Señoras y señores, en el culo tengo flores

I podríem seguir “y en el pito pajaritos” però ja serien figues d’un altre paner i no cal emmerdar el tema.

Sempre havia cregut que això de la flor al cul era una dita, una figura retòrica i vet aquí que segons la foto que documenta hi ha qui porta la flor al cul físicament.

I recordem. L’expressió que fem servir aquí al país de “néixer amb la flor al cul” l’apliquem a les persones que sempre tenen sort, que estan tocades per la màgia dels encerts, que els somriu la fortuna moltes vegades o tenen els èxits de manera ininterrompuda.

I d’aquesta gent no n’hi ha pas tanta. Potser el de la foto en fa precisament ostentació per això. Sí porto una flor al cul això em distingeix dels altres.

Sí, soc afortunat.

Sí, estic tocat per la deesa fortuna.

Tinc una estrella que em guia clarament.

No em falta mai xamba.

Sí, em teniu enveja...

I ens queda per saber si la sort que té aquest personatge fotografiat ve d’algun mèrit propi, d’algun esforç de buscar la sort o senzillament li ve ja donada, com si fos un sagrament d‘aquells que imprimeixen caràcter a les persones que el reben.

Tenen sort perquè la tenen no cal donar-hi més voltes ni buscar raons ni explicacions. Estan cridats a tenir-ho tot cara i amb vent a favor. Que més volem?.

Coneixíem l’expressió "Néixer amb un pa sota el braç" fins i tot de manera voluntariosa l’havíem fet servir quan trobàvem alguna futura mare. Era un desig de que no patissin estretors, desitjos de que la família tingués alts nivells de benestar i que les condicions econòmiques els hi fossin favorables. I si és vol la part més espiritual el fet de l’arribada d’un fill porta maduresa, estabilitat, alegria  a la família (la part negativa l’estalviem).

Després pel carrer hem vist a molta gent amb un pa sota el braç i no sabem si els que porten la barra, o el pa rodó, són afortunats o tenen sort, però com a mínim van insistint, provant i els veus repetir l’acció de posar-se el pa sota el braç fins que arribi la sort.

Flor al cul, pa sota l’aixella. Sigui la que sigui la forma es tracta de buscar la fortuna, de no deixar l’oportunitat, no deixar mai que passi el darrer tren sense agafar-lo.

Perquè la sort també s’ha de treballar una mica. Posar les condicions perquè les coses bones passin al nostre voltant. No tallar mai la ratxa benefactora... Perquè si la flor al cul és sinònim de sort, també hi ha mala sort i tenir-ne és possible, però cal tallar-la de soca rel i sobretot, sobretot no dir-ho mai en veu alta. No invocar mai l’adversitat ni proclamar la dissort de les circumstàncies que t’envolten.

Invocar sempre la flor al cul.

Sense vergonya, sense cap mena de recança.

I si no us ho creieu escolteu la cançó la Flor al cul

De Pelat i Pelut. Aquí un fragment:

Ei tu! Tinc una flor al cul.
Ets al meu costat
i anem caminant junts.
Ei tu! Tinc una flor al cul.
Vull anar amb tu per la vida
i no tenir-te lluny.
Quan l’alegria m’abraça
i em penso... que jo què sé,
que la vida són dos dies,
flors i violes dins el meu seny.
Quan amb el temps m’adono
que res no és casualitat.
Som com dos cactus
que ens cal aigua de tant en tant

Alegria i més alegria. Com més flors al cul més sort i per tant cal que neixin flors (al cul) a cada instant.

Que no ens faci vergonya doncs parlar de flors i de culs. Ja sabem que n'hi ha que neixen amb la flor al cul i n'hi ha que, més tard o més d'hora, aprenen a posar-se-la.

El de la foto, què? De naixement? O imposada