Pares i mestres... en el mateix vaixell?

Els pares recriminen la feina dels docents i viceversa... La societat està canviant de fa molt de temps i sembla que ni uns ni els altres es posen d’acord en que han de remar en la mateixa direcció... I no anar contra corrent perquè és el que més desgasta i no porta a cap destí, tot el contrari...! Els més perjudicats, els alumnes.

En totes les èpoques, abans i ara, molts pares han delegat en els mestres la principal responsabilitat en la formació i educació dels seus fills, encara que en societats més rígides i autoritàries aquesta delegació anava acompanyada de permís i recolzament absolut, fins l’extrem que a casa, eren recolzades totes les decisions escolars per arbitràries que fossin. Avui, la tendència s’ha invertit de manera escandalosa, de tal manera que alguns pares exerceixen vers l’escola un paper inquisidor, fins i tot opositor, molt per sobre dels drets que realment tenen.

En aquests moments, sembla que alguns pares consideren que poden i han de  decidir sobre la feina del docent dins l’aula i en les proves o exàmens dels seus fills, controlant tot el que fan i buscant on i com poden iniciar les “crítiques”, que lluny de ser enriquidores i contribuir a la millora de l’acció educativa es tradueixen en una participació devastadora en les decisions acadèmiques i pedagògiques dels centres.

La desconfiança és un altre aspecte que cada dia pren més força en les famílies vers els mestres, no s’aproven fàcilment les decisions professionals i educatives del docent, es recrimina, es critica i, sobretot, se li resta autoritat, cosa que genera poder al fill-alumne, que acaba tractant de igual manera el mestre-a. No és estrany llavors que acabant la primària i especialment a l’Educació Secundària hi hagi alumnes que assetgen, insulten, maltracten i  fins i tot, agredeixen els seus profesors, arribant a extrems esfereidors que, a vegades, finalitzen als tribunals.

Sortosament, cal dir que no tots els pares funcionen de igual manera, i en el camí, es troben famílies que recolzen i ajuden els mestres en la tasca educativa que s’ha de fer, sempre, conjuntament, i els resultats són ràpidament evidents des de l’inici de l’escolaritat. Són aquells alumnes que escolten i respecten els seus mestres i companys des del primer dia, alumnes exemplars que els han ensenyat des de casa “educació i respecte”, darrera d’això, està clar que els resultats acadèmics també queden reflectits i, normalment són aquells alumnes que no saben què és el fracàs escolar. Tot el contrari. Però aquest èxit no és del mestre o de la comunitat educativa, la feina més important està a casa i des de casa, en el dia a dia, amb la implicació dels pares i mares, que finalment són un model educatiu imprescindible. Per aquesta raó, entre altres, és imperiosament necessari que pares i mestres navegin en la mateixa direcció i “dins” el mateix vaixell. Seria bo que les famílies entenguessin que els mestres són professionals de l’educació i están preparats per ajudar activament als pares en aquesta tasca, cal prendre consciencia que l’educació, el respecte i la tolerància, entre altres, són condicions indispensables per ser, finalment, bones persones i construir amb això una societat millor.