Tu, Trias

Un perfil públic és sempre més agraït que haver de recórrer a la privacitat d'unes fonts. Com tot, té els seus avantatges i els seus inconvenients. El personatge públic no escatima esforços en fer notori només allò que a ell li interessa que se sàpiga. En les fonts reservades, la trajectòria del subjecte, de ser-hi, vessa d'enveges i ressentiments. Dit d'una altra maner, cau en la desesperació i és fàcilment desvirtuable. En canvi, la privacitat que reclamen els famosos, en el moment d'explicar certes coses, té les seves servituds a les xarxes socials. Els polítics es veuen obligats, per llei, a mostrar transparència i a facilitar una sèrie de dades a l'opinió pública.

Nascut en el si d'una família benestant de la burgesia barcelonina, en Xavier Trias i Vidal de Llobatera arriba a aquest món el 5 d'agost de 1946. Doctor en medicina, especialitzat en pediatria i polític de professió. En l'actualitat, és el batlle de Barcelona.

En el cantó obscur de la seva trajectòria ens trobem amb diversos episodis que intentarem enumerar.

Quan el desembre de 1986 era director general de l'Institut Català de la Salut varen succeir diversos casos d'intoxicació per salmonel·losi havent de lamentar la mort de vuit persones, entre dos centres geriàtrics de El Masnou i Mataró, amb 41 persones afectades.

A partir del mes de juliol de 1988 desenvolupar el càrrec de Conseller de Sanitat. Mai no se li han atribuït responsabilitats en aquests fets luctuosos ni en possibles incompatibilitats de càrrecs públics. Sí que consta que l'ICS no tenia res a veure amb les institucions perjudicades i que la boira va fer la seva aparició.

Entre el 2010 i el 2011 les eleccions se li acosten i cerca el vot i la confiança al carrer xerrant amb tothom que es vol aturar.

A l'hospital de Sant Pau hi va fer uns quants amics entre el personal de la direcció, abans que aquesta dimitís en bloc.

Fou l'artífex del desallotjament de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Una casa ocupa, de les de debò.

Com a regidor inaugurà la plaça Joan Capri, on ara, com alcalde, amb prou feines hi poden aparcar les bicicletes.

Protagonista en la profunda remodelació de la Diagonal de Barcelona, d'on va dir, per activa i per passiva, que no s'hi faria res que no fos un rentat de cara. Mentre les fulles de plataner dels panots són motiu de queixa per part dels ciutadans perquè fan mal als peus, en Xavier Trias es presentà a Ràdio Barcelona, la nit de Reis, amb quatre rajoles emmarcades i signades per la subhasta del Cap Nen Sense Joguina.

Ha estat interpel·lat en diverses ocasions per diferents formacions polítiques i denunciat pel diari El Mundo per possible tinença de capitals en seus bancàries suïsses.

El seu sou és de 143.000 euros anyals i tot i treballar 18 anys en l'administració del consistori barceloní, en tot aquest temps, no pot haver estalviat els 12,9 milions que diuen té dipositats, a cap paradís fiscal, ni a l'Edèn del Nord, tampoc. S'entén, "banca privada andorrana".

Una de les últimes del consistori que dirigeix és la privatització de Parcs i Jardins. De l'empresa concessionària, és clar!

D'en Trias, a part de la seva melomania, anar en bicicleta i córrer amb la torxa olímpica el més amunt que li fou possible; se li sap la seva afició a no conduir i que el condueixin, als cotxes oficials i als ordinadors de segona mà. El que no podem saber és què faria d'haver-se trobat on és quan qui ocupava el seu càrrec era el Doctor Robert. Tota una incògnita.

Una cosa que el manté molt ocupat anant amunt i avall i signant convenis amb Mataró és la "Mobile Maritime Hub" que haurà d'unir les sinergies de Vilanova i la Geltrú, Barcelona i Mataró i l'anomenada marca turística "Costa Barcelona". El que l'alcalde Maragall pretenia mancomunar l'àrea metropolitana terra endins, l'alcalde Trias ho vol fer mar enfora. La que serà, sens dubte, una de les perles del seu programa electoral i una invitació al vot en la seva reelecció i en la d'aquells consistoris amics. Tots, menys dos!