Política muncipal de Sant Pere de Ribes

'El que hi ara no és un govern, és una suma d'interessos'

Eix. Abigail Garrido

Eix. Abigail Garrido

Abigail Garrido Tinta és la primera secretària del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Pere de Ribes i, actualment, exerceix com a cap de l’oposició a l’Ajuntament. Nascuda a Vilanova i la Geltrú i crescuda a les Roquetes, va viure de primera mà el sorgiment i l’evolució d’aquest poble – com a ella li agrada referir-se’n-, un dels nuclis del municipi de Sant Pere de Ribes. Els origens de les Roquetes es sustenten sobre el treball comunitari i l’esperit col·lectivista. És llavors quan va sorgir la seva passió per les persones i l’inici de la seva implicació amb la idea del treball des d’abaix, amb la gent i col·lectivament.

Amb ella hem tingut l’oportunitat de conversar sobre la política municipal a Sant Pere de Ribes i fer-ne una mica de balanç del mandat actual.

Des de quan i per què vau trencar els llaços amb Iniciativa?

Nosaltres no hem trencat mai els llaços amb Iniciativa. En aquest sentit, va ser la regidora, Bàrbara Scuderi, qui va decidir no continuar amb el pacte que tenia amb el Partit dels Socialistes. Nosaltres no en tenim cap constància que ella hagi trencat el pacte per raons concretes. De fet, ni els seus propis companys de partit ho entenen.

No hem estat nosaltres qui hem protagonitzat cap tipus de trencament, en absolut. De fet, hem col·laborat durant sis anys i aquesta col·laboració ha estat satisfactòria.

S’esperava el pacte entre UM9, CiU-ViA i Iniciativa?

Era un pacte anunciat. UM9 i CiU-ViA ja tenien un pacte des de l’inici del mandat i només els faltava un sol vot per arribar a la majoria. Ara, sí que em sorprén que UM9, que es diu que és un partit d’esquerres, pacti amb la dreta més conservadora que és CiU-ViA. És una llàstima que on hi tenim una majoria d’esquerres, no s’hagi aconseguit fer un pacte de govern d’esquerres i progressistes. Ens sorprén que UM9 s’aliï amb la dreta del municipi.

Tot i que en àmbits més generals tinguin ideologies diferenciades, no creu que en l’àmbit municipal puguin arribar a tenir necessitats comunes?

Jo crec que tenen una necessitat comuna que és molt clara: que els Socialistes no governem aquest municipi. Crec que aquesta necessitat la tenen més clara que les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Després d’aixó, jo no crec que sigui un govern, jo crec que és més una suma d’interessos. A més s’ha demostrat en diferents ocasions que tenen posicions totalment antagonistes respecte a temes de municipi. En els moments en els que estem, que socialment són molt complexos, la cadira no ha de ser la prioritat. La prioritat han de ser altres coses.

L’actual equip de govern ha reduït el cost polític, així disminuint un 7% el sou dels càrrecs, reduint les jornades remunerades i prescindint dels assesors polítics, més coneguts com a càrrecs de confiança. Està d’acord amb aquesta mesura?

Les reduccions del cost polític es poden fer per convenciment o com a operació de maquillatge. Jo crec que en aquest cas ha estat una operació de maquillatge, més que una mesura important.

Nosaltres hem estat un govern que sempre hem tingut els sous més ajustats respecte la ràtio que marca la Diputació. No només de la comarca, sinó de la privíncia de Barcelona. Per tant, fer una mesura d’aquest tipus s’ajusta més a un tema populista.

Considera que com millor es gestiona l’Ajuntament és amb la figura del càrrec de confiança?

És curiós però el càrrec de confiança més gran que ha hagut en aquest municipi és l’anterior alcalde d’UM9, Xavier Garriga, que va fer d’assessor polític a la Generalitat de Catalunya des de que va perdre l’alcaldia fins que es va jubilar.

Independentment de la situació d’UM9, què en pensa dels càrrecs de confiança en referència a la gestió de l’Ajuntament?

Penso que un equip de govern, sobretot un alcalde, ha de tenir una persona que l’ajudi a fer la seva tasca, a més dels regidors. El que penso dels càrrecs de confiança és que són figrues transparents, perquè aquella persona no és un treballador funcionari de la casa, sinó que és una persona escollida per l’alcalde de la seva confiança, i tothom ho sap: els treballadors de la casa, tots els ciutadans i tots els partits polítics. Ningú amaga res. A més, aquella persona comença a treballar el dia en que l’alcalde entra a l’alcaldia, però se’n va el dia en que l’alcalde marxa de l’alcaldia. S’ha intentat demonitzar aquesta figura, però si la contempla la llei jo crec que, justament, és per ser una figura transparent.

Això justifica que aquesta persona pugui cobrar més que l’alcalde?

Això ja és una altra cosa. L’alcalde decideix quin professional vol. Hi ha professionals que cobren més i els hi ha que cobren menys, això dependrà de cada moment o de cada circumstància. Jo ni defenso una cosa ni defenso l’altre. Entenc que un alcalde ha de poder escollir el seu pròpi equip. De totes maneres, considero que d’aquesta qüestió, al municipi, s’ha fet un joc demagògic.

El 2007 la Generalitat va emetre una llei de Serveis Socials que, en el posterior decret del 2009, feia que els Ajuntaments haguèssin de promoure la creació d’un Consell Social Municipal. Com és que aquest Consell no s’ha creat fins ara?

En el mandat anterior, les responsabilitats les tenia la regidora d’Iniciativa, Bàrbara Scuderi. Ella va creure convenient determinar diverses reunions amb els grups polítics però en cap cas plantejar la creació d’un Consell Social Municipal.

Per tant la responsabilitat és de la regidora d’Iniciativa?

De la regidoria de Serveis Socials, sí.

Com valora què s’hagi consultat a la ciutadania per a la elaboració d’uns pressupostos?

Jo no penso que s’hagi consultat a la ciutadania. Una consulta a la ciutadania és una altra cosa molt més sèria i molt més organitzada. En tot cas, el que s’ha fet és fer unes sessions informatives. Jo penso que ha estat més una operació per cobrir l’expedient que realment de voluntat participativa.

Tot i que el marge de maniobra fos estret, sí que s’han rebut suggeriments que s’han inclós al Pressupost.

Com sempre nosaltres també hem inclós els suggermients que rebíem a les nostres sessions informatives. Però això no vol dir que s’hagi fet un procés participatiu. Un procés participatiu va molt més enllà. Per tant jo crec que un cop més hem tornat a viure una operació de maquillatge per dir “som participatius”. Jo no animaré als meus votants a participar a una operació de maquillatge.

De totes maneres, el PSC mai ha fet un procés participatiu tal i com l’explica.

És que nosaltres mai havíem dit que era un pressupost participatiu. Nosaltres havíem fet sessions informatives dels pressupostos, però no havíem venut el que no era.

De qui va ser la culpa de que no s’arribés a un consens per aprovar els anteriors pressupostos?

Aquesta pregunta jo me l’he feta molts cops. Vam estar dos anys, que governàvem en minoria. Dos anys patint el “no” per resposta, tant per part d’UM9 com per part de CiU-ViA. Perquè ja tenien un pacte fet des del principi del mandat amb l’objectiu de que els Socialistes marxèssin del govern.

Creu que els Socialistes haguèssin pogut fer més per arribar a un consens?

Segur que podíem haver fet més, perquè sempre es pot fer més. Però, com a mínim, jo vaig fer tot el que estava a les meves mans per poder arribar a acords. Però sempre diem que dos ballen si els dos volen i si un no vol, no hi ha ball. En aquest cas, no va ser el PSC qui no va voler ballar.

Respecte l’annexió de les dues partides del nucli de Ribes i les Roquetes, el regidor d’Hisenda, Lluís Giralt, va argumentar que l’objectiu d’annexionar les partides és el d’abastir les necessitats de tot el municipi de manera més àgil, entent-les com un conjunt.

Això no és veritat. Aquest és el seu discurs però no és cert. T’ho dic perquè jo també he sigut regidora d’Hisenda i sé del que parlo. Aquesta és una excusa de mal pagador.

Però un cop es fan efectives les dues partides diferenciades, no és tan fàcil traspassar els diners d’una partida a una altra.

Es fan decrets cada dia i Juntes de Govern cada setmana. Les decisions les pots pendre quan vulguis.

Creu que l’unificació de les dues partides respon a uns altres interessos?

Sí, n’estic convençuda. Respon a interessos ocults per part d’UM9 i CiU-ViA. Aquests interessos són els d’utilitzar aquests diners de la manera més opaca possible. El motiu ens l’han d’explicar ells, perquè el tema tècnic ningú se’l creu. On es destinen els diners? Quines seran les prioritats? Què es farà amb cada partida? No ho sabem ni tenim mitjans per saber-ho. Aquesta és una manera fantàstica d’ocultar la divergència d’interessos que hi ha entre el govern, així com la d’acontentar a qui ells (tant UM9 com CiU-ViA) creguin més oportú.

Considera que fent lloguer social amb tots els habitatges de Garraf Promocions es pot solucionar el problema d’endeutament de l’empresa?

Clar que hi ha deute. Ara, també tens patrimoni i el patrimoni, tot i que en aquests moments no es pugui vendre, també té un valor, en aquest sentit.

Però, igualment, el deute s’ha de reduïr.

O no, depén. El que nosatres diem és fer lloguer per oferir els pisos a la gent, tot i que el deute l’haguem d’anar reduint més lentament. Si aquests pisos estan fets per fer polítiques socials, no s’ha mirar només per la pròpia solvència económica de l’empresa a curt termini, sinó que hem de fer possible que aquests pisos s’ocupin per gent que ho necessita. Aquesta és la nostra demanda.

És veritat que amb el lloguer no cobreixes el deute que tu tens de manera immediata, no passa res, l’Ajuntament està bé, econòmicament. Podem mantenir el deute perquè estem molt per sota de la ràtio d’endeutament que marca la el Govern Central. Si les prioritats són les polítiques socials, decidim això, però no decidim el contrari. Aquí és on jo dic que primen les polítiques de dretes. Aquí és on jo dic que CiU-ViA imposa la seva tèsi més conservadora i que UM9 la compra.

Què li sembla la prohibició als Legionaris per sortir a la Processo de Setmana Santa de les Roquetes?

Jo crec que, en democràcia, un govern no pot prohibir. No podem prohibir si no són coses fora de la llei o actituds que vagin en contra del que significa la convivència social. Jo crec que un govern ha de procurar el diàleg, ha de procurar els acords, ha de procurar la pedagogia. No pots governar a cop de prohibicions. Això es feia anys enrere a aquest país i es va acabar, sortosament, amb la mort del Dictador.

Per a mi, aquest és més un tema de formes i jo crec que el govern ha perdut les formes, les ha perdudes totalment. A més, UM9 i CiU ViA diuen unes coses que resulta qua no són certes, ja que ha hagut de sortir la pròpia entitat organitzadora de la Processó a desmentir el suposat acord amb el govern. Per tant, no només ha perdut les formes sinó que també ha perdut la credibilitat.

Fa pocs dies que ha estat escollida alcaldable del seu partit amb el qual s’hi presenta a les eleccions municipals del 2015. La pregunta és clara: què pot aportar el Partit dels Socialistes de Catalunya pel municipi de Sant Pere de Ribes i els seus ciutadans?

Els Socialistes sempre hem estat implicats en dotar al municipi d’allò que li feia falta i hem anat construint moltes coses que abans eren impensables. En aquells moments estava tot per fer i nosaltres ens vam implicar en tota aquesta construcció del municipi des del punt de vista més social. Hem aportat una part important de la nostra feina i la nostra manera d’entendre com havia de ser el futur d’aquest país, i el futur d’aquest país es construïa municipi a municipi.

Jo crec que si sóc en aquest partit polític és perque les persones són una prioritat i ara hem de tornar a construïr la col·lectivitat amb aquells valors que vam aprendre quan vam sortir de la dictadura. El repte és no perdre allò que s’ha aconseguit.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!

També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!