Cinema

Figuras ocultas

Fotograma de 'Figuras ocultas'. Eix

Fotograma de 'Figuras ocultas'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Segueixen arribant i arribaran a poc a poc totes les pel·lícules nominades al millor film en la cerimònia dels Oscars. L'Arribada (The arrival) ja fa mesos vam poder veure-la, una pel·lícula sobre marcians no excessivament admirable i és el torn ara de Figuras ocultes, un títol summament idoni per a aquest film basat en fets reals en què tres dones en els anys seixanta van arribar a desenvolupar importants llocs de treball a la NASA. Dones ocultes amagades darrera una taula a l'anonimat pero grans figures de la matemàtica fonamentalment.

La pel·lícula amb rerefons racial important, no és però malgrat sí que hi ha algunes més en aquesta edició dels Oscars, una pel·lícula sobre el racisme, sinó una pel·lícula on el racisme impera en els anys en què la pel·lícula es desenvolupa però no a manera de pura reivindicació pamfletària de lluita de classes, sinó com a referent en la perseverança i demostració que el color de la pell no és el que determina la vàlua i la intel·ligència d'una persona, sinó que el color no deixa de ser un fet res més que anecdòtic.

La carrera espacial i la lluita per aquesta supremacia colze a colze amb l'extinta unió de repúbliques socialistes soviètiques són una constant, la principal, al llarg i ample del film, i concretament, la posada en òrbita que va tenir lloc amb el coronel John Glenn i això ens parla el film molt més enllà d'una pel·lícula combativa.

El film desenvolupa fonamentalment la vida d'aquestes persones, tres persones de color (Octavia Spencer la més grasoneta, candidata a l'Oscar a la millor actriu secundària) que van fer fortuna i van ser reconegudes no sense molt esforç, i sacrifici.

Pel camí queden i s'observa amb tota nitidesa, situacions detestables com lavabos per a blancs i per a negres, cafeteres en igual sentit, espais reservats,... tot allò que per desgràcia ens és sinó familiar si més no, conegut.

La pel·lícula amb una narració, clàssica, polida, ben embastada i perfectament escenificada, es veu amb grat i il·lustra del caràcter històric de certes situacions desconegudes per als més joves i per tant resulta molt interessant des d'aquest aspecte.

Kevin Costner al capdavant dels actors blancs del film, està molt encertat com a contrapunt i reparador de les situacions racistes denigrants, i en definitiva, aquest és un exercici cinematogràfic com a producte molt procliu per a una gran gala com la de la cerimònia dels Oscars.

Sota el meu punt de vista, no crec tingui cap possibilitat per emportar-se el de millor pel·lícula (opta també a la millor actriu secundària i al millor guió adaptat al marge d'altres nominacions en Bafta, etc.) però sens dubte és una pel·lícula molt aplicada que t´arriba en certes ocasions a l'ànima amb escenes emotives però res sentimentals, i que resulta recomanable.

No és una gran pel·lícula, però sens dubte una bona pel·lícula, il·lustrativa, didàctica i exemplificant per recordar un dels capítols més interessants d'una vessant americana (la carrera espacial) i més abjecta i ominiosa de la història de la humanitat (el racisme). Molt recomanable.

USA 2016
127 m
7/10

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local