Són les Eleccions del 27-S unes plebiscitàries?

El procés de canvi que viu la societat catalana envers el seu futur polític ens ha portat d'una consulta no avalada per l'Estat al pla B, unes Eleccions al Parlament de Catalunya enteses com unes plebiscitàries pel president Artur Mas, Convergència, ERC, les CUP i les entitats sobiranistes com l'ANC o Òmnium Cultural.

Catalunya Si Es Pot (ICV + Podem + EUiA + Equo) proposa que aquestes no siguin unes eleccions plebiscitàries sobre el futur immediat de Catalunya sinó que es busqui un referèndum acordat amb l'Estat per a decidir si els catalans i catalanes volem, o no, la independència. En la mateixa tesis es sosté Unió Democràtica de Catalunya. Pel que fa al PSC, la seva posició federalista manca d'una proposta netament clara.

Per a PP i C's, contraris a la independència, aquestes són unes Eleccions al Parlament de Catalunya on s'esgrimeix la possibilitat de fer un front comú per a la continuïtat de l'estatut polític del nostre país dins del Regne d'Espanya.

En aquesta ràpida repassada sobre el mapa polític català i les diferents opcions que defensen els partits polítics, veiem que no tots les entenen com un plebiscit. Quant el suport a un possible referèndum rondava el 80% d'acceptació entre la societat catalana, no va ser possible la seva execució. La fórmula dels partits sobiranistes, les eleccions plebiscitàries, no gaudeix del mateix suport.

On situar la validesa del plebiscit?

Un plebiscit és, per *definició: “Votació de la població d'un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el canvi de sobirania d'un estat". Sol ser una pregunta clara, per tal que la lectura dels resultats siguin vàlids. Plantejar unes Eleccions al Parlament, no enteses per tothom com a plebiscitàries, donarà lloc a crítiques polítiques sigui quin sigui el resultat.

A la consulta del 9-N, van participar 2.305.290 persones, de les quals 1.861.753 van optar per votar SI-SI i es poden comptar com a vots netament independentistes. En aquell moment, les reaccions van ser diverses, es va parlar de que no tenia validesa legal, de que era una pantomima que no tenia ni un cens clar ja que podien votar els majors de 16 anys, que la majoria de gent que no volia la independència no havia anat a votar i que 2,3 milions de catalans no representaven els 7 milions que formen el nostre país.

Sense el reconeixement de la majoria de catalans i catalanes, aquestes Eleccions al Parlament de Catalunya no seran un plebiscit. Es podran despendre una gran quantitats de opinions. Però també es cert que molts dels arguments esgrimits contra el 9-N no seran vàlids. En primer lloc les Eleccions al Parlament seran plenament legals, sigui quin sigui el resultat, entren dins de la legalitat catalana i espanyola. En segon lloc, per a les Eleccions al Parlament si que existeix un cens definit, cosa que no passava amb el 9-N i podran votar els majors de 18 anys, els subjectes polítics tradicionals. En tercer lloc, totes les opcions polítiques plantejades estaran presents a les urnes, el poble català podrà triar, lliure i pacíficament, la opció que més li convenci. Per últim, el tema de la representativitat i la validació de les Eleccions com a plebiscitàries tindrà molt a veure amb la participació i amb els resultats.

Com interpretem els resultats?

El cens actual està en 5.413.850, per tant, no serem els 7 milions de catalans qui decidim, sinó aquella que compleix els requisits jurídics per votar. En la meva opinió, la validesa del plebiscit vindrà donada per a que més de la meitat dels vots emesos dins de les opcions polítiques, clarament vagin a forces sobiranistes. La opció de comptar diputats, sense una Llei Electoral Catalana i amb el Sistema d'Hondt, donaria diputats "extra" a la llista més votada, que a ningú se li escapa que probablement, i tot i que pugui haver un hipotètic terrabastall, acabarà sent Junts pel Sí, ja que parteix de ser la suma de les dues forces més votades el 2012: Convergència i ERC. Per tant, la opció més vàlida per a una opció clara guanyadora dins del concepte de plebiscit haurà de guanyar en vots.

Quants vots fan falta per donar guanyadora una opció?
Bé, els partits que volen la independència, són Convergència, ERC i les CUP. Els vots a aquestes opcions son netament independentistes. Els vots a Catalunya Si Es Pot, Unió i PSC no descarten un referèndum acordat amb l'Estat, però no entenen aquestes Eleccions com a un plebiscit. Els vots de PP i C's són clarament continuistes amb l'estatus actual de Catalunya.

Després ens trobaríem partits que actualment no tenen representació però que també es presenten, com per exemple la PACMA o Escons en Blanc.

Així doncs, ens trobem que hi han tres opcions a grosso modo, acceptar les eleccions com un plebiscit per proclamar la independència, aceptar les eleccions com unes autonòmiques més on seguir treballant per aconseguir un referèndum acordat, o acceptar-les com unes autonòmiques més on seguir negant la possibilitat de decidir al poble català. En les dues primeres opcions, és totalment necessari revalidar el resultat d'aquestes Eleccions amb un referèndum clar. No importa que es puguin llegir com un plebiscit, per a exercir la màxima transparència i democràcia s'haurà de convocar un nou referèndum, en el que la pregunta sigui clarament "Vol que Catalunya sigui un Estat independent?". I per això es necessiten les complicitats de l'Estat Espanyol, fet que ajorna la possibilitat fins a després de les Eleccions Generals, ja que sabem la resposta de la majoria absoluta del Partit Popular.
Per tant, per a poder llegir-les com un plebiscit per assolir la independència, haurien de guanyar clarament els partits independentistes: Junts pel Si i CUP en vots. Però clar, hi han diverses lectures.

Opció A: Plantejada per les CUP. Junts pel Si i les CUP sumen el 55% dels vots. Amb aquesta opció tindrien majoria absoluta al Parlament.

Opcio B. Majòria simple. Junts pel Si i les CUP sumen el 50% + 1 dels vots. Majoria absoluta.

A les últimes Eleccions al Parlament de 2012 la participació va fregar el 70%. Depenen de la lectura que es vulgui fer per donar la validesa de plebiscit, amb la opció A es necessitarien 2.084.332 vots, mentre que amb la opció B es necessitarien 1.894.849 vots. Si comparem amb la Consulta del 9-N, amb una participació molt més baixa, van votar 1.891.753 pel SI-SI. Com podeu veure no són xifres gaire distants, si bé és cert que llavors era una pregunta relativament clara i no entraven altres factors com la valoració de la gestió política, els eixos esquerra-dreta i la defensa dels programes electorals. Hi haurà gent del SI-SI que no podrà votar (aquells que eren majors de 16 anys però no ho seran de 18 en aquestes eleccions).

També hi haurà gent del SI que valorarà altres opcions polítiques properes al SI-NO, i viceversa. Fent un símil futbolístic, imaginem-nos una enquesta en la que pregunten als habitants de la àrea metropolitana si volen que guanyi l'equip de la seva ciutat. Probablement molts votaran que si, però si en una nova enquesta pregunten quin equip de la ciutat vol que guanyi, respondran equips concrets com: FC Barcelona, Espanyol, Sant Andreu, L'Hospi, L'Europa i qui sap què.

Conclusions

La meva opinió personal és que s'han de comptar els vots, i que si hi ha un resultat clar es podrà interpretar clarament. Ara bé, respondre en un referèndum a una pregunta clara és fàcil. Interpretar unes Eleccions al Parlament amb múltiples factors de identitat, ideològics, polítics i socials serà una tasca difícil en cas d'un resultat ajustat.

Crec que qualsevol opció guanyadora haurà de plantejar nous debats i complicitats si el que es vol és canviar l'estatus jurídic de Catalunya. Tot i la força que pugui donar guanyar unes eleccions en escons, això només és un primer pas i en tot cas no seria suficient per a entendre les eleccions com a plebiscit. La construcció d'un país ha de passar per la incorporació de les capes més amplies de la seva població i per això fan falta resultats clars i un nou referèndum, sigui acordat amb l'Estat, sigui aprovat per una sobirania clara del Parlament de Catalunya, però on es pugui decidir definitivament el futur de Catalunya.

Fran Moreno Segura, Regidor de Sant Pere de Ribes