L'ascens del Sud

Obligacions acadèmiques em porten a conèixer l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2013. L'ascens del sud: Progrés humà en un món divers elaborat per les Nacions Unides.  El text ressalta principalment tres idees: l'ascens del Sud; l'augment de l'IDH a tot el món i, finalment, el sostens que suposen els països en desenvolupament per als països desenvolupats. L'anàlisi de l'ONU se centra en el poder polític i social que estan aconseguint els països del Sud respecte a les institucions-estat consolidades després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per això, Nacions Unides reclama la “implementació de polítiques pragmàtiques que responguin a les circumstàncies i oportunitats locals” amb l'objectiu d’“aprofundir en el paper fonamental dels Estats per aconseguir el desenvolupament”. Això es tradueix en el fet que aquest camí permetria aconseguir un major equilibri entre potències desenvolupades i potències en vies de desenvolupament, però l'informe encara va més enllà, tal com veurem a continuació.

Efectivament, les Nacions Unides ens parlen de “els nivells més elevats de desenvolupament humà” en països de tot el món, tal com revela l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) elaborat per la institució. De fet, l'informe arriba a afirmar que “s'han observat millores notòries de tots els components de l'IDH en tots els grups i regions, amb un major progrés als països amb un IDH baix i mitjà”. Això és què, mentre el sistema financer occidental s'ha enfonsat, els països subdesenvolupats han sabut implementar polítiques adequades que han permès disparar els índexs de longevitat, educació i qualitat de vida. Com veurem en el següent punt, ha estat aquest avenç el que permet al món occidental sustentar-se en economies mal anomenades tercermundistes.

Així és. Brasil, Xina o Índia, s'han convertit en potències mundials de pes en les economies capdavanteres amb l'afegit, segons l'ONU, que “han sorgit a una velocitat i a una escala sense precedents”. De fet, la dada de l'informe és demolidora: “es projecta que per 2050 Brasil, Xina i Índia en conjunt representaran el 40% de la producció mundial en termes de paritat del poder adquisitiu”. És aquest auge al que ens referíem quan afirmàvem que els països del Sud estan sostenint col•lectivament el creixement econòmic mundial. No obstant això, les Nacions Unides no s'obliden que “en ells encara viu gran part de la població pobra del món” que, segons sembla, s'anirà eradicant a partir de les oportunitats econòmiques que propicia l'actual context històric globalitzador.

Oportunitats i polítiques pragmàtiques. Així resumeix l'informe de l'ONU la fórmula dels països del Sud per aconseguir majors nivells de desenvolupament, eradicar la pobresa i augmentar les seves riqueses a gran escala. Però de quins països parlem? Com hem indicat amb anterioritat, al capdavant es troben Brasil, Xina i Índia, però el mateix informe ens revela la celeritat en el seu progrés de països com Indonèsia, Sud-àfrica, Turquia, Bangladesh, Xile, Ghana, Maurici, Rwanda, Tailàndia o Tunísia. Es tracta de països que només poden explicar el seu desenvolupament si entenem les polítiques que han implementat a nivell local en la línia de la governabilitat democràtica, la prevenció de crisi i recuperació, el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Aquests països han sabut entendre la globalització com un sistema que ha de basar-se en aquests aspectes com a motor evolutiu de les societats actuals. De fet, gràcies a directrius com el programa d'Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de l'ONU han aconseguint duplicar –en alguns casos- les seves rendes per càpita en només vint anys. Ara queda per saber si aquest desenvolupament suposarà una amenaça per als països que es troben en la cúspide financera, social i democràtica, i si aquests permeten als meridionals desenvolupar en la seva plenitud els assoliments aconseguits després de dues dècades d'esforç sense repercutir en el model social, el qual dista molt encara de l’idíl•lic estat de benestar europeu o nord-americà.