
-
Cartes a la direcció
-
Silvia Valle
- Vilanova i la Geltrú
- 06-02-2014 10:47
Eix. Operació policial a Can Vies
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Quan la setmana passada vaig llegir sobre l'escorcoll a Can Vies la meva reacció va ser de ràbia immediata. Recordo que de jove se m'encongia l'ànima en pensar que realment a aquestes alçades continuessin existint presos polítics al país Basc. No estem tan lluny. Els detinguts després de l'escorcoll de Can Vies no han estat detinguts per una baralla al carrer, no ens enganyem. Se'ls acusa de lesions (tot i que els mateixos mossos reconeixen que no van ser greus), delictes d'integritat moral, acció en grup, discriminació per raons ideològiques i danys i desperfectes.
Per suposat la fiscalia no es planteja en cap moment que la suposada part agredida (reconeguts feixistes) participessin d'alguna manera activa en el conflicte. Per suposat van visitar Barcelona, el dia de la hispanitat per compartir un té de manera amistosa amb els catalans. No és una provocació que un autobús de persones d'ideologia feixista visitin una terra en conflicte amb aquesta ideologia?, No és provocació insults catalanòfobs?, xenofòbia? De veritat voleu fer-nos creure que l'altra part no va fer res? No és una qüestió de dos parts aleatòries que entren en discrepància. És una qüestió política. Punt.
El desplegament policial va ser abusiu, ho sabem tots. Podria haver-se citat a comissaria als detinguts, amb això hauria estat suficient, però no va ser així. Va caldre omplir el barri de Sants de furgons dels mossos, van fer falta un munt de mogudes policials perquè l'objectiu no era detenir a 6 joves, l'objectiu era argumentar i demostrar que la política alternativa, els moviments socials i les estructures dissidents a aquest sistema no estan permeses i els participants d'elles seran castigats. Darrere d'aquest assumpte, Pilar Rovira del Canto, la jutge que va permetre a la Falange manifestar-se el dia de la primera consulta per la independència a Arenys de Munt.
Cinc dels sis detinguts han siguts posats en llibertat amb càrrecs fins que s'efectui el judici corresponent, però com a mesures cautelars se'ls imposa no poder-se manifestar ni participar en actes reivindicatius a tota Catalunya. En aquests moments no estic segura de comprendre del tot el concepte de democràcia i m'inunda una terrible pena veure fins a on som capaços d'arribar i fins a on permetrem que ens reprimeixin. Els i estan robant el dret a opinar enfront de la seva realitat! Amb això no els hi estan negant el dret a queixa a ells sols, senyors. Amb això ens estan dient de manera clara i contundent a tots que qui opini diferent a aquesta casa serà censurat i castigat. Això només té un nom i és feixisme. I no entenc com el poble pot permetre veureu i ignorar-ho. No entenc com no se'ns cau la cara de vergonya i en arribar a casa plorem com nens perquè no estem sabent defensar-nos, perquè estem oblidant que nosaltres els hi vam donar el dret a quests polítics per actuar com actuen i a nivell ètic i moral, no és permissible el que estan fent.
Fèlix continua detingut, a l'espera d'una resposta per part del sistema, molts ens preguntem: Que passarà ara? Jo només sé que després del que va passar amb Alba González sembla que ens trobem front una batuda en pro de la unitat d'Espanya. Ens trobem en un moment on un poble oprimit lluita per la possibilitat real i democràtica de fer una consulta (per favor, parlem de preguntar!) i una major unitat espanyola que no està disposada a que això succeeixi així que procuraran dinamitar qualsevol activitat que pugui agafar força.
I disculpeu-me, però ja no es tracta de si se li permet o no a Catalunya la independència, es tracta de què no se'ns permet qüestionar-nos si el que vivim ens és agradable o preferim un canvi. Es tracta de no permetre al poble que pensi. I això no hauríem de permetre-ho mai.
Des d'aquí m'agradaria manifestar tot el meu suport per Fèlix i els altres 5 detinguts. Quan cau un, tots estem a punt de caure. Espero que les consciències despertin i la lluita no s'acabi.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!