L'Estació de tren de Cunit

Malauradament l’estació de tren és noticia. Els últims accidents que s’hi han produït, la manca de serveis i la poca practicitat de les reformes que s’hi van fer al 2010, fan que la gent de Cunit comenci ha estar farta d’aquesta situació. Si a tot això hi sumem el preu del bitllet, 10€ anada i tornada a Barcelona, la recepta esdevé més picant.

Cunit va ser de les últimes poblacions a tenir una estació. Primer varem tenir un petit, humil, però pràctic apeadero, on paraven els trens per anar a Barcelona, i també a Tarragona, en aquells anys 70 del segle passat teníem trens directes amb la nostra capital de província, ara, segle XXI, no en tenim ni un.

Desprès va venir la modernitat, estació nova, m’enrecordo que quan feien les 4 vies que hi ha avui, molta gent va fer correr la veu de que a Cunit pararien els TALGO, un nom que quan el relacionaven amb la teva ciutat o municipi, guanyaves prestigi, valor afegit que en diríem avui. Res més lluny de la realitat, la estació era nova, moderna, amb quatre vies, però el servei de trens a Cunit s’anava incorporant progressivament a una lògica metropolitana, Cunit era una parada del metro suburbà de Barcelona, i ja està.

M’atreviria a dir que tenim la mateixa freqüència de trens que aleshores, inclús potser algun menys. Des de fa dos anys que estem a l’ajuntament de Cunit, hem mantingut converses amb el departament de la Generalitat per tal de demanar una revisió del servei de trens a Cunit, i sobretot el poder aconseguir els trens directes a Tarragona, la posada en marxar del servei de Rodalies Tarragona era l’oportunitat, però l’hem perdut, de moment.

Cunit és també un dels pocs municipis del servei de rodalies que no té tanques, en la seva totalitat, el tram del ferrocarril que passa pel seu municipi, amb la perillositat que això comporta si hi sumem les imprudències. També cal dir que molta gent trenca les poques tanques que hi ha instal·lades, pensant que no produiran externalitats negatives, però hi tant que en produeixen, el passat dissabte de Carnaval en varem patir una.

Fer un forat a la tanca per fer un jardinet, per fer un hortet, o per no donar un tomb més llarg per sortir més ràpidament de l’estació són actituds incíviques i que ocasionen molt problemes i mancances de seguretat. No ho podem permetre, i això és una responsabilitat social, i un acte de civisme que no es pot menystenir.

Queda també molt clar que moltes d’aquestes accions es podrien evitar. Cunit hauria de tenir el mateix tracte que Calafell o Cubelles, és a dir, tenir el tram tancat completament. Cunit també té la possibilitat de agilitzar la mobilitat interna de l’estació fent servir les vies auxiliars que tenim. Cunit també pot guanyar en seguretat, obligant a fer ús als trens que hi paren de les vies auxiliars, deixant les vies centrals pels trens que no fan parada, com succeeix a les estacions més modernes.

Ens toca fer una reflexió de tot plegat i veure de quina manera ho podem solucionar. Hi ha un exemple molt proper que cada dia va guanyant pes. L’ajuntament de Torredembarra i el seu alcalde al capdavant van fer el passat cap de setmana una manifestació per dignificar la seva estació, que presenta moltes deficiències. Potser ha arribat el moment que a Cunit actuem de la mateixa manera, diuen que la unió fa la força.

El que està clar és que Cunit es mereix una estació més pràctica, més digne i més segura que la que tenim actualment, i aquesta és una responsabilitat de tots i totes.