Justificant el que és injustificable

Continuen passant els mesos i el cas de les imputacions a causa de la mort a comissaria del nostre veí Yassir El Younoussi segueix al Jutjat de primera instància i instrucció número 2 del Vendrell, sense que els fets s’hagin encara aclarit. L’última novetat a nivell judicial, és la negativa de la jutgessa Elena Gómez Santamaría a accedir que es practiquin un seguit de proves sol·licitades per l’advocat de la família en un escrit presentat el 17 de desembre, relatives, entre d'altres, a les càmeres de la cel·la on va morir en Yassir, i als estupefaents que misteriosament van aparèixer al terra i al lavabo de la mateixa, així com a la roba del nostre veí. La decisió va ser recorreguda el 6 de febrer i restem a l’espera de saber quina resolució acaba prenent finalment la jutgessa respecte la pràctica d’aquestes proves.

Cal recordar que en Yassir s’hi va estar unes quatre hores a comissaria, però els Mossos només van accedir a lliurar al jutjat una gravació d’una hora, retallada i editada per tal que no mostrés cap imatge comprometedora. I això, malgrat que la
jutgessa va sol·licitar-ne una còpia íntegra i sense cap interrupció. Segons el Departament d’Interior, és tècnicament impossible lliurar al jutjat una còpia en aquestes condicions, i aquesta postura l’han defensada al llarg del temps amb
arguments canviants, diversos i contradictoris: Primer dient que les gravacions de les cel·les s’esborraven un cop passats dos mesos, i després afirmant que aquestes càmeres funcionen amb uns sensors que només graven quan detecten que hi ha moviment. Un aspecte, aquest últim, que només podria ser comprovat si es practiquen les proves sol·licitades per l’acusació (consistents en conèixer la marca, model, any d'instal·lació de les càmeres, i altres, per a sol·licitar al fabricant
informació respecte el sistema de gravació), les quals la jutgessa, incomprensiblement, ha denegat. Cal assenyalar que els propis imputats van reconèixer en la seva declaració que les càmeres graven sempre, no només quan hi ha moviment, fet que contradiu les raons adduides pel cos dels Mossos d'Esquadra en relació a la impossibilitat de lliurar la gravació íntegra.

Pel que fa als narcòtics, volem recordar que en Yassir va ser escorcollat de forma exhaustiva en entrar a la comissaria, sense que s’acredités aleshores la possessió de cap substància tòxica. Saber com van entrar aquestes drogues a la cel·la i qui les hi va dipositar pot ser més o menys rellevant per a esclarir les imputacions d’aquest cas, però ho pot ser molt per a saber si algú dels implicats i implicades ha cercat, per aquesta via, desviar l’atenció sobre les causes de la mort d’en Yassir. De manera gens innocent, des d’Interior es van afanyar a insinuar públicament que aquestes substàncies podien haver entrat a la cel·la “en algun orifici del cos” del nostre amic.

És per això que resulta sorprenent que la jutgessa no permeti que siguin analitzats els embolcalls de les substàncies trobades per a comprovar si, efectivament, aquestes contenen restes fecals. Un extrem que és l’únic que podria confirmar o
desmentir les afirmacions fetes des del Departament. Cal tenir en compte, a més, que els propis imputats van afirmar a les seves declaracions que quan van entrar a la cel·la a realitzar la contenció no van trobar res d'estrany ni al terra ni al lavabo, ni van tenir tampoc la impressió que en Yassir es trobés sota l'efecte de cap droga. No va ser fins després, quan es va realitzar el reportatge fotogràfic posterior a la mort, que van aparèixer, per art de màgia, les substàncies tòxiques dins la cel·la.

La jutgessa també ha denegat la resta de diligències sol·licitades per l'advocat de la família El Younoussi: L'accés al llibre de novetats de la sala de custòdia de la comissaria, la identificació dels agents dels Mossos que van realitzar les fotografies de la cel·la el dia de la mort d'en Yassir, la identificació de la persona que havia estat detinguda a la cel·la abans que ho fos el nostre veí, la informació sobre el protocol que segueixen els Mossos per a inspeccionar una cel·la un cop és abandonada per un detingut, i l'interrogatori dels agents que van traslladar en Yassir a l'Hospital del Vendrell immediatament després de la seva detenció. En definitiva, la jutgessa ha denegat totes i cadascuna de les diligències instructores que s'han demanat, tot argumentant –sorprenentment- que no aportarien cap informació rellevant per a la investigació. Una decisió que, des del nostre punt vista, podria vulnerar el dret a la defensa de la família d'en Yassir, atès que li nega a aquesta dades que són imprescindibles per a la reconstrucció dels fets.

Tot plegat fa que ens assaltin un seguit de preguntes relatives al que fins ara ha estat l'actuació de la jutgessa, que ens sembla orientada, a dia d'avui, a arxivar el cas i a permetre, per tant, que la mort d'en Yassir resti impune. És que per a la
jutgessa té el mateix pes la ínfima quantitat tòxica que acreditava l'autòpsia, que la brutal reducció de la qual va ser víctima el nostre veí per part dels agents que l'havien de custodiar? Potser considera que els 38 minuts de contenció i reducció
durant els quals fins a 6 agents van restar sobre el cos d’en Yassir no van ser el determinant principal de la seva mort?

Potser la jutgessa considera de poc valor els informes del SEM en els quals s’assenyalava que en Yassir no patia cap malaltia, que es trobava en perfectes condicions de salut i que no havia consumit droga abans d'ingressar en comissaria? Aquestes preguntes són d'obligada resposta, i el fet de no tenir-ne ens resulta sorprenent i molt decebedor. Més encara quan el mateix informe forense certifica que la situació de contenció pot haver tingut incidència en la mort d'en Yassir.

Cal dir que a hores d’ara els agents imputats continuen de servei per la vila i per la comarca, sense que cap dels responsables polítics de la Direcció General de Policia o del Departament d’Interior hagi pres mesures cautelars o de caràcter disciplinari contra ells. Ben al contrari, han justificat i emparat la seva acció, tot llençant públicament tota la merda que han volgut sobre la memòria d’en Yassir, i aprofitant els serveis informatius de TVC per a difondre entre l’opinió pública que aquest va morir “a causa d’una sobredosi” (tal com es va afirmar, literalment, de manera reiterada i durant tot un dia, a les notícies del canal 3/24). Òbviament, és l’estratègia més fàcil, i també la més mesquina, atès que els morts ja no es poden defensar.

A més, i com és habitual (recordem l’afirmació del conseller Espadaler després de la mort d’en Juan Andrés Benítez al Raval, segons la qual no hi havia hagut “mala praxi” per part dels agents), aquests responsables polítics han validat i donat per bons en tot moment uns protocols de reducció dels detinguts i detingudes els quals s’han demostrat d’una brutalitat excessiva i inacceptable, totalment incompatible amb el respecte als drets humans i amb el més fonamental d'aquests, que és el dret a la pròpia vida. Uns protocols de reducció en absència dels quals, n’estem ben segures, en Yassir encara seria viu, i estaria aquí, amb nosaltres. El degoteig incessant en els últims anys de morts de ciutadans i ciutadanes en detencions al carrer o a comissaria, arreu de Catalunya, ho acredita de forma fefaent. Per aquest motiu, exigim de forma clara i rotunda que aquests procediments de reducció siguin revisats i modificats, i que es deixin d’emparar políticament pràctiques que posen en risc la integritat física i la vida de la persones.

D’altra banda, volem recordar a tothom que el “senyor” Manel Prat, Director General de Policia, el qual ha visitat recentment el Camp de Tarragona, no només ha emparat la brutalitat dels seus subordinats sinó que, per a justificar-la, ha mentit públicament i de forma reiterada, en relació a aquest cas. Així, i per a posar només un exemple, el mes de desembre passat va afirmar en una entrevista que al Yassir se li havia practicat un registre de nivell 2 (sense nu integral), quan l’aixecament del cadàver evidencià que el nostre veí va ser despullat a la cel·la. Per a nosaltres, aquest sol fet justificaria el seu cessament immediat, així com també la dimissió del conseller Espadaler. Però és que en Manel Prat acumula una gran munió d’altres casos: Benítez, Ester Quintana, etc... un sinistre historial que en qualsevol país mínimament democràtic l’hauria fet ja saltar del càrrec.

Hem de dir que les recents declaracions fetes per en Prat aquest mes de febrer (recollides pel digital BaixPenedèsDiari.cat), lloant les “magnífiques actuacions” dels Mossos al Baix Penedès, i afirmant que la imatge d'aquests a la comarca és molt bona, no ens provocarien altra cosa que unes enormes rialles, si no fos pel fet que la mort violenta del nostre amic i veí ens ha tret les ganes de riure. Tampoc en tenen gens de ganes, per cert, els familiars d’en Yassir, els quals han hagut d’esperar més de 6 mesos per a que se’ls lliurés el cos sense vida del seu fill i germà. Se’ls ha impedit durant tot aquest temps poder fer realitat el seu desig –el qual, finalment, podran dur a terme aquests dies– de repatriar el cadàver al Marroc, el seu país d’origen, i donar-li sepultura, per a que pugui descansar en pau, tal com es mereix.

L’enterrament serà demà dimarts, 25 de febrer.

No volem cap més mort a comissaria. No volem que els responsables restin impunes. Volem justícia per a Yassir El Younoussi.

Grup de suport Justícia x Yassir, el Vendrell (Baix Penedès)