Independentisme

L'economia d'una Catalunya Independent

Jordi Ortiz 05-12-2017 12:53 Lectures 274
Enric Colet. Eix

Enric Colet. Eix

El divendres 17 de novembre Enric Colet va fer una conferència al Foment Vilanoví per parlar de "L'economia d'una Catalunya Independent". L’acte va estar organitzat pel PDeCAT de Vilanova.

Enric Colet Petit, nascut a Barcelona l'any 1958 i llicenciat en Ciències Empresarials, en Administració i Direcció d'Empreses i Màster en Direcció d'Empreses. És consultor. Ha estat professor d'ESADE i de la Universitat Ramon Llull,  membre del Consell Assessor de l'Agència Catalana de Protecció de dades, secretari general del Departament de Justícia i secretari general d'Empresa i Ocupació.

Durant l’exposició, Enric Colet, va explicar que «Catalunya produeix un 50 % dels seus productes per a l’exportació i l’altra meitat pel consum intern. Un terç de la meitat de l’exportació va al mercat espanyol i 2/3 a la resta del món. I d’aquests dos terços que van a la resta del món dues terceres parts van a la Unió Europea».  I d’aquestes exportacions, continuà explicant Colet,  les exportacions a la «resta del món (no UE)» són les que estan tenint un creixement més important i, a més, s’ha de tenir present que l’economia catalana s’assembla més a la de Bèlgica i Holanda que a la d’Alemanya.

També va destacar que els puntals econòmics mundials es fonamenten en l’aportació de coneixement -mà d’obra molt qualificada que aporti coneixement- i en la divisió del treball com a font de coneixement, «amb més divisió del treball podem ser més productius perquè hi ha una major especialització». Un altre puntal, afegí, «és la globalització amb la integració de mercats i la divisió del treball a nivell global» perquè tots aquests puntals són els fonaments de la base de la base econòmica del lliure comerç i «Catalunya està preparada per aquesta economia oberta perquè té fraccionament de sectors» i no és depenent d’un sol sector. «Estem diversificats», assenyalà.

Colet va voler remarcar que a Catalunya hi ha problemes amb el coneixement, sobretot del coneixement que depèn del sector públic perquè generalment el sector públic «no fa el que hauria de fer pel bé de la nostra economia» i va explicar que Catalunya «està bé» en salut, educació bàsica i innovació a les empreses però «està malament» en institucions, perquè les institucions no funcionen bé; va posar d’exemple la justícia, la burocràcia per obrir un negoci i la legislació laboral. Tanmateix va destacar com acceptable l’estabilitat macroeconòmica i l’educació superior però va explicar que hi ha mancances en la formació contínua, en formació en tecnologies de la informació i sobretot en la formació professional: «aquí els operaris no saben llegir els plànols», falta mà d’obra qualificada i en sobra de no qualificada.

Enric Colet va puntualitzar que hi ha un alt percentatge d’aturats a qui no sabem donar feina. És gent que vol treballar però que no té feina perquè «no vol fer feina de segons quines coses», va precissar que «Catalunya necessita crear 300.000 llocs de treball ... perquè tenim la capacitat de creixement necessària i podem créixer un 30% més que a l’actualitat». Va explicar que amb aquest creixement podríem assegurar pensions, sanitat o ajuts socials.

Però el problema és ser capaços de deixar lliures les forces de creixement i «això ens ho impedeix el sector públic», continuà  explicant el professor Colet mentre posava un exemple: «el mercat de treball està mal regulat. Els SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya-  no serveix, s’ha de canviar de dalt a baix perquè no aporta res, hi ha massa intervencionisme».

També va explicar que «en 10 anys el preu de l’electricitat ha pujat un 50€. Són preus que no paga ningú a la Unió Europea» i va continuar puntualitzant que a Catalunya és on es paga més cara l’electricitat i va fer un breu recorregut històric d’aquests costos:  «a l’electricitat encara paguem els costos de La Canadiense dels anys 20 ... , Franco va regalar l’empresa als March ... , després es va convertir en FECSA ....».

El conferenciant va concloure els exemples recordant els peatges de les autopistes i afirmant que «l’economia de Catalunya es tracta de manera diferent perquè no és el seu model» (en referència a l’espanyol). Tot seguit etzibà un parell d’afirmacions contundents: «no tenim un estat comercial com Holanda o Suècia», «les regulacions ens ofeguen» i «amb la independència podem créixer i crear 300.000 llocs de treball».

Colet va recordar  que a Alemanya tenen un bon nivell de vida amb sous elevats però el problema de Catalunya, dins de l’estat espanyol, és que els sous no són ni alts ni baixos, estan al mig. No són sous alts com els països rics, ni baixos com els països pobres i aquesta circumstància és un problema per a la economia. En política de sous «hem d’anar amunt o avall però no ens podem quedar al mig». Per pujar els sous a Catalunya es necessita més coneixement, valor afegit i més inversió. Enric Colet va assegurar que  «la independència és per anar, econòmicament parlant, amb els països de dalt (els rics)» i per això és necessita un estat «normal», per tenir un estat normal no s’ha d’inventar res, només cal copiar com ho fan Holanda o Bèlgica.

La independència té un cost perquè hi haurà una gran reestructuració i això té costos però, per a Colet, l’estat català és viable.

Ja en el torn de preguntes, Colet  va estar d’acord en que la inversió en recerca haurà d’augmentar al doble de la xifra actual en valor sobre el PIB i que, sobretot, ha de canviar la Generalitat. La Generalitat com a sector públic ha d’innovar i hi ha molts aspectes de la societat, com la cohesió social, que depenen del sector públic.

Preguntat sobre si és un problema que Vilanova sigui una ciutat dormitori va respondre que això és una qüestió derivada d’una «fluixa» planificació territorial. Per ser sostenible ha d’haver fluxos de persones en ambdós sentits. Gent de Vilanova que treballi a Barcelona i gent de Barcelona que treballi a Vilanova. Els problema no és que els vilanovins es desplacin a Barcelona a treballar, el problema és que no hi ha activitat econòmica que generi desplaçament de persones a treballar a Vilanova. Barcelona també té un problema de model de ciutat, va continuar responent Colet, «si viatgem a París trobarem que al centre de la ciutat només hi ha veïns i turistes»; les universitats, els ministeris, organismes públics i empreses són fora del centre de la ciutat. Finalment puntualitzà que «a Vilanova li toca un tros de l’activitat de Barcelona, hi ha un problema d’equilibri territorial».

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Associats PDeCAT VNG

PDeCAT VNG

PDeCAT VNG

Opinions dels associats PDeCAt de Vilanova

Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Miquel Casellas

Un cop més s'ha de plantejar la seva raó de ser i s'ha d'actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d'història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No