Convivència en espais comuns

Una sovint es pregunta si no hem perdut la noció de compartir i l'hem substituït per la de defensa d'uns interessos propis, com si fossin aliens als dels altres amb qui cohabitem. És clar que qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra; però noi, n'hi ha que en aquest art de conviure la pedra ens la van posant al peu cada dia; o potser hauria de dir la merda?

Ja em perdonaran el vocabulari, però poques maneres més hi ha de dir el que els cubellencs hem de veure a diari pels nostres carrers. I no es vulgui entendre aquí una crítica al món caní, o a tot aquell qui desitgi viure acompanyat d'un fidel amic de quatre potes, sinó una crítica als que, estimant com estimen el seu company de viatge, no entenen que aquest companyerisme també inclou el no deixar camps de mines per allà on passen, ja no només pels que vénen després, sinó per la pròpia dignitat d'un animal que, si pogués, segurament no ho faria.

I què hi poden fer les administracions? Fer més severes les multes ja aprovades a les ordenances? De vegades els nostres poders públics obliden que les ordenances i les multes, de per sí, no espanten a ningú. Per molt elevada que sigui la penalització, si aquesta no ha de fer-se efectiva, no cal tenir por. Així doncs, potser no cal pensar tant en multes exemplars com en penalitzacions eficients i, què voleu que us digui, potser a més de diners caldria valorar els serveis a la comunitat, al cap i a la fi, quina millor manera d'aprendre a no embrutar que havent de netejar tot el que han deixat els altres?

Però, és clar, parlant d'eficiència i efectivitat, caldrà valorar si volem que els nostres policies hagin de destinar la seva jornada laboral a perseguir gossos, tot vigilant quin para on i per fer-hi què. En un moment on les retallades són a l'ordre del dia, pensar en destinar els recursos a allò que podria evitar-se ben fàcilment no sembla la millor de les idees. Seria ben senzill si poguéssim entendre que el carrer és de tots i que cal compartir-lo, que tots hi tenim cabuda sempre i quan ens respectem. I, mentre no sigui així, també estaria bé, sabent com sabem, tots els que passem pels nostres carrers, les zones que suposen un major perill per les trepitjades despreocupades, que algun policia local s'hi deixés caure de tant en tant i es donés aplicació a unes ordenances que, potser així, podríem dir que ens ajuden a caminar més tranquils.

Núria Casanovas
Esquerra Republicana de Cubelles