Referèndum

Nova carta del Pep Jai al seu nebot, Martí Carnicer, alcalde del Vendrell

Josep Poca 22-09-2017 19:38 Lectures 4086

Benvolgut nebot,

Com que veig que no has tingut temps de contestar-me, passo a exposar-te el malestar que vaig tenir tot veient la plaça de l’Església plena de gom a gom, enfilat com estava dalt del campanar, al costat de l’arcàngel de Tobies.

M’ho vaig passar molt “fotut”. Molt. Sentia una autèntica cridòria contra tu, el meu nebot, i això, com pots suposar, no m’era indiferent. Aquells crits de “Martí, dimissió!!! Martí, dimissió!!!” m’arribaven molt endins i em feien mal. Me’n feia creus. No entenia que les meves reflexions no t’haguessin fet repensar la teva presa de posició. Arguments, te n’havia donat. Molts, i prou convincents. Després d’haver retirat la “moció” per no comprometre’t, seguires, tossut que tossut, amb els teus tretze. Això de baixar del burro, no t’agrada gens ni mica.

El que més em doldria és que argumentessis la teva tossuderia en el teu compromís socialista. Seria del tot errònia aquesta justificació. Mai el nostre ideal socialista va tenir les lleis com a dogmes intocables. Si tu, com a persona poc creient, no creus en els dogmes, tampoc no hauries de tenir tanta fe en la sacralitat de les lleis, que són normes peremptòries, fetes no sempre per defensar els drets de la col·lectivitat (de la gent, acostumen a dir ara), sinó moltes vegades per consolidar els privilegis de la majoria governant.

I d’això, en vam tenir bona experiència, com molt bé pots recordar. Perquè no crèiem en la bondat d’aquelles lleis franquistes, vam fer oposició. O no te’n recordes de quan ens reuníem d’amagatotis, convocats per Joan Reventós, al pis de Fèlix Sogas (més endavant, alcalde de Vilafranca del Penedès; on, si mal no recordo, va ser present el llavors vicari del Vendrell, un tal Mn. Poca), i de tantes i tantes reunions clandestines (fora de la llei) o de la teva implicació en l’Assemblea de Catalunya, que et va suposar ser inclòs entre els 113 tancats a la Model? No crec que tot allò fos gaire legal, no et sembla? O penses que hauria existit mai la Unió de Pagesos sense les tractorades il·legals? I la fi de la Dictadura, no fou gràcies a tantes i tantes actuacions fora de les lleis franquistes, que tenien tota la legalitat que el règim els havia donat? Sí, sí, eren del tot legals aquelles lleis i, per tant, il·legals totes les accions que s’hi oposaven. Bé, podria seguir molta estona més, però potser no cal, no et sembla? 

Si et vols justificar amb la legalitat de la Transició, saps prou bé que la redacció de la Constitució fou feta sota l’amenaça “de les armes de l’exèrcit”. El poble va votar un text que no satisfeia les aspiracions de la major part de la gent, sobretot, de la nostra gent. I la interpretació restrictiva que posteriorment se n’ha fet del text, res té a veure amb la laxitud amb què s’ha interpretat a l’hora d’entrar a l’OTAN o a l’aprovació de la successió del monarca, i en moltes altres matèries. Només han proclamat intocables aquelles lleis que els ha interessat: la sagrada unitat de la Pàtria (la seva), malgrat que la societat, durant aquest llarg període de prop de 30 anys, ha fet un tomb de 150 graus, i són moltíssims els qui no la van votar i no la senten seva. I el poble català, sentint-se maltractat després de tants esforços  d’intentar fer ruta conjunta amb els altres pobles del Regne d’Espanya, ha dit “prou”. Les mobilitzacions dels últims anys han estat prou significatives i contundents. 

El meu desig i el del nostre partit (PSC) d’aconseguir una Espanya federal –com  molt bé has pogut comprovar–, no ha tingut cap acceptació ni acolliment per part de la resta de partits de l’Estat, ni malauradament dels nostres mateixos companys de viatge, malgrat les prèdiques que han fet darrerament. Saben prou bé que han arribat tard amb les seves actuals propostes. I també saben que no tenen ningú darrera.

Bé, potser ho deixés córrer. Però no em volia sentir còmplice de la teva decisió. No crec tampoc que el Joan Reventós o la Marta Mata hi haguessin estat d’acord, però aquests ja no hi són. D’altres, però, si els haguessis consultat, sospito que t’ho haguessin desaconsellat. Penso amb l’Obiols, el Castells, el Quim Nadal o el mateix Maragall (encara que avui poc pugui dir). Espero que l’Iceta no hagi tingut alguna cosa a veure en aquest despropòsit. Ell, que ha portat el nostre partit a un estat agònic. Qui se’n recorda d’aquell PSC!! Sentir l’Iceta remou els budells.

Lamento, doncs, que hagis malmès el teu capital polític (que el tenies) amb aquesta desgraciada actuació. Suposo que no penses presentar-te en properes eleccions, i faràs bé, perquè de ben segur rebries una derrota cantada.
Ho sento, estimat nebot, però t’ho havia de dir,

Pep Jai

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Al Vent

Josep Poca

Josep Poca

Indesinenter

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No