Literatura

A l'encalç del nazi de Siurana

Teresa Costa-Gramunt 14-03-2016 12:13 Lectures 1116
Coberta de 'El nazi de Siurana' de Toni Orenzanz. Eix

Coberta de 'El nazi de Siurana' de Toni Orenzanz. Eix

La història d’El nazi de Siurana (Ara Llibres) és una història que a Toni Orensanz se li va presentar de casualitat, i quina història. En la visita d’una amiga, ell d’acompanyant, a una velleta amb aparança venerable, la senyora Anita Salden, que en aquest moment viu a Cornudella de Montsant, es va disparar l’instint periodístic de Toni Orensanz (autor de l’impressionant L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008). En la visita s’assabenta que la velleta en qüestió és la vídua d’un personatge, mort el 2002, amb un passat fosc. Toni Orensanz n’havia sentit a parlar, del personatge, però havia cregut que l’anomenat nazi de Siurana era una llegenda. 

Fins al final del llibre no sabrem quin paper hi va jugar, Anita Salden, en la història del seu marit, el belga Jan Buyse, un home molt reconegut en l’àmbit de l’alpinisme d’alta muntanya i homenatjat pels seus mèrits, entre d’altres per haver impulsat i participat en Los tresmiles del Pirineo. Un estudio enciclopédico (Martínez Roca). Es tracta d’una mena de bíblia per als muntanyencs, i les referències a Buyse són nombroses. No és, però, fins a les pàgines finals que sabrem el rol d’Anita Salden en la història. Perquè molt hàbilment, com acostuma aquest escriptor, el relat periodístic de Toni Orensanz està construït com una novel.la, amb el seu corresponent enjòlit. Potser perquè hi ha vides que ho són, com una novel.la, encara que en aquest cas sigui una novel.la de l’horror.

En els 70 capítols que componen El nazi de Siuranaa es van descabdellant davant dels nostres ulls els passos i envitricolls -n’hi ha, i força- de la investigació duta a terme per periodista Orensanz per tal de trobar la documentació a Bèlgica que prova que el veí que habita un gran xalet construït els anys seixanta en aquesta fortalesa natural que és l’indret prioratí de Siurana, va ser, en efecte, un nazi. Concretament un oficial d’alt rang, un oficial del cos d’elit de les SS, i que es revela una peça clau en els dies tètrics de l’ocupació nazi a Bèlgica. En una paraula: Jan Buyse va ser un nazi convençut des dels seus anys joves, i un eficaç col.laborador de l’enemic en temps de guerra. Per la qual cosa, al final de la contesa va ser jutjat i condemnat. Entre altres crims, d’assassinat.

La història del nazi de Siurana, que, com en un retrat de grup, veiem també a través dels qui el van conèixer i tractar, posa de manifest no només un dels episodis més negres i més sagnants de la història europea, sinó també la impunitat de què van gaudir molts nazis a Espanya, protegits pel règim de Franco.

En aquest retrat oral anirem escoltant la veu de gent que va conèixer Jan Buyse: Miquel Martorell, exalcalde de Siurana, treballadors que li van construir el xalet, companys de feina quan era el gerent de l’empresa alemanya Defries, companys de les seves aventures muntanyenques que en conèixer el seu passat no en van voler saber res més, com ara els germans bessons Ravier, o l’escriptor Joan Sales, amb casa a Siurana, i que no hi va voler tenir ni mitja paraula, ja que fent les consultes necessàries va saber que Juan Buyse, aleshores ja nacionalitzat espanyol, havia estat nazi.

El belga Jan Buyse havia estat kriegsberichter de les Waffen SS. Consigna Toni Orensanz en el seu llibre que la paraula kriegsberichter en alemany significa informador de guerra, que és el que va ser Buyse bona part del temps que no va ser al front de l’Est, una de les seves obssessions, ja que s’havia de derrotar el comunisme. Abans de la guerra i durant la guerra, Jan Buyse va ser fotògraf. Ja se sap la importància que Heinrich Himmler va donar a la propaganda nazi. La investigació de Toni Orensanz l’ha portat a trobar fotografies signades per Jan Buyse en temps de guerra. Algunes es poden veure per  Internet.

Avui dia podem saber moltes coses, a través d’Internet, la Xarxa és com un mar on s’hi pot pescar de tot. Però també és cert que no ho sabem tot, sempre hi ha espais foscos on és difícil arribar. I és aquí que juguen fort, i amb desig per escatir la veritat, periodistes de pedra picada com Orensanz, professionals amb vocació per arribar a les fonts de la informació, a vegades ben amagada o difícil de treure a la llum, com ara l’expedient on hi ha el sumari del judici i la condemna de Jan Buyse, l’any 1947, pel tribunal belga.

Però Buyse no va cumplir la condemna, que era de vint anys. Es va fugar al cap de poc temps. Jan Buyse va fugir de la presó on estava internat i va arribar a Espanya, creuant França, amb un altre nom. A Espanya, com hem dit, va estar protegit pel règim franquista. Protegit i amb prou amistats influents com perquè, any rere any, i petició rere petició per part del poble, no s’arribés a construir, fins fa poc, una carretera decent fins a Siurana. Durant molts anys el camí que duia a Siurana ha estat un camí intransitable pels vehicles normals.

L’enorme xalet construït a Siurana, com un búnquer o com un castell, va ser el refugi perfecte per a Jan Buyse i Anita Salden, nazis tots dos, ara ja ho podem dir, si bé els detalls d’aquesta pertinença són al llibre que heu de llegir sens falta. S’ha acabat el silenci que durant tant de temps va protegir els Byuse i Salden de torn. Llibres com El nazi de Siurana ajuden a visualitzar la presència tranquil.la, plàcida, de nazis a Espanya, nazis que havien estat condemnats, que no van cumplir la condemna i que es van reciclar en homes de negocis. És per això que a més d’un excel.lent exercici de periodisme d’investigació, El nazi de Siurana planteja dilemes morals de calat, com no pot ser d’una altra manera en un relat honest com aquest de Toni Orensanz. 


El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No