S’ha acabat el bròquil

La tolerància significa el respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres quan són diferents o contràries a les pròpies, així com el reconeixement, l'acceptació i l'estima al pluralisme cultural, a les formes d'expressió, als drets humans dels altres i a la diversitat de l'aspecte, situació, comportament i valors de totes les persones, com indica la Declaració de Principis sobre la Tolerància, de 1995, de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.

Més enllà de la definició canònica de tolerància de manera més popular, planera i col·loquial la tolerància la posarem com a sinònim de màniga ample, fer la vista grossa, mirar cap un altre costat, en definitiva fer l’orni i no, reprendre, en aquest cas als que es saltin la norma de l’aparcament.

Clar, practicar, per dir-ho d’alguna manera, la tolerància pot portar a que més d’una, dues i tres es prengui la mesura com un campi qui pugui i abusi en extrem d’aquets mirar cap a una altra banda i no denunciar la infracció que es deriva de la senyalització que és molt clara i més que coneguda.

La pràctica de la tolerància en aquest aspecte de senyalització acostuma a ser habitual quan hi ha canvis significatius que genera desconcert, oblits i poca consciència de que s’estigui infringint algunes normes.

Es dona aquets temps de marge i tolerància per no enganxar a ningú amb els pixats al ventre, que tingui temps d’assimilar que allà on aparcava sense problemes. Ara sí, vista la fotografia ara hi ha problemes.

Durant un temps es deixa fer, amb prudència, amb avisos, amb recomanacions però suposem que en el moment en que al cosa se’n va de mare, s’escapa excessivament cal donar un cop de timó i anar directament a l’advertiment final.

S’ha acabat el bròquil.

S’ha acabat al permissivitat.

S’ha acabat la transigència i ara prepara’t, ara allò tant suat de la “voracitat recaptatòria” en forma de multa es posa en marxa la maquinària repressiva, s’activa el “mode” multa i passi per caixa que està mal aparcat i, res, amb una petita (o gran) aportació ens treuen un pes de consciència que segur que té perquè ha infringit alguna de les normes bàsiques del codi de circulació. Respectar els senyals com si fossin (que ho són) dogma de fe és un principi bàsic de la convivència. 

Ajuda la tolerància a fer més portable algunes mesures que ens afecten? Per una banda diríem que sí, sobretot si en el lloc que es practica la tolerància és o era un lloc habitual d’aparcament, en el cas de la foto i tot d’una passarà a estar prohibit. Llavors diríem que cal temps per a acostumar-se a la nova situació de mica en mica. Pel contrari hi ha qui opina que aquests canvis, en el fons d’hàbits, cal fer-ho de manera dràstica, sense cap mena de temps d’habituar-nos i fer el canvi de manera radical i no jugar amb un temps de tolerància que en el fons no són més que un miratge que durarà poc temps.

I entremig, quin és el temps raonable de la tolerància?.

Perquè ni hi ha motius (els que siguin) per impedir l’aparcament en algun lloc hi deuen ser sempre, des del moment que es pren la decisió fins que es pren la contrària.

Per tant la tolerància és sobrera.

Posats els senyals, un parell de dies, i au! a multar, i no serà voracitat recaptatòria per part de l’administració sinó un abús de la benevolència de no sancionar la infracció més que evident.

I és possible que en moltes ocasions tampoc entenguem perquè de cop i volta  apareixen senyals de prohibit estacionar, quan la morfologia del carrer no ha canviat. Són els misteris inescrutables de l’ajuntament que escolta els seus tècnics i et posa les senyals i el veïnatge que tenia el carrer expropiat (o potser només okupat) pels seus cotxes ha de començar a pensar on aniran a ocupar de nou, a quin carrer posaran els vehicles per tal de no pagar pàrquing... 

Però la reflexió final és que malgrat pugui portar algun problema, sempre menor, la tolerància és una forma amable de posar mesures i accions sense que siguin excessivament traumàtiques. Ara bé qui rep l’acció de la tolerància també l’ha de practicar i això no sempre és així...

De tolerància en tolerància fins a la victòria final, la convivència.