En defensa de la regió i la pàtria

Abans que els sometents es convertissin en una mena d’agents civils d’ordre públic o vigilants nocturns del camp (suplint l’absència de policia a la Catalunya interior), aquests eren grups armats catalans sorgits de la Guerra del Francès. També durant les guerres carlines i la civil espanyola ocupen un paper rellevant, en ocasions censurable. Al llarg de la història, aquests grups de pagesos propietaris, camperols o parcers s’han adaptat segons les circumstàncies històriques. És el cas de Maials (Garrigues Històriques) amb un sometent avui encara actiu, què va ser el primer poble de Catalunya en agrupar-se per lluitar contra els francesos. De fet, aquest sometent garriguenc resistiria fins a la mort en la presa de l’Arboç (Baix Penedès) per part dels francesos.

Maig de 1808

Som a punt d’entrar en el tràgic mes de maig de 1808 i les autoritats espanyoles estan sota domini francès. La ciutadania s’organitza en juntes locals. Comença a córrer com la pólvora la notícia d’un aixecament popular contra França. A Maials ho tenen clar des del primer moment. Diuen els arxius de l’Ajuntament garriguenc que l’1 de maig el poble ja havia format grups de resistència per anar a la guerra. Fet que es tradueix en què Maials va decidir rebel·lar-se contra els francesos abans que cap altre lloc de Catalunya, fins i tot, un dia abans que el famós Dos de Maig de Madrid.

El poble de Maials va cridar a l’allistament dels homes de 16 a 40 anys i en pocs dies ja hi havia 35 voluntaris per anar a la guerra, dels quals 30 es van allistar als Miquelets de Lleida, sota el lema “en defensa de la regió i la pàtria”. Els soldats cobraven un sou: al veí Josep Triquell, per exemple, el consistori li va pagar 7 pessetes i 2 rals, per fer un mes de soldat.

A més d’aquests voluntaris, els sometents dels pobles actuaven de forma esporàdica cada cop que ho creien necessari. En els primers moments de l’alçament contra França, el sometent de Maials, juntament amb altres de les Garrigues com els de Granyena, Llardecans o Juncosa, es dirigeix a la zona de Tarragona per enfrontar-se a la columna del general Joseph Chabran, amb la que lluitaran pel poble penedesenc de l’Arboç (posteriorment, els sometents de Llardecans i Maials participarien a la batalla del Bruc).

Juny de 1808

Arribem al mes de juny de 1808 i tot anant cap a Tarragona, el general Chabran sembla que rep demostracions d’amistat i suport per part de la població local. Però, durant la seva curta estada a la capital del tarragonès l’escenari canvia. Com dèiem, sometents arribats dels quatre cantons de Catalunya es fan forts al Vendrell, l’Arboç i Vilafranca, sollevant tota la població en contra dels francesos. En efecte, Chabran haurà de superar tots aquests obstacles si es vol reunir a Barcelona amb el general Duhesme (comandant francès a Espanya), que l’ha reclamat.

Chabran topa amb l’avantguarda catalana al Vendrell. La fa retrocedir. Les seves forces principals ocupen l’Arboç, indret estratègicament més favorable però on els catalans es defensen amb grans peces de canó.  Diu la historiografia del Resumé des Opérations militaires. Corps d’Armée des Pyrénées Orientales del general Porte que “els tiradors les van capturar aviat, i havent desembarassat l’obertura, el General de cavalleria Bessières va travessar tota aquesta llarga vila al galop amb els seus cuirassers fins a l’altre costat per treure’ls les esperances de retirada”. Entretant, el general Goullus feia envoltar el poble amb cavalleria i tiradors.

La intenció del general Chabran és la de no atemptar contra els ciutadans arbocencs, centrant la seva lluita contra els sometents (“bandits” per a la historiografia francesa); però dones, nens i vells s’uneixen a les guerrilles catalanes “posseïdes de gran furor”. Així ho relata Porte: “una pluja de trets sortia de les cases, bigues i pedres eren llençades des de les finestres i des de les teulades sobre les forces d’ocupació (...) per estalviar la vida dels nostres braus soldats, va ser necessari calar-hi foc per tots costats i exterminar així els rebels amb un incendi general”. La vila queda arrasada, els sometents són aniquilats, però els supervivents no dubtaran en dirigir-se al Bruc per enfrontar-se de nou als opressors.

És per això, pel mal que va comportar l’actuació dels francesos a l’Arboç, que el gegant del poble es diu Chabran, en record del terrible general napoleònic amic dels Borbons. La figura recorda en l’actualitat al militar, que dos-cents anys després balla al capritx dels catalans.