El President Companys, memòria i homenatge

A Esquerra sempre l’hem homenatjat, primer en el silenci de la clandestinitat, després aplegant-nos uns quants, llençant 12 salves a les 6 de la matinada, congregant-nos ja a partir de l’any 1999 al carrer quan se li dedicà a Els Molins. Fou l’any 2006 que, amb Esquerra al govern, s’aixecà el monòlit als Molins, i cada 15 d’octubre hem estat allà per fer-hi l’ofrena  i fer palès que els ideals de justícia i de llibertat  per als que ell, com tants altres catalans, van morir, continuen sent vigents i hi ha gent que els continua defensant.

Enguany des d’ERC vam proposar que l’ofrena floral fos institucional, de totes les persones, entitats i forces polítiques democràtiques  que, amb el consistori de Sitges  i el seu Batlle al capdavant, volguessin retre homenatge al president Lluís Companys. Agraïm la resposta dels grups municipals i que hagi estat tan reeixit, perquè és una qüestió de dignitat democràtica.

La dictadura va afusellar el legítim i democràtic President de Catalunya, un crim comès per l’estat espanyol que encara ara es nega a admetre, com el de Ferrer i Guàrdia i tants i tants altres. El franquisme sociològic encara avui  imperant a Espanya ha impedit tant la revisió del judici com la condemna dels crims contra els catalans. El Congrés espanyol es nega a condemnar els crims del franquisme o de l’estat espanyol.  Milers i milers de catalans que ho perderen tot, o que s’exiliaren, o que moriren a les presons espanyoles esperen la revisió del seus judicis, la localització de les restes, el retorn del patrimoni i el reconeixement dels danys morals. Europa s’ha reconciliat després de la barbàrie nazi i feixista perquè els responsables han demanat perdó, perquè han mostrat penediment i voluntat d’esmena. Dit d’una altra manera, ras i curt, han prohibit els partits nazis, l’apologia del feixisme, la xenofòbia; i fer-ho és delicte. La banalització que Espanya fa del feixisme és preocupant malgrat ens tingui acostumats a les grans tergiversacions històriques sorprenents i que poc a poc anem descobrint. Als parents del ministre de l’assalt feixista a la delegació de la Generalitat a Madrid  només els multaran amb 300 €, molt més barat que parlar en català a València, on avui encara poden demanar-te 2 anys de presó.

Espanya sempre es nega a reconèixer les seves atrocitats històriques, però beatifica massivament els seus màrtirs diuen. Mai demanaran perdó perquè si poguessin ho tornarien a fer, els crits de “al paredón” estan ben vistos en certs ambients espanyols.

El nostre diputat Joan Tardà, davant els dèficits de justícia d’aquest país tan constitucional que diuen que és, ha hagut d’anar a l’Argentina per presentar i lliurar la querella per Delicte contra la Humanitat per l'afusellament del President Lluís Companys i molts altres catalans. Haurà de ser la Justícia internacional qui vetlli i defensi la dignitat democràtica del nostre poble. Els espanyols, amb jutges maniàtics, els de dretes i esquerres, són capaços de voler investigar desaparicions o dictadors llatinoamericans, però tots es posen d’acord per no investigar els crims ni del franquisme ni de la democràcia. La llei d’amnistia de l’any 75 és una vergonya internacionalment famosa per no demanar responsabilitats de crims que no prescriuen mai als responsables de l’estat franquista, però la pretesa llei progressista  de memòria històrica tampoc s’atreveix a declarar nuls els judicis franquistes. I a vegades hi ha qui es pregunta perquè algú s’avergonyeix de ser espanyol i vol deixar-ho de ser. Al cap i la fi és qüestió de dignitat democràtica.

El millor homenatge que podem fer a tota aquella gent que durant els darrers tres-cents anys han lluitat per la llibertat, pels valors de la república, per la justícia, per la llengua, per la igualtat, pels drets civils, per un país on valgui la pena viure i per un món millor és continuar tossudament la seva feina fins aconseguir assolir plenament l’ideal. És una qüestió de dignitat democràtica i depèn de tots nosaltres aconseguir-ho.

La nostra ferma determinació com a poble ens farà lliures, segurament haurem de recórrer a la legislació internacional, als principis democràtics universals, però el procés és imparable i tothom ho sap.

Amb tota la calma, amb tota la raó, amb totes les vegades que ens han dit no,  ens presentarem davant la comunitat internacional, amb la força del sufragi, de la democràcia, i al segle XIX ningú podrà negar als catalans tot allò que durant més de 10 generacions hem treballat, hem reconstruït, hem lluitat: Recuperar la nostra llibertat com a poble, el nostre estat, la nostra República Catalana.

Per Catalunya, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.

Carles Arola
President comarcal d’ERC Garraf
Conseller Nacional