No ens resignarem a no votar

Cada dia ens n’anem a dormir amb notícies noves però no sé si és una percepció subjectiva o ens passa a molts que hi ha temes que es fan eterns. Diaris, tertúlies, debats... tot gira d’uns anys ençà en la nostra sobirania i si podem o no decidir el nostre futur com a poble.

Ja cansa si tenim en compte que des que tinc consciència política tinc la sensació que els catalans sols ens queixem, demanem i combreguem amb Madrid. Ens sentim víctimes i a sobre ens sentim dir anem de víctimes. Som solidaris a la vora d’un 9% (no vist enlloc que no sigui colònia) i ens hem de sentir dir insolidaris. Aportem a l’estat 16.000 milions al dia i ens hem de sentir dir que els extremenys (per exemple) ens estan salvant.

Davant de tot això es poden fer dues coses: queixar-se i restar passiu o intentar fer alguna cosa (també amb permís per queixar-se...).  Es diu que el procés que estem vivint a casa nostra l’empeny el poble. O i tant que ho crec! No sols els ciutadans independentistes d’alguns partits sinó també molts demòcrates cansats de la retòrica dels polítics. I no sols s’ha demostrat en les dues últimes concentracions de l’11 de setembre sinó també en les diverses maneres que ens estem organitzant per empènyer als polítics i fer-los saber el que volem. El nostre vot se l’han de guanyar dia a dia no els últims sis mesos abans de les eleccions.

Necessitem polítics que facin tot el possible per a què tots nosaltres vivim amb dignitat cobrint les necessitats bàsiques i que estiguin connectats amb la realitat del ciutadà, que ens parlin clar i facin el que van dir que farien quan els donarem  la nostra confiança.

Després de 30 anys d’intent d’encaix amb l’estat espanyol el que toca és fer tot el possible perquè hi hagi un Referèndum. I ERC procurarà que sigui al més aviat possible. Un 80% de ciutadans està a favor de decidir el futur del país votant. Oriol  Junqueras diu que acabarà sent segur i jo encara que en Pere Navarro digui que ens menteix me’l vull creure.

A Rac 1 dilluns van fer una entrevista a l’Oriol Junqueras i va explicar i aclarir algunes coses. Preguntat pel PSC sols diu que com que el que és rellevant és la voluntat dels ciutadans de Catalunya si els partits polítics no estan en sintonia amb les seves voluntats, no tindran una funció important. No demana al PSC que es torni independentista però si demòcrata.

Condicionar la consulta al permís del govern espanyol que no te’l vol donar és una contradicció. I jo remato dient... si no voleu que es faci la consulta no cal posar excuses, es diu que no es vol i s’ha acabat. Siguem clars.

L’Oriol no és un presidenciable normal i ERC no està aquí per fer la política de sempre sinó per transformar la política i el país profundament. No vol fer de polític normal de la comunitat autònoma catalana, vol transformar la realitat posant el futur de Catalunya en les mans de la societat catalana i en el que depengui d’ERC no es resignarà a no votar.

La pregunta més clara possible. Com l’escocesa. Vostè està d’acord amb la independència de Catalunya? Aquesta és la més homologada internacionalment, la que es fa habitualment i la que recomana el consell Assessor per la transició Nacional. Calen propostes d’altres partits i saber què en pensen de la que proposa d’ERC.

M’agradaria acabar amb una intervenció del conseller Mas-Colell. A Madrid i en un ambient hostil: "Si la línia dura de l'Estat preval, Catalunya tindrà un estat propi. Si no en aquesta generació, en la següent".

Si depèn d’Esquerra no esperarem a la generació següent. Maltractar l’autogovern, la identitat i les finances catalanes no pot sortir gratis.

Ester Bayot  i Gutiérrez
Secció Local ERC-Sitges