Promoció

Èxit i futur de la promoció econòmica a Vilanova i la Geltrú

Imatge de la campanya de la 'Gamba de Vilanova'. Ajt. Vilanova

Imatge de la campanya de la 'Gamba de Vilanova'. Ajt. Vilanova

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els últims anys Vilanova i la Geltrú ha realitzat una reconversió econòmica que ha consistit en un creixement comercial i de les ofertes d’oci i un aprofitament de les oportunitats que ofereix el turisme. Sectors que s’han convertit en estratègics.

La comarca del Garraf se situa entre les deu més competitives de Catalunya segons el darrer índex de l’adpg. Els seus punts forts són la localització geogràfica pròxima a Barcelona acompanyada d’unes bones comunicacions i infraestructures i un bon marc d’enllaç entre agents econòmics i un capital humà ben format. Tot i això la dinàmica empresarial és molt dèbil i l’elevat grau de formació del capital humà no encaixa amb la realitat econòmica de la comarca, desaprofitant talent.

L’estructura productiva de la ciutat destaca per un pes relatiu del sector terciari molt elevat, d’aproximadament un 85% del total de l’activitat econòmica, del qual una quarta part correspon al comerç i més del 30% a les activitats immobiliàries. La indústria és pobre en el seu pes relatiu i es caracteritza per la concentració en grans empreses (Mahle, Prysmian, Componentes Vilanova, etc). Del sector primari cal destacar-ne la importància del port, que al seu voltant genera un gran pol d’activitat econòmica que engloba diversos sectors. El conjunt del port acull activitat pesquera, mercant, nàutica, esportiva, formativa i d’atracament de iots de luxe. El nivell de generació de riquesa i d’ocupació del sector de la construcció està per sobre de la mitjana del país. Això explica la importància de les activitats immobiliàries dins del sector dels serveis.

Les dades ens exposen la necessitat de traçar una estratègia econòmica que impliqui diversificar sectors i fugir de la dependència de la construcció, molt sensible als cicles econòmics, com també intentar encaminar aquells espais d’activitat econòmica per extreure’n el màxim potencial ocupacional, de generació de riquesa i de creació de valor afegit.

Aquesta tasca correspon als agents econòmics de l’àmbit privat, però és innegable la capacitat de les administracions per posar un marc estratègic de desenvolupament econòmic, treballar per una millor síntesi dels diferents sectors, com per exemple conciliar la demanda ocupacional i l’oferta educativa de la ciutat.

En definitiva, com diu l’alcaldessa Lloveras, ser facilitadors per la iniciativa privada.

És possible que aquestes línies no passin l’escrutini d’un expert, però cal dir que no pretenen fer una anàlisi de la realitat econòmica de Vilanova i la Geltrú, sinó posar en valor l’aposta decidida del govern de Neus Lloveras per la promoció econòmica. Per comprendre aquesta aposta cal comprovar com han existit accions polítiques diverses per donar resposta als reptes anteriorment plantejats. Algunes d’aquestes accions són puntuals, alhora que s’han elaborat plans municipals per encarar els pròxims anys.

Des del govern de la ciutat es tenia clar que el mandat encetat el 2011 havia de tenir com a prioritat l’atenció a les persones que estaven patint amb més cruesa la crisi econòmica i alhora posar les bases per sortir d’aquesta crisi amb empenta. Això passava per tenir aquest paper facilitador i estratègic des de les administracions, i és per aquest motiu que el govern va donar una importància cabdal a la regidoria de promoció econòmica que en els anys precedents estava en un pla secundari dins l’acció dels governs municipals.

Accions ja empreses com la promoció de les fires, de la gastronomia, del comerç, la localització industrial i del turisme queden inclosos en el Pla Estratègic de Promoció Econòmica de la ciutat. Aquest pla, que en aquests moments es troba en procés de redacció, sondeig de les aportacions dels sectors empresarials, públics i la ciutadania i en procés d’aplicació en aquells àmbits ja redactats, té com a horitzó l’any 2025 i compta amb cinc eixos estratègics; Vilanova mediterrània, acollidora, creativa, activa i font d’oportunitats.

És un pla que permet recollir totes les mancances i visions dels diferents sectors i transformar-les en centenars d’accions específiques. És, per tant, un document de gran amplitud i utilitat que, a més, permet les aportacions dels vilanovins mitjançant jornades organitzades o el web del pla.

Vilanova té un potencial d’atracció turística que els darrers anys s’ha manifestat amb un augment de les visites i de les activitats econòmiques que hi són dirigides. Aquest fet ha exigit una planificació turística que ens permeti atraure un tipus de visitant que encaixi amb la realitat de la ciutat. Actualment la tipologia de turista és majoritàriament familiar, gairebé la meitat i alhora estranger, principalment francès i anglès. Trien Vilanova pel seu clima, la seva situació geogràfica, la seva oferta gastronòmica i comercial i per una façana marítima òptima. Les característiques esmentades es veuen recollides al Pla de Màrqueting Turístic 2017-2020, que té com a repte convertir la ciutat en destinació turística de qualitat. És el primer precedent d’estratègia turística a Vilanova i la Geltrú i constitueix, per tant, la primera gran oportunitat per aprofitar la riquesa econòmica que aporta el turisme. La línia principal del Pla és cercar qualitat per sobre de quantitat.

És aquesta la millor manera de garantir una convivència i cohesió en el futur sense renunciar a convertir-se en destinació turística.

Un bon amic em deia que a casa seva, en temps preterits probablement, es deia que ‘’a Sitges d’un turonet en fan una muntanya’’ i que per contra ‘’a Vilanova d’una muntanya en fem un turonet’’. Aquestes paraules il·lustren molt correctament com els vilanovins necessitem creure més en allò que ofereix la nostra ciutat i ser imaginatius, sabent que implica un risc. Tots recordem la burla i broma que es va crear al voltant de la gamba de Vilanova, vam riure molt, però aquest és el millor exemple d’imaginació i de creure i aconseguir posar d’acord molta gent per portar a terme una iniciativa que implicava reivindicar la identitat gastronòmica vilanovina.

Espero que la dita vilanovina no resulti una ofensa pels veïns sitgetans, sinó una exemplificació d’una actitud que ells porten a la pràctica amb gran èxit. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local