Gastronomia

El Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú

J.G. Roso 14-10-2013 18:24 Lectures 6607

Arxivat a:

Arxiu Municipal d'Obres. Mercat Central

Arxiu Municipal d'Obres. Mercat Central

Seguint el fil d’alguns articles que he publicat sobre diverses reflexions al voltant dels mercats i el fet gastronòmic, i sobre els mercats públics de Vilanova i a la Geltrú que per raons d’espai acabaven a finals del segle XIX, voldria continuar la sèrie parlant de l’edifici del nostre Mercat del Centre.

Albert Virella i Bloda, a “Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca” descriu a la perfecció la necessitat d’un nou espai on ubicar el mercat a finals del segle XIX i principis del XX: “Però, els anys passaven i el nostre mercat seguia celebrant-.se d’una manera dispersa i caòtica. La fruita i la llegum a la Plaça de Dalt (plaça Major, actualment plaça Pau Casals), l’aviram a la de Sant Pere (plaça de la Gallina, actualment carrer de Sant Pere), la roba, betes i fils, al costat de la peixateria al carrer de l’Unió (actualment plaça del Pou), la verdura, a la plaça que portava el seu nom  (actualment plaça de les Cols)... En fi, un desori. La conveniència de centralitzar el mercat a un edifici adequat havia estat ben vista per tothom, però, el seu cost el feia quasi irrealitzable.”

Per a mi el Mercat del Centre té tres noms propis: primer el de Soler i Carbonell, patrici vilanoví que feu fortuna a ultramar i a la seva mort consignà un llegat per a la construcció d’un nou mercat públic. D’altra banda, l’Alcalde i Doctor Josep Ribot, que durant la República va donar l’impuls definitiu a la construcció del mercat. I finalment, l’arquitecte municipal i autor del projecte Josep Maria Miró i Guibernau.

L’activitat professional de Miró i Guibernau, en la seva vessant pública i privada és prou extensa i té prou qualitat com per merèixer l’homenatge que la ciutat que encara no l’hi ha fet. A més a més del Mercat del Centre, algunes de les seves obres són les Escoles Graduades (el Grup Escolar), la Casa Renard i Can Pahissa a la rambla, o el projecte d’urbanització de la ciutat jardí de Ribes Roges. Crec que un carrer o una plaça amb el seu nom seria de justícia.

Per proveir la plaça d’arquitecte municipal, el 1916 es va convocar oposicions on s’havia de desenvolupar un projecte de mercat públic per a la vila. L’autor del projecte guanyador, i per tant nou arquitecte municipal, va ser Miró i Guibernau.

Tot i l’interès dels diferents Ajuntaments per a la construcció del nou equipament, fins l’any 1929, en plena dictadura del general Primo de Ribera, no és posà la primera pedra del projecte el dia de la Festa Major. Aquesta es col·locà en uns terrenys comprats a l’efecte amb el llegat del patrici Soler i Carbonell. Després de diversos projectes, finalment l’Ajuntament va encarregar l’obra al seu arquitecte municipal, i sota el mandat del Dr. Josep Ribot, l’any 1935 s’inicien les obres, que no podran ser inaugurades fins l’any 1941, sota la dictadura del general Franco Bahamonte. Així doncs durant molts anys, recordo que a la façana hi havia retolat amb grans lletres MERCADO PÚBLICO, i a sota s’intuïen les originals en català, MERCAT PÚBLIC.

És un edifici majestuós d’estil racionalista, seguint el model del mercat de Reus. La seva funcionalitat, i la concepció dels espais i de la llum, amb una estructura atrevida per l’època, fa que aquest edifici singular mantingui encara, tot i les obres de manteniment i adaptació realitzades posteriorment, la lluminositat, amplitud, higiene i serveis adequats pels quals va ser dissenyat.

L’edifici inaugurat l’any 1941 és de planta rectangular, compost d’una nau central, amb una esvelta estructura de ferro, amb coberta a dues vessant amb una gran llanterna longitudinal d’il·luminació, i dues naus laterals més baixes amb coberta a una vessant. Les façanes nord i sud tenen lluernes verticals, i les façanes laterals les tenen horitzontals. Tot plegat  dona a l’espai una molt bona il·luminació natural i una ventilació excel·lent que fa que sigui un dels pocs mercats públics que no fa pudor.

Disposa d’una entrada centrada a cadascuna de les façanes, un pis adossat a la façana sud dedicat a oficines i serveis i un semisoterrani per a cambres frigorífiques.

Les parades es distribuïen al voltant d’una el·líptica concèntrica, al centre el mercat del peix i marisc, i l’envoltaven les parades d’aviram, de carns i embotits, els “colmados” de queviures, la pesca salada amb el bacallà i les olives, els fruits secs i llegums, secs i cuits, i les parades de fruites i verdures. Les façanes laterals tenen unes marquesines en tota la seva longitud on s’aixopluguen les parades dels pagesos.

En un proper article parlaré de les parades que recordo, de la remodelació que va finalitzar l’any 1999, dels mercats de Mar i de Sant Jordi (el “mercadillo” de Sant Joan), i dels mercats itinerants de Vilanova i de la Geltrú.


Sofregits i picades

J. G. Roso

J. G. Roso

La cuina que faig i que m'agrada

http://sofregitsipicades.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No