Quaderns: Armes o xantatge mafiós?

"Castel arriba a una conclusió similar, després d'haver descobert que la inseguretat no prové d'una mancança de protecció, sinó de la manca de claredat del seu camp d'acció en un univers social que "s'ha organitzat al voltant de la recerca infinita de protecció i anhel frenètic de seguretat" (pàg. 84, Temps Líquids, Zygmunt Bauman)

Travessem temps convulsos. Les garanties de seguretat, per als europeus de la Unió Europea, consisteix a constatar que no ens envairan les tropes russes i: s'imposarà l'endarreriment, la dictadura del KGV i un estil de vida on es permet fer allò que al poder li ve de gust.

Contribuir amb un 2,1% per a l'OTAN (i no més!) és una dada objectiva que es transformarà en un 3,5%. És aquest el pagament que ens pertoca. Sinó estarem exposats a la vibrant tensió entre els blocs. I allà aquest constructe social, la Unió Europea, aconseguida amb pactes, acords perimetrals, lent creixement (des d'una II Guerra Mundial que ens va carbonitzar socialment per l'odi i el xantatge de Hitler), i ara corre el risc de ser dividida, de ser sumida al caos de les pressions militars.

Cada cop més, la guerra és una solució que en tramen pocs per mostrar el seu poder. Però darrere hi ha milions de joves que no volen anar a l'escorxador. Que no volen perdre el seu estil de vida i tranquil·litat. Que tan sols els ve de gust progressar, gaudir d'una cervesa, o passejar amb bici.

El 3,5 és la quota de la nostra seguretat. Ens costa d'entendre-ho. Ens costa comprendre que ens hem d'empobrir i derivar la despesa social cap a “artificis i màquines intel·ligents per defensar-nos” Deia Carlos Marx, que, en determinades èpoques, l'augment en Mitjans de producció (i aquí hi ha les armes) anuncia una etapa del capitalisme on apareix la centralització. Més diners acumulats, per produir mitjans que poden ser irracionals des del punt de vista social.

Què triem? Armes o xantatge mafiós?