Programació polèmica

Una pel·lícula sobre la psicopatia el Dia Mundial de la Salut Mental que no ens representa

Trist és “celebrar” un Dia Mundial de la Salut Mental, posant una pel·lícula sobre la psicopatia i l’assassinat amb fredor

Activament Garraf-Penedès 09-10-2017 9:40 Lectures 1199
Tenemos que hablar de Kevin. EIX

Tenemos que hablar de Kevin. EIX

L’Associació Cineclub “Sala 1” de Vilanova i la Geltrú ha triat la pel·lícula “Tenemos que hablar de Kevin” (V.O.S.) per “celebrar” el Dia Mundial de la Salut Mental el proper dimarts, 10 d’octubre. Poso “celebrar” entre cometes, donat que no em sembla la millor manera de “celebrar” un dia tan especial per les persones que hem experimentat o patim un problema de salut mental; i que es tracta d’un dia reivindicatiu dels nostres drets en una societat que ens discrimina, no ens dóna feina i ens relega a ser malalts crònics per la resta dels nostres dies.

La pel·lícula no s’haurà escollit demanant l’opinió de la Taula Salut Mental del Garraf ni d’ActivaMent Catalunya Associació, amb delegació al Garraf-Penedès, essent una associació que parla en primera persona sobre el trastorn mental. “Tenemos que hablar de Kevin” és una pel·lícula que segons les webs consultades s’emmarca dins de la categoria de Terror, Thriller o Drama psicològic. Segons aquesta web: http://pijamasurf.com/2012/01/tenemos-que-hablarde-kevin-el-desamor-maternal-en-la-mente-de-un-asesino/ la pel·lícula va d’una mare i el seu fill psicòpata, que acaba fent una matança. No som entesos en cinema, ni hem vist la pel·lícula, però entenem com a associació que el cinema anglosaxó ens té acostumats a aquest tipus de pel·lícules en les que intervenen aquests tipus d’assassins.

La psicopatia afecta entre un 0,2% i un 3,3% de la població en general, segons el DSM-5, el manual de diagnòstics estadístic dels trastorns mentals de l’associació americana de psiquiatria (llibre de capçalera de la majoria de psiquiatres del món). És un trastorn de la personalitat antisocial, que no representa la majoria de persones amb trastorn mental, que no són violentes i que acostumen a ser més aviat víctimes de violència aliena, que perpetradors de la mateixa. És una realitat acceptada per la comunitat científica que hi ha més violència en persones que no tenen un trastorn mental, que no pas en les que en tenen un.

No obstant, aquells qui tenen psicopatia, són insensibles al dolor aliè i els manca l’empatia amb els congèneres humans. Trist és “celebrar” un Dia Mundial de la Salut Mental, posant una pel·lícula sobre la psicopatia i l’assassinat amb fredor. No es podria haver escollit una de tantes altres pel·lícules sobre salut mental que no exemplifiquin una petitíssima part de la salut mental com ho és la psicopatia? No podrien triar qualsevol altre títol dels milers de títols del gènere o subgènere o temàtica de salut mental que existeixen? Per què triar una pel·lícula que ens remet a crims terribles com el cas d’Adam Lanza, un adolescent que el 14 de desembre de 2012, a Newtown (Connecticut) va matar 20 nens i 6 professors abans de suïcidar-se? Es va dir que tenia síndrome d’Asperger o esquizofrènia, etc.

Malgrat tot, la realitat supera la ficció. Però per què ens hem de quedar amb aquest retrat de la salut mental? Què hem fet el 25% de la població mundial, que patim o hem patit un trastorn mental al llarg de la nostra vida per merèixer ser representats com a vils assassins? Això ens etiqueta, ens discrimina i ens margina socialment. No hi ha dret. No hi ha altres maneres més subtils o més representatives de mostrar el patiment, la desesperació, l’angoixa, l’estrès, la tristesa, la mania, l’obsessió,... que tenim moltes persones amb trastorn mental?

El 84% de la població amb trastorn mental és a l’atur en aquest país. Com volen que ens sentim integrats en una societat que ens representa de forma violenta i transgressora? En una societat que ens etiqueta de “bipolars”, “esquizofrènics” o “depressius”, per estalviar-se dir que som persones: amb trastorn bipolar, amb esquizofrènia o amb depressió (volem que ens tractin així) i que tot sovint aquest patiment ve seguit d’una sèrie de discriminacions en l’àmbit laboral, educatiu, familiar o social.

El trastorn mental és un estigma en sí, ens etiqueta com a éssers grollers, matussers, monstruosos o assassins en sèrie, quan aquesta imatge està molt allunyada de la realitat diària d’aquestes persones, com nosaltres la gent d’ActivaMent Catalunya Associació, que defensem una visió més holística de la persona amb trastorn mental, fent-ho des de l’experiència d’haver tingut un trastorn mental i sabent que no som gens agressius, ni violents, ni assassins.

Aquesta pel·lícula representa una visió esbiaixada i distorsionada del què som les persones que portem un diagnòstic de salut mental. Res a veure amb la realitat i lluny de tota lògica. Demanaríem, si no fos molt demanar, que es retiri aquesta pel·lícula de la cartellera, almenys per celebrar aquest Dia Mundial de la Salut mental, i que es substitueixi per una que sigui més acord amb la realitat de les aproximadament 1.800.000 persones que a Catalunya tenen o han tingut un diagnòstic de salut mental. No són xifres per desmerèixer, no?

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No