Zona verda: i si en lloc de “valorar”, avaluem?

Passat el mes d’agost, els mitjans han donat a conèixer les “valoracions” sobre la implantació de la zona verda a Ribes Roges. No calia tenir estudis superiors per a predir que el promotor de la idea, i aquells que d’una forma o altra n’han sortit afavorits, la valorarien de forma absolutament positiva, i tot i que es mostrarien oberts a petits retocs (disposats al “diàleg”) no trobarien res que els fes qüestionar-se ni la necessitat, ni l’impacte ni, molt menys encara, el disseny. Per altra banda, aquells que no estan d’acord amb la forma com s’ha implantat ni amb el tipus d’intervenció, o en surten perjudicats, n’havien de fer forçosament una valoració completament contrària: és innecessària perquè crea un munt de problemes nous que no existien, amb l’excusa d’arreglar-ne un de puntual del que mai es van queixar.

Aquesta diferència en les “valoracions”, del tot esperable, fa impossible conèixer quin és l’impacte real dels canvis que s’han implantat. Al desgavell de la Zona Verda tal i com ha estat dissenyada se li afegeix doncs l’absència d’un model objectiu d’avaluació d’impacte, en una mostra més de la deixadesa amb que ha estat promoguda. Costa molt creure que el 17è municipi de Catalunya en nombre d’habitants i que gestiona un pressupost anual de més de 74 milions d’euros sigui incapaç d’establir models d’avaluació objectiva de les polítiques públiques que posa en marxa. Donat que l’Ajuntament té tècnics sobradament qualificats i accès a recursos i assessorament supramunicipal, la manca d’avaluació només pot respondre a la falta de voluntat política. No n’hi ha prou amb passejar-se pel barri i escoltar els que estan d’acord amb el que he fet, mentre vaig desqualificant els contraris. Cal consensuar prèviament uns indicadors clars, mesurables i que permetin avaluar objectivament l’impacte en tots els àmbits d’activitat. La resta no passen de ser exercicis d’opinàtica que no aporten res.

Com a ciutadans no sembla que haguem d’acceptar que els representants del municipi prenguin decisions que afecten profundament la nostra vida quotidiana a partir de simple opinàtica.

El 31 de juliol l’equip de govern, la CUP i SomVNG, ja van donar davant l’opinió pública una mostra de “fermesa” i “determinació”. Al negar-se a la demanda presentada al ple per un nombròs grup de veïns d’obrir un procès participatiu que definís conjuntament les necessitats del barri i dissenyés les intervencions a fer, van posar clarament de manifest que “no s’arrugaven” (com així va titular algun mitjà local). Si el que els preocupava era transmetre una imatge de “feblesa”, poden estar tranquils: va quedar clar als ulls de tothom que no estaven disposats a modificar la seva posició com a conseqüència de les peticions dels veïns. Un cop assegurat aquest punt, que sembla resultar sempre prioritari per als polítics, potser ara podria ser el moment de començar a fer política municipal. Podria ser el moment d’iniciar el procès participatiu reclamat, on els veïns i l’Ajuntament treballin conjuntament per a identificar les necessitats del barri, en dissenyin les solucions i estableixin el model d’avaluació i les mesures correctores. Amb tota seguretat, donar resposta a les necessitats reals dels veïns suposarà fer canvis profunds en la zona tal i com s’ha implantat, però és poc probable que ningú els assenyali com a “febles” per això.

Potser fins i tot hi haurà qui cregui que incorporar als veïns en la presa de decisions augmenta el seu capital polític.