Llengua Catalana

Temes laborals

Eix. Feina o treball?

Eix. Feina o treball?

Tenim problemes amb la feina, que no amb la feina. Els més vius i els més lingüistes ja se’n deuen haver adonat: no parlo de feina, sinó de feina. Sí, de la paraula, no del concepte. La pregunta és: què està passant en català amb la paraula feina? Doncs, senyors, que s’està morint.

No és que s’estigui morint perquè la gent ja no en té, de feina —que també seria cert—, sinó que s’està morint perquè hi ha una paraula que l’està aixafant i li està prenent el lloc. La paraula que li pren la feina a feina és treball —que no deixa de ser graciós, la veritat.

En català sempre havia existit una distinció clara, sempre havia estat molt senzill.

La feina era el lloc on es desenvolupa la tasca laboral, o la tasca laboral concreta que teníem, és a dir:

- Vaig a la feina
- He trobat feina

En alguns casos, aquest concepte es podia substituir pel verb treballar:

- Vaig a treballar

De fet, el verb de feina, feinejar, està destinat a tasques menors. Per això, quan necessitàvem el verb, agafàvem treballar. Hi havia un equilibri.

Un treball era una altra cosa, era un document escrit que es demanava a les escoles, instituts o universitats per demostrar que s’havien adquirit uns coneixements sobre un determinat tema. Segur que als més grans us sona:

- Tinc un treball de català per a dimarts que ve
- Haig de fer un treball sobre el llibre La pell freda

Però això era abans.

Ara les coses han canviat, ha desaparegut la distinció, ara tot és treball:

- Vaig al treball
- He trobat treball

A mi em sembla horrorós, no pot sonar pitjor. Però sembla ser que anem cap aquí. Cada cop se senten més les formes de baix i menys les de dalt. O sóc jo que sóc un paranoic?

Sincerament, això, per mi, és molt més greu que qualsevol castellanisme. En aquest fenomen s’afecta la sintaxi del català: estem canviant una paraula catalana per una altra de catalana, però seguint l’estructura pròpia del castellà. I el problema és que, com que la paraula “nova” és catalana, ningú no se n’adona.

PS: Ep! Vull deixar clara una cosa: aquest article s’entén des de la perspectiva del central. Sóc conscient que a les Illes i al País Valencià les coses són molt diferents. No ens enfadéssim.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!