27S

Unitat

Sébastien Bertrand

Sébastien Bertrand

Probablement, l’amenaça més contundent contra el procés sobiranista la va formular l’octubre de l’any 2012 l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, quan digué que “España solo podria romperse si Cataluña sufriera antes su propia ruptura como sociedad“.

Sembla que, en part, aquests risc està a punt de ser superat. L’acord entre CDC i ERC, amb el suport de les entitats sobiranistes i de les formacions escindides  del PSC i UDC, per a conformar un sol i sòlid bloc electoral de cara el 27S suposa superar la divisió i la fragmentació electoral de les propostes polítiques que hem optat per defensar la independència com la millor solució pel futur de Catalunya. Certament aquest és un acord imprescindible i esperat per la immensa majoria dels ciutadans que han protagonitzat les massives mobilitzacions dels darrers anys . Hi havia molta il·lusió i moltes ganes que no podien quedar frustrades pel narcisisme de les petites diferencies d’uns o altres.

Per una banda, si es volia que les eleccions d’aquest proper setembre tinguessin una lectura efectivament plebiscitària, era imprescindible una llista conjunta i amplia, que aglutinés totes les energies que el país ha despertat i mobilitzat en els darrers 3 anys. Més que una confluència de forces, calia reagrupar i concentrar totes els esforços  per centrar-nos en allò essencial i principalíssim que compartim tots, defugint  posar l’accent en tot allò que ens fa diferents. Per altra banda, calia conjurar el risc de la derrota electoral davant els populismes que representen Podemos i els seus aliats i l’espanyolisme de Ciudadanos. La fragmentació  i el caïnisme de l’oferta sobiranista podia acabar fent d’alguna d’aquestes dues forces polítiques els guanyadors virtuals del 27S.

'Hi havia molta il·lusió i moltes ganes que no podien quedar frustrades pel narcisisme de les petites diferencies d’uns o altres'

Ara bé, l’èxit del procés sobiranista reclama alguna cosa més que la unitat dels independentistes;  la complexitat del país i les dificultats objectives del procés requereixen recuperar l’entesa entre independentistes i aquells que defensen el dret a decidir; un bloc encara més ampli, encara que potser menys  intens en les objectius nacionals tornarà a ser imprescindible per a persistir.  I si, com tot sembla augurar, els resultats del 27S són ajustats,  tots tenim l’obligació de no trencar ponts  i capacitat de diàleg amb aquells que compartim una mateixa aspiració democràtica. I és que caldria ser molt miop per a creure i pensar que aquells que defensen el dret a decidir i no la independència son “unionistes”, segur que una part del camí a recórrer l’hem de fer plegats. A més, quan els escenaris espanyols oberts aquest passat 24 de maig generen dinàmiques noves en la política espanyola, cal estar amatents. La història ens ha ensenyat que quan hem avançat plegats hem avançat més.

'Cal estar amatents. La història ens ha ensenyat que quan hem avançat plegats hem avançat més'

I és que l’amenaça d’Aznar és tan real que ens ha portat a tots defugir de la mentalitat del “nosaltres sols”. El sumar més que el restar, l’eixamplar més que el radicalitzar, són les consignes  que ens faran guanyadors.

 

Article publicat originalment a Tribuna.cat

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!