Teresa Vallverdú a Cubelles

La Teresa Vallverdú, diputada d'Esquerra Republicana al Parlament, ens va visitar el passat vint-i-u de març al Centre Social de Cubelles.

Nascuda a l'Arboç, llicenciada en Filologia Catalana per la UB i amb màsters en Lingüística Teòrica per la Indiana University (EUA) i en Teoria Gramatical per la UAB, aquesta lingüista penedesenca és la representant del nostre territori, el Penedès, al Parlament català.

La Teresa ens va acompanyar en una vetllada on l'assumpte més parlat i preguntat per part dels assistents fou el futur del país. La mateixa Teresa reconeixia que el clam democràtic per la consulta i el reconeixement del dret a decidir pels catalans i catalanes que ja són majors d'edat per a prendre les seves pròpies decisions, “és el pas més important que ha fet el país mai”. I és que, contràriament al que alguns mitjans i partits amb interessos particulars i partidistes s'entossudeixen en fer creure, “els polítics es van trobar amb una situació motivada per la gent”, no van ser-ne pas ells els impulsors. Només cal mirar enrere en perspectiva per recordar la massiva manifestació per l'Estatut - “Som una Nació. Nosaltres decidim” -  el 10 de juliol de 2010 i les consegüents accions promogudes pels ciutadans i ciutadanes d'aquest país els posteriors 11 de setembre, sent-ne el clímax, fins i tot a escala internacional, la Via Catalana de 2013, promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana – aquesta entitat que ara cal il•legalitzar per motius desconeguts però que es veu que són crucials per l'Estat -, on 400 quilòmetres de manifestants agafats de les mans sol•licitaren el que, per pròpia definició, cap democràcia pot negar: votar.

I des d'Esquerra Republicana, un partit que ha portat de sempre el republicanisme i independentisme de la nostra Nació al seu programari, ens alegrem que aquest impuls per un procés que ens ha de dur a constituir un “nou país” que “hem de fer entre tots i totes”, no sigui fruit d'uns pocs sinó de tots aquells que ens estimem aquest territori, el fem créixer dia a dia i en respectem la seva llengua, costums i tradicions.

La Teresa ens va desgranar els motius pel SÍ SÍ que Esquerra Republicana fermament defensa per la consulta del 9N. Segur podríem ampliar-los en alguns més, cadascú de nosaltres prioritza uns motius per damunt dels altres o, fins i tot, en té de més particulars; però podem parlar de dos grans grups de motius, els econòmico-socials i els de reconeixement nacional. En el primer cas, conviure en una situació agònica com l'actual, de solidaritat obligada i marcada per un poder central que no vetlla igual per cadascun dels seus territoris i que, any rere any, ha anat perjudicant els mateixos; en un país on la capacitat i l'esforç fiscal són conceptes inexistents en qualsevol comparativa econòmica, i les balances fiscals són fórmules obscures que ni sotmeses a maquillatges poden tapar la realitat; i sense poder destinar bona part dels recursos generats pels nostres ciutadans i ciutadanes que veuen com se'n van i no retornen, limitant així la possibilitat de polítiques socials en moments com els actuals en els que l'atur colpeja les nostres famílies i l'augment de la pobresa augmenta la cohesió social; i no oblidéssim que, havent de gestionar el que ens queda, atents per protegir les nostres competències constitucionals – constantment envaïdes i vulnerades pels que tant defensen una Constitució intocable -, cal no perdre l'oremus quan ens titllen d'insolidaris, nazis, egoistes i tot allò que en un moment de lucidesa malintencionada, però mai sense un objectiu clar de descohesió i desintegració, a qualsevol polític alliçonador li pot passar pel cap en un moment donat. Potser sí, potser sí que a les galàxies s'hi viu més tranquil. Potser hauríem de començar a plantejar-nos si en lloc d'un Ministro de Exteriores el que tenim és un assessor i promotor de la nostra causa, de manera encoberta, per a passar més desapercebut.

I encara tenim un segon grup de motius, els de reconeixement nacional. “Volem ser independents no només per diners. A més per sortir d'un estat retrògrad, que no respecte la llengua, tradicions... Hem de fer net i començar de nou”. Ja n'hi ha prou que els garants de la “Fiesta Nacional”, la Real Academia Española i l' Instituto Cervantes, siguin els que menystinguin les nostres pròpies festes i tradicions, vetllin per la segregació escolar per raons d'idioma, i desitgin degradar el català a un argot innecessari i, fins i tot, molest.

Estem en un moment encoratjador i il•lusionador. A les portes d'un nou país que “hem de fer entre tots”. I, el més important, “que tothom se senti fundador d'aquest nou país”.

Esquerra Republicana de Cubelles