Pintura

Interiors

Des del passat 8 de novembre i fins al 25 de novembre es pot veure a la galeria Paspartú del carrer Verdi de Barcelona l’exposició “Interiors”, els últims treballs, en aquest cas, dibuixos a llapis, de la pintora Anna Ribera

Teresa Costa-Gramunt 10-11-2013 20:59 Lectures 1505

Arxivat a:

Anna Ribera. Interior 2

Anna Ribera. Interior 2

Formada inicialment en procediments pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (“Llotja”) i més tard llicenciada en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, Anna Ribera té una llarga trajectòria com a pintora. “La pintura és per a mi una feina dolça i amarga, una passió que sempre m’ha acompanyat i m’ha transportat a la meva llar pròpia”. Aquesta afirmació feta temps enrere per l’artista s’acompleix, i de quina manera, a la sèrie “Interiors”. Retinguem la paraula llar, aspecte incorpori d’un habitatge o casa física. 

Diu Juan Eduardo Cirlot en el seu famós Diccionari de símbols que els místics de tots els temps han considerat l’element femení de l’univers com una arca, com una casa i també com un jardí tancat a la manera com els veiem a l’interior dels monestirs. Això quant als símbols tradicionals que guardem a l’inconscient col.lectiu, segons la tesi de Carl G. Jung. A través de la ciència de l’ànima per excel.lència que és la psicoanàlisi, també se’ns informa que en els somnis ens servim de la imatge de la casa per representar estrats de la psique.

Així, doncs, pel seu carácter de vivenda la casa s’identifica amb el cos i el pensament. La casa vindria a ser com una segona pell que ens protegeix de la intempèrie ambient, i les diverses estances de la casa es correspondrien a estances de la psique. Un exemple. La teulada i els pisos superiors de la casa es correspondrien al cap i al pensament, és a dir, a la consciència i a funció rectora del jo amb què ens aconduim i donem sentit a la nostra existència. En canvi, la part inferior de la casa com ara sòtans o cellers ens parlarien de la nostra part inconscient, o magatzem de les forces pures de la naturalesa. Les escales ens mostren els camins d’unió que ens duen d’un pis a l’altre, d’una estança de la psique a l’altra, que, tot pujant-les, per exemple, ens situen en estadis superiors d’evolució humana mitjançant el treball o alquímia que, posem per cas, es dóna al nostre celler intern. No cal dir la importància que tenen en les cases les obertures com són portes i finestres, que simbòlicament signifiquen la nostra actitud en diferents moments com ara l’expansió o el recolliment.

En la sèrie “Interiors” d’Anna Ribera s’observen uns espais que corresponen més que a estances reals, tot i que s’hi inspiren, a estances internes, estances de la vida interior. Però perquè reflecteixen estadis de la vida interna que va més enllà de la psique, apareixen com estances buides d’objectes i de persones. No hi ha figures humanes com les que podríem trobar en els quadres d’interiors desolats d’Edward Hopper, o en els interiors de caire intimista de Vilhelm Hammershoi i de Santiago Rusiñol, o en els interiors de Johannes Wermeer, on la llum sembla que hi respiri.   

Transmutades a través de l’art, aquestes estances sorgides no del món extern com els exemples esmentats més amunt sinó de la imaginació creadora d’Anna Ribera, sovint es presenten en una penombra suau, acollidora, una llar íntima on es respira ordre, pulcritud i serenitat agermanada amb una actitud d’espera silenciosa, amatent i receptiva de la llum que es va obrint camí tot il.luminant l’estança.

Tornem als símbols tradicionals, aquesta vegada de la mà de René Guénon: la llum s’identifica amb l’esperit. I, curiosament, la paraula hebrea llum té, entre altres significats, el de ciutat-centre, mandorla o lloc de l’aparició… Aparició de què? De la visió en el nostre centre vital, i, per tant, interior, de la nostra veritable naturalesa, que és lluminosa. Metáfora de la saviesa, del discerniment, la llum és també el símbol universal de l’element espiritual que posa ordre al caos que és la matèria fosca i informe. Aquest posar llum, aquest posar ordre a les estances de l’ànima, al meu parer queda meravellosament reflectit a la sèrie Interiors d’Anna Ribera.
 

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.


El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

Una trentena de poblacions catalanes ja controlen la població de coloms amb pinso anticonceptiu. En un període de quatre anys es redueix fins a un 70% la plaga d'aquestes aus

Creus que el teu municipi té un problema amb la sobrepoblació de coloms?


No