Polítiques de memòria, el poder dels municipis

Aquest proper diumenge 25 d’octubre, l’Amical de Mauthausen i altres Camps celebrem l’assemblea anual. Una nova assemblea on com l’any passat es posarà de manifest la necessitat de seguir treballant per impulsar les polítiques de memòria i de fer-ho en la doble vessant, de recuperar els fets, els personatges i els valors dels lluitadors i lluitadores antifranquistes i antifeixistes, i també en la seva projecció cap al futur, cap a la sensibilització i l’arrelament entre els nostres joves; la seva força i empenta son la millor garantia perquè Mai Més, es torni a repetir la barbàrie feixista.

Amb aquests objectius fonamentals, l’Amical està impulsant el projecte de Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, i ho vol fer a partir del món local, amb la participació i col·laboració dels municipis, dels ajuntaments, les entitats ciutadanes i especialment amb els centres de secundària. I defensar la memòria i els valors republicans, a partir de les històries personals dels deportats i deportades de cada poble i ciutat.

Aquí, el paper dels municipis es fonamental, imprescindible. Les politiques de memòria es sustenten en aquesta implicació de regidores i regidors, alcaldesses i alcaldes, que amb la seva participació donen suport polític, institucional i econòmic a unes polítiques de memòria que lamentablement no troben el suficient ressò en els governs dels estats i en els dels governs regionals.

Son els ajuntaments qui avui estan fent esforços per a mantenir viva la memòria dels “seus” deportats i deportades, de les “seves“ víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Els  ajuntaments son els que vetllen perquè es visualitzi aquest record i honor aixecant monuments commemoratius i col·locant plaques a les seves places i carrers.

Son els ajuntaments els que amb l’Amical desenvolupen programes de sensibilització organitzant cicles de cinema, xerrades, conferencies, taules rodones, i portant als seus municipis les exposicions que expliquen la història de la lluita contra el feixisme.

Es cabdal la implicació dels ajuntaments en la tasca de coordinació de les entitats i sobre tot la tasca de suports als centres educatius, al professorat i als alumnes, que any rera any aborden la temàtica de la guerra civil, l’exili, la repressió i la deportació als camps de concentració. Una implicació creixent que ha de possibilitar que cada anys més joves puguin viatjar als camps per a conèixer de primera ma el que va ser la barbàrie nazi, i sobre tot quina va ser la repercussió sobre els homes i les dones republicans.

Però els ajuntaments també tenen una intransferible competència, treballar per la convivència entre tota la seva ciutadania, els del poble “de tota la vida” i els nouvinguts, els de parla catalana, castellana i els de parla àrab, rumanesa, o qualsevol de les llengües subsaharianes. Les cultures i creences que avui omplen les nostres ciutats han de conviure i aprendre a lluitar conjuntament contra aquells que els volen separar i fer enemics. Ni els de casa primer, ni netejar les ciutats. Barrejant.

Dels ajuntaments surten els programes per defensar els valors de la república, el treball per la igualtat, la solidaritat, la fraternitat, la laïcitat, la justícia universal. Amb ells i amb els ciutadans i ciutadanes, des de l’Amical volem recordar el que van ser el feixisme i el nazisme, volem fer aquesta mirada sobre la història recent del nostre país, de la guerra espanyola, l’exili, la deportació als camps de treball i d’extermini, i construir plegats aquesta Xarxa Mai Més, perquè aquesta mirada al passat ens permeti teixir una mirada crítica al present i una mirada preventiva al futur.

Enric Garriga Elies
President de la Amical de Mauthausen i altres camps