d’algun dels magatzems de la Fundació Coco Chanel de París, algú va trobar la passada dècada unes fotografies de la modista fent de model d’un escultor. Els descobridors, intrigats per aquell mestre de les arts, van posar fil a l’agulla per esbrinar de qui es tractava. No era Picasso, no era Dalí, no era Sert... Llavors qui era aquell home de mans atapeïdes i tímid somriure? Tots coneixem els amors i desamors de  la costurera, sobretot aquells que la van lligar amb l’aristocràcia, amb algun magnat de cinema americà, amb algun primer ministre o amb algun oficial nazi però, fins llavors, ningú sabia què un dels seus amors fugaços va ser l’escultor català Apel·les Fenosa. El seu pare Francisco Fenosa, anarquista i vegetarià, va néixer a la vila d’Almatret (Segrià - Garrigues Històriques) però, durant la seva joventut, es va traslladar a Barcelona per a fer fortuna, prosperant ràpidament.

Apel·les –duu el nom en memòria del poeta gironí Apel·les Mestre- va néixer a la capital catalana, el 16 de maig de 1899 però, l’estat de la mare després del part va fer que el nen fos confiat a una dida d’Almatret, on es va criar fins als tres anys. Tornaria en altres ocasions per a recuperar-se d’una greu malaltia (era atès pel seu avi, Josep Fenosa), amb l’esperança que l’ambient i el clima de les Garrigues l’ajudessin a recuperar la salut. Allí va conèixer a Víctor Viladrich, un altre escultor contemporani i de prestigi. Des de molt jove la passió d’Apel·les va ser l’escultura, una passió no acceptada pel seu pare, que davant l’obstinació del fill amb la estatuària, el va fer fóra de casa. Per fi el pare cedeix i Apel•les es matricula a l’Escola d’Arts i Oficis depenent de l’Ajuntament de Barcelona. Amb la finalitat de que comenci a guanyar diners, l’escultor Enric Casanova li encarrega petits treballs que emocionen al jove.

El 1920 marxa a França, recalant a Toulouse, on troba feina de retocador al taller d’un guixaire. Al cap d’uns mesos es trasllada a París, on treballa al taller d’uns italians. El 1922 coneix a Pablo Picasso, que s’interessa per la seva obra i li deixa diners, a més de comprar-li les seves primeres escultures. El pintor malagueny, fins i tot, li encarrega el retrat de la qui llavors era la seva dona, Olga Koklova. El 1929 torna a Barcelona i roman a la ciutat fins el 1939. Durant aquests deu anys va exposar en diverses ocasions amb gran èxit a la sala Parés de la ciutat comtal. Amb la proclamació de la República Apel·les participa activament en la fundació del sindicat d’artistes. La Generalitat llavors li encomana la protecció del patrimoni artístic i recorre Catalunya i part de l’Aragó. En aquesta última terra Apelles salva retaules dels segles XIV i XV que es volien utilitzar de llenya. Gràcies a l’escultor avui segueixen al seu lloc d’origen o en museus d’Osca i Saragossa. Quan Barcelona cau en mans dels feixistes Apel•les s’amaga uns mesos, fins que creua la frontera pels Pirineus per entrar de nou a França.

Ja a París reprèn la seva relació amb Picasso, Cocteau i el seu amant Jean Marais. Cocteau li encarrega una escultura i així comença de nou a treballar. Va ser l’escriptor qui li va presentar a Coco Chanel. Així, el setembre de 1939 inicien una relació amorosa. Coco instal·la a Apel·les en una suite de l’hotel Ritz -on ella vivia- amb les factures pagades i regals de tota mena. Apel·les, un home tranquil i modest, no acceptava el món de la modista, ni tampoc les drogues ni el luxe en el que la dissenyadora vivia immersa. La relació amorosa va finalitzar a principis de 1940 però la seva amistat va perdurar al llarg del temps.

L’obra d’Apel·les té la peculiaritat de ser molt prolífica. Cal destacar els monuments a Macià i Pau Casals a Barcelona. Al museu Euskal Herria de Gernika, en canvi, està instal·lada l’escultura Monument aux màrtirs d’Oradour (1945), com a testimoni de la barbàrie de la guerra. Com a curiositat diré que l’Ajuntament de Barcelona va obsequiar com a regal de boda a Cristina de Borbón una escultura d’Apel·les, que representa una dona pentinant-se.

Fenosa va morir a París el 1988 però va passar llargues temporades a la població del Vendrell (Baix Penedès), la qual acull la Fundació Apel·les Fenosa (Carrer Major, 25). L’any 2011 la Fundació va celebrar l’exposició Coco Chanel – Apel·les Fenosa, que recollia alguns dels detalls de la relació amb documents, com les notes del quadern de Coco Chanel, les factures del Ritz on van estar allotjats tot aquell temps, fotografies dels dos i un retrat inèdit que Fenosa va fer a la dissenyadora.